Les ombres són així. Per un instant, per un moment que el clic reté, s’agermanen i prenen una sola direcció. I entren a València per les Torres de Quart… Homes i dones, que es creuen i ben drets s’allunyen, s’agermanen gitats pel terra en ombres que dibuixa el sol d’un capvespre I el sol fa […]
Portes poètiques (1)
Sí, ens fa vergonya la paraula poesia, però vull reivindicar-ne la de les portes. Obrir i tancar, dins i fora, eixir i entrar, passar… esguardar, guaitar, escolumbrar. No em direu que no demana mots una porta… i antítesis i paradoxes. Ja he posat (1) perquè en tinc un feix! Allà on vaig m’encante amb les […]
Roses de mar per a un Sant Jordi sense mots
l’Albufera des del cel
Una imatge i dos mons (Palma)
A Ferran Cremades Podeu, sense més, observar la imatge i imaginar el que hi passa i interpretar el títol, “Una imatge i dos mons”. Després, si us fa, llegiu el que hi vaig veure: Hi ha l’església amb el cor de fusta i els pilars adossats sense volta que mantenir; hi ha el carrer que […]
Una cova de llum entre l’aiguat
Resta encara una coveta de llum quan la pluja va tancant la cortina! I aleshores, la mar es pinta de savina i ginebre … i, bordeta de mena, bromeja amb les roques
l’Aufacada, vora l’illa de Buda
Amb els cavalls sembla la Camarga, però és més prop… al delta de l’Ebre, de l’Ebro, com ells diuen. Havia decidit penjar les imatges sense mots perquè ja diuen prou. A més, el mapa adjunt també n’explicita la toponímia d’aquests calaixos, no sé si sinònims dels ‘quadros de l’arròs’ de la Plana de Castelló. I […]
El llavador de la Puebla. Paisatge d’aigües
La Puebla d’Arenoso guaita sobre un embassament del riu Millars que mai no pot estar massa ple. Hi ha, però, un bell llac i el pont nou substitueix aquell penjat (i colgat) del qual, no entenem per què, no n’han conservat ni els pilons que vam poder veure sotaiguats fa un grapat d’anys. En entrar […]
“Allò que no es veu… és Mallorca”. Toponímia agosarada (amb Rafael Delgado Artés)
El vent de nord-est és un gran mestre per mostrar-nos allò que no estem avesats a veure sovint. Amb el mestral, quan el sol s’amaga i és horabaixa, capvespre o a boqueta de nit, es retalla encara més la silueta de serres llunyanes que sorgeixen com a illes enmig de la mar, allà a migjorn. […]
Sant Pau amb les fulles mortes
No caldrà dir massa; les imatges en parlen. En tot cas, deixeu-me que hi posem aquella gran cançó de què tots en coneixeu alguna versió: la de Grappelli amb Oscar Peterson, la d’Yves Montand, potser la de Nat King Cole o Marina Rossell, Edit Piaf, Juliette Greco, Andrea Bocelli… En aquesta ocasió us deixe les […]