l’Aufacada, vora l’illa de Buda

Amb els cavalls sembla la Camarga, però és més prop… al delta de l’Ebre, de l’Ebro, com ells diuen. Havia decidit penjar les imatges sense mots perquè ja diuen prou. A més, el mapa adjunt també n’explicita la toponímia d’aquests calaixos, no sé si sinònims dels ‘quadros de l’arròs’ de la Plana de Castelló. I l’Aufacada apareix normativitzada com l’Alfacada (Veieu el text amb la doble denominació). És tracta d’una vocalització com la del carrer de l’Aube (àlber) que acabava de veure en passar per Sant Jaume d’Enveja, la plaça de l’Aube d’Amposta i el mateix carrer de l’Aufacada de l’Ampolla… o aquell gelat d’aubercoc de Can Joan de s’Aigo i les auzines mallorquines. El topònim ens recorda els Alfacs d’Alcanar, poble de la dialectòloga Àngela Buj Alfara, que tant bé coneix aquests parlars. I si els Alfacs ens parlen d’arenals o fangars formats a les goles del riu no deixe de recordar aquella malesa d’un càmping socarrat… Ja fa tants anys d’això!

En alguna imatge podeu descobrir la boga, la dels purets, que batejaria l’illa de Buda (de la boga); mireu, això sí, l’interessant aportació del llatinista i toponimista Emilio Nieto als comentaris.

I hi ha, també, dues aus de posat flamenc que s’emmirallen amb la seua simetria i una platja de Migjorn ensorrada en l’arena.

Publicacions creat 813

4 pensat en “l’Aufacada, vora l’illa de Buda

  1. Ací al costat de Balaguer hi ha un poble que es diu Albesa, però tothom li diu Aubesa, àdhuc els seus propis habitants.
    Ja t’ho pots apuntar.
    Ciao.

  2. Molt interessants els comentaris i molt boniques les fotos, moltes gràcies. Estic, no cal dir-hp, d´acord en tot, però tinc alguns dubtes en allò que fa a Buda, al seu origen. Dius, crec entendre, que seria el mateix que boga, això és, el llatí buda. A un primer cop d´ull sembla molt bé, és el que diu el mestre Coromines, però l´evolució aleshores no seria catalana, sinò ben bé mossàrab, perquè la /u/ es breu i hauria d´obrir-se i la /d/ hauria d´haver desaparegut. Doncs, em sembla que potser és millor suposar llat. putida> puda > buda, amb sonorització de /p/ en /b/ molt freqüent en la toponímia llatina en boca morisca.

    1. Molt interessant, Emilio, la teua aportació i, des d’un punt de vista de l’evolució fonètica és ben adient. El paisatge, altrament, mostra l’existència de la boga i potser, això sí, cal fixar-la en l’estadi anterior pre-català. Amb tot, anotem també aquesta ‘putida’ que tan bé evoluciona cap a ‘buda’. Moltes gràcies.

  3. Ben interessant el que comenteu.
    Per si serveix d’alguna cosa, ací van unes anotacions que vaig plasmar en un article sobre la boga. En època romana les Typha rebien el nom de bŭda, fitònim que perviu tant en el català alguerés com en el sard logudorés, el parlat al nord de l’illa de Sardenya.
    Bŭda també ha romàs com a fitotopònim: l’illa de Buda [3] , illa marjalenca situada a l’extrem oriental del delta de l’Ebre, a la comarca del Montsià.
    El llatí bŭda va passar al català boga i bova (ambdues amb “o” oberta); fitònims amb una distribució quasi coincident, si fa no fa, amb la línia de demarcació entre el català oriental (boga) i l’occidental (bova).
    I l’article, amb els hipertextos: https://www.diarilaveu.com/veu/48872/pan-i-syrinx-in-brueghel-i-rubens-ii-la-bova-typha-latifolia-i-lilla-de-buda

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt