Ximo de la Solaneta, guarda del Pla
El vaig conèixer a les darreries del segle passat. Navegava amb la rabera pel Pla on guardava les seues ovelles. Alt com un pi i templat, em semblava un cavaller texà com el d’aquelles pel·lícules que havíem vist de menuts. Ximo tenia una grapat de coses per a contar-me i un feix de noms de […]
Guardamar. Etnobotànica i entusiasme climentí
Guardamar del Segura, al sud d’aquest riu i extrem meridional de la nostra llengua, acollia les X Jornades d’Etnobotànica en Llengua Catalana. Durant tres dies hem xalat d’allò més amb els dictats de la natura que ens han portat desenes d’estudiosos d’arreu del nostre país, sovint contagiats per l’entusiasme de Daniel Climent Giner. Des d’Imatgies […]
Creixement sostenible?
Fa uns quants anys em delia per, horabaixa i al capvespre, guaitar darrere de casa i, cap al sud, albirar les eixides dels avions i resseguir el seu traç d’elegant delineant. Amb la pandèmia ja no hi havia traços… Algun avió solitari manifestava la minsa existència del turisme i l’escàs moviment de la humanitat. […]
Altes pressions
“Amb les altes pressions la mar s’afona i resta plana com un llac. Les roques, habitualment sotaiguades, guaiten per veure el sol de tu a tu. No hi ha onades, sols besos. Les llometes d’aigua s’espenten com dunes aquàtiques, elegants en llur silueta, vergonyoses en el desmai. Es giten, desfetes, damunt l’arena… i no tinc […]
Una cova de llum entre l’aiguat
Resta encara una coveta de llum quan la pluja va tancant la cortina! I aleshores, la mar es pinta de savina i ginebre … i, bordeta de mena, bromeja amb les roques
Dictat de la natura escrit en l’arena
La imatge de dalt és del dia 8 de setembre, una setmana després dels aiguats que arrossegaven cotxes a les Cases d’Alcanar o que inundaven baixos de les Vil·les de Benicàssim. En un principi, desestimat el riu Millars com a causant d’aital quantitat de canyes, hom pensava que l’origen havia estat el barranc de […]
l’Aufacada, vora l’illa de Buda
Amb els cavalls sembla la Camarga, però és més prop… al delta de l’Ebre, de l’Ebro, com ells diuen. Havia decidit penjar les imatges sense mots perquè ja diuen prou. A més, el mapa adjunt també n’explicita la toponímia d’aquests calaixos, no sé si sinònims dels ‘quadros de l’arròs’ de la Plana de Castelló. I […]
“Allò que no es veu… és Mallorca”. Toponímia agosarada (amb Rafael Delgado Artés)
El vent de nord-est és un gran mestre per mostrar-nos allò que no estem avesats a veure sovint. Amb el mestral, quan el sol s’amaga i és horabaixa, capvespre o a boqueta de nit, es retalla encara més la silueta de serres llunyanes que sorgeixen com a illes enmig de la mar, allà a migjorn. […]
Sant Pau amb les fulles mortes
No caldrà dir massa; les imatges en parlen. En tot cas, deixeu-me que hi posem aquella gran cançó de què tots en coneixeu alguna versió: la de Grappelli amb Oscar Peterson, la d’Yves Montand, potser la de Nat King Cole o Marina Rossell, Edit Piaf, Juliette Greco, Andrea Bocelli… En aquesta ocasió us deixe les […]