“Allò que no es veu… és Mallorca”. Toponímia agosarada (amb Rafael Delgado Artés)

El vent de nord-est és un gran mestre per mostrar-nos allò que no estem avesats a veure sovint. Amb el mestral, quan el sol s’amaga i és horabaixa, capvespre o a boqueta de nit, es retalla encara més la silueta de serres llunyanes que sorgeixen com a illes enmig de la mar, allà a migjorn. […]

BORREGUETS… i la LLUNA

La primera vegada que Maria veu la mar el seu rostre s’il·lumina i, solemne, exclama: “Redéu! Quin bassot per a les meues ovelles!”. Tal li sembla la immensitat blavosa a una dona vinguda de la muntanya. Així comença “Maremar”, el primer relat del llibre  EL CAMÍ I LA MAR I ALTRES CONTES EN PAPER. Guaite […]

CAPVESPRE A BRUSSEL·LES

Com un quadre de les llances inútils, a Brussel·les, ben prop de Waterloo i a vuitanta quilòmetres de Breda, s’amaga el sol.  I em ve al cap un llibre que em van regalar els Carmelites, a Borriana, amb allò de la fi del curs (potser fora el 67-68), que mai he acabat: En Flandes se […]

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt