Ceràmica als carrers de Traiguera (carrers 40)

Fa uns quants anys, en encetar el projecte compartit amb Àngela Buj Alfara Lingüistes pel carrer, vam visitar Traiguera per fotografiar la placa i carrer del gran lexicògraf Pere Labèrnia. Aleshores ens vam trobar amb un bell lloc que no mereixia la lletgíssima retolació bilingüe del seus carrers; CALLE PEDRO LABERNIA / CARRER PERE LABERNIA, placa metàl·lica en un poble amb gran tradició ceràmica.

Heus ací, però, que fa unes setmanes, entre Ares i Sant Jordi, vam parar a Traiguera per dinar i ens vam emportar una agradable sorpresa en veure els carrers retolats amb retaules del Germans Mellat. Vam aprofitar, doncs, per passejar els seus carrers i fotografiar aquesta recent iniciativa que dignifica i orna els bells noms del seu nucli antic. I, ara sí, el Carrer de Pere Labèrnia i Esteller lluïa tant com els seus homònims de Tortosa o Barcelona.

Només pretenem, ací, posar de relleu el valor dels noms dels carrers i la seua dignificació a través d’aquestes manisetes ceràmiques. Ara bé, si voleu saber bona cosa sobre la trama urbanística del nucli antic de Traiguera podeu consultar l’obra del professor Vicenç M. Rosselló i Verger Viles planificades valencianes medievals i modernes (2017) on trobareu un capítol sencer dedicat a aquest poble “Traiguera, segona vila del Maestrat”. Ressenya del llibre

Els quatre carrers d’aquesta primera galeria tenen en comú l’absència de la preposició, tret que correspon a aquelles retolacions que proclamen la qualitat dels carrers. Major i Ample són dues característiques que ens parlen, respectivament, del carrer principal (d’una època) i de l’amplària. El carrer Nou el trobem, sovint, com a traçat fora de les murades antigues. Créiem que no hi havia un carrer Baix sinó un carrer de Baix, darremur, que demana la preposició ‘de’ per a no canviar-li el sentit situacional; vegeu exemples a 1 i 2. Tanmateix, l’amic Vicent Cervera ens recorda que en la seua infantesa jugaven als carrers Baixos, per aquest carrer i el de Sant Vicent i que la retolació castellana era calle Baja i no de Abajo.

 

Arribats que som als portals ens costa no aprofitar el plànol del llibre del professor Rosselló i comprovar que, a més d’aquests que trobem retolats, també hi havia el portal de València, un portal dels Carnissers, el portal de la Font i el portal de Sant Roc.

Com veiem als rètols hi ha un carrer del Portal de Canet, el carreró del Portalet (amb el Portalet al fons) i diversos carrers (3) batejats amb el nom de carrer de la Portella. Sí que ens va cridar l’atenció que, a més del carrer de la Portella original, que hauria de ser el que va fins a la Portella (prop de la font de Sant Vicent), hi ha dos carrers més amb aquest nom, el que va fins el portal de Canet i un carreró que hi ha entre aquest i la Portella que, sense eixida, guaita sobre el carrer de Sant Vicent.

 

 

Del sant protector de les pestes ens queda el carrer de Sant Roc, la travessera de Sant Roc i la capelleta vora l’antic portal de Sant Roc, que encara manifesta l’inici de l’arc. Sobre el sant i la seua devoció arreu del nostre país heu de llegir les moltes coses que ens diu Gabriel Bibiloni a l’entrada Sant Roc “En els Països Catalans s’han comptat 180 poblacions que tenen devoció especial a sant Roc o festes en honor seu.” i moltes dites “si vols que la pesta no et toc, encomana’t a sant Roc”. I justament que aquest sant siga mur contra les pestes fa que, com ens recordava Francesc Xavier Llorca, trobem nombrosos portals de Sant Roc i carrers de Sant Roc a les antigues entrades del poble com a guarda i protector que impediria l’accés de cap pesta. Fa ben poc ho vam comprovar als pobles del Matarranya i també ens ve a la memòria el portal de Sant Roc, a Vistabella del Maestrat.

No és Traiguera, com sí que passa a molts pobles, un niu d’hagiotopònims, de carrers dedicats a sants. Tot i que en trobem alguns altres, com Sant Vicent, Sant Pere i alguna Mare de Déu, ací només volem mostrar quatre indrets del nucli antic relacionats amb l’església catòlica. La plaça de l’Església és un element urbà present a la gran majoria dels pobles; en la resta trobaríem el carrer de l’Església o tots dos. El carrer de Sant Blai mou des d’una capella dedicada al sant. A més de carrers dedicats a algun mossèn lligat al poble, hi ha un carrer dels Canonges Celma. El darrer rètol ens porta la consideració sobre Verge i Marededéu. Tot i que un informant casual ens assegurara que Marededéu s’empra per al santuari i Verge per al carrer i travessera, no creiem que en siga la denominació popular. Amb tot, el carrer de la Verge de la Font de la Salut, que efectivament ens porta cap al santuari, era conegut com el carrer de la Bassa.

Res sabem d’aquest fred (?) carrer de la Glaçada. Si que hi ha notícies del carrer de l’Estudi que acollia una Aula de Gramàtica Llatina en temps de Pere el Cerimoniós (1336-1384); encara es conserva una finestra gòtica, ara a la façana de l’ajuntament. El carrer de la Roqueta manifesta el relleu del nucli antic sobre una lloma. A la plaça del Forn Vell trobem aquestes posts que ornen una paret.

El carrer dels Quatre Cantons és ben descriptiu pels quatre cantons que conflueixen en la cruïlla d’aquest carrer amb el de Caperó i  la Glaçada. Aquest mateix topònim el trobem a diverses poblacions, com ara a Castelló de la Plana o les Quatre Cantonades a l’Alguer. Més curiós ens resulta el carrer dels Set Cantons que localizàvem a Palma. Veieu els exemples a Toponímia numèrica. A J.A. Albaigès. El carrer de Caperó fa referència a una antiga família que també trobem pel terme, al mas de Caperó. En aquest punt de la imatge, nord-est del nucli i antic portal de la Font, s’apleguen els carrers Baixos, el de Caperó i el carrer de la Font que davalla cap a la font de Sant Vicent, ja com a carrer de Sant Vicent (un dels antics carrers Baixos).  El carrer d’Agut uneix la plaça del Forn Vell amb la plaça de l’Església.

Al carrer de l’Ateneu trobem aquest centre socio-cultural. Plaça de la Raval i carreró de la Raval manifesten que, com a molts pobles d’aquestes comarques i Tortosa, ‘raval’ és femení: la Raval (la Raval de Santa Llúcia, a Xert o carrer de la Raval, a Alcanar); vegeu carrers i situació.

Si al nucli antic respirem certa autenticitat i popularitat, a l’eixample entrem en qualsevol poble amb nominació insípida que no mereix la nostra atenció (més sants, Mare de Déu esdevinguda verge, reis, constitucions…). Sí que ens crida l’atenció, però, aquest carrer dels Legionaris; desconeixem si es tracta d’un amor per l’Imperi Romà o només pel franquisme. També a Queretes vam fotografiar un sorprenent calle de los Fenicios. Per sort, als afores han tingut a bé retolar un carrer amb el nom de la partida que ocupen, carrer de les Sorts (trossos de terra), i un altre que ret un merescut homentage a l’ofici que ha fet famosos els cànters de Traiguera, carrer dels Canterers, de diferent disseny i que ja havíem fotografiat fa un temps.

Enhorabona a l’ajuntament per aquesta iniciativa que ha dignificat amb la retolació ceràmica, encara més, els bells carrers de Traiguera.