A banda de la seua monumentalitat, hi ha arbres que es guanyen el nom per algun fet o qualque tret singular; és la singularitat, la diferència de la resta dels de la seua espècie, allò que els fa mereixedors d’un bateig. Aquests fitotopònims són també notaris del paisatge; de vegades, del paisatge pretèrit. Com aquest om de l’Hortissella, que ens parla d’un passat en què la grafiosi encara no havia delmat els oms d’aquests pobles situats entre Penyagolosa i el riu de Montlleó: Vistabella, Xodos, Benafigos i Atzeneta.
Aquesta entrada vol ser un complement fotogràfic a l’article homònim de Noms-22. A “Arbres singulars entre Penyagolosa i el riu de Montlleó” trobareu el llistat sencer dels arbres recollits en aquest mapa i ordenats per l’espècie, d’acàcia a xop. Un treball ben semblant va aprofitar com a comunicació per al Xè Congrès d’Etnobotànica celebrat a Guardamar del Segura (2022).
Podeu ampliar cadascuna de les imatges de les galeries.
CARRASQUES DE VISTABELLA.
Basilio del Mas de Collet, Otílio del Mas de Capote i Encarna del Mas Trigos, com a informants nostres, acompanyen algunes imatges; també l’amic Ferran Guardiola Noguera va voler retratar-se amb un arbre de bateig semblant. Fixem-nos que algunes carrasques, sense ser monumentals, es guanyen el nom per la funció (assester) o la singularitat (créixer entre roques).
CARRASQUES DE BENAFIGOS I ATZENETA
A més d’aquella informant que ens va acompanyar a veure la carrasca, hi ha el sinyo Pedro -ànima de l’Institut- a la vora de la carrasca del Pla del Regall, on també són Hassan i el fill (en aquesta foto es veu com la carrasca va perdre una enorme branca). La carrasca més gran, però, és la de l’auelo Tomàs; Pepe Sanz ens dona una idea del gruix del tronc (hi destaca, això sí, l’alçària i volta de tot l’arbre).
GINEBRES I SAVINA DE VISTABELLA
Que uns ginebres (arbusts) es guanyen el nom els fa ‘arbres’, com aquests del Mas de Campos; Otílio del Mas de Capote hi era, amb la Mercé. Els del mas del Mig van tindre el passeig de Carme i Holly. Altrament, la savina de la Graïda no és comuna, és ‘albar’, també coneguda com a ‘travina’, nom que també fan servir al Puerto. No se’n troba cap d’altra al terme de Vistabella.
NOGUERS DE VISTABELLA
Sens dubte l’anoguer del Molí de l’Assor, potser per beure d’aquestes aigües abarrancades, s’alça imponent i ombreja un paratge magnífic: Raimundet del Carrascal no perdia cap ocasió per acompanyar-nos. L’anoguer del Mas del Gat també és conegut com del Mas del Bord.
OLIVERES A BENAFIGOS I ATZENETA
La gelada del 56 va malmetre les oliveres centenàries i moltes es van asclar per a fer llenya; sortosament ens han quedat exemplars magnífics, com aquests de la partida de les Bodegues. El sinyo Paco, Quico el Ros, ens va acompanyar en aquella ocasió. A Atzeneta en resten uns quants exemplars al mas de la Vila i, les més espectaculars, a la partida de les Mores (Albert i Víctor ja passen la trentena)
OMS DE VISTABELLA I BENAFIGOS
L’om de Sant Joan ja no hi és, però el seu nom es recorda perquè en va presidir molts anys l’entrada. Els oms del Mas de Padilla, en fer les primeres enquestes de Vistabella (1999) encara hi eren ben ufanosos; avui potser ja han perperit… la grafiosi. L’om de l’Hortissella (també a la portada), potser un dels arbres més significatius d’aquests pobles; tot i haver mort, ha esdevingut escultura majestuosa del pati de l’ermita. Al si de la soca, diuen, jugaven assegudes quatre persones a la baralla.
ORÓ, TEIX, FREIXE I SERVERA A VISTABELLA; ALADERN I ULLASTRE A ATZENETA
Entre l’Atzevar i el mas de Gual trobem un dels paratges més bonics de Vistabella: grèvols, carrasques, pins, orons… i teixos. Per la seua monumentalitat destaquen dos teixos a qui els atorguen centenars d’anys. Els freixes de la Cambreta sembla que són una aportació d’algun forestal. També la servera, com aquesta del Carrascal, mereix nom quan el seu tamany manifesta singularitat. L’aladern o coscollina de la Pallissera és enorme per a tractar-se d’un arbust; de fet, es troba catalogada. José del Mas d’en Coll ens va acompanyar no fa massa per a retratar l’ullastre de Mossén Benito. La primera vegada que el vam veure, fa més de trenta anys, lluïa uns cimals més escampats.
PINS DE VISTABELLA
Són molts els pins de Vistabella que mereixen ser retratats. El pi de la Finestra mostra la forma de l’emparellament de dos pins nascuts ben junts i amb una soca ampla com ens mostren Navarrete, del mas de Trigos, i Odiló de la Ribagrossa. El mateix Navarrete ens assenyalava uns dels altíssims pins de la Fontana i el pi de l’Àguila. A Raimundo del Carrascal el trobem vora el pi de l’Assester de Pedro (9P). Al pdf trobareu una altra imatge del pi de les Quatre Forques i els diversos ‘pi Gros…’, com aquest del Planàs, amb Josep Miquel Ribés acompanyant-nos en l’excursió.
ROURES A ATZENETA I VISTABELLA
Ribeiro i Ferran ens ajuden a ataüllar la grandària del roure de l’Ombria de les Llometes. També Atzeneta, a més de la font del Roure i el Rourar (al mas de Vicent), compta amb aquests roures del Mangranar. Ramon de l’Albagés ens va acompanyar per diversos espais de Vistabella, on també trobem els roures del Mas de la Coixa, vora el camí de Culla.
L’ullastre de Mossén Benito, barraca o parany, tal vegada siga un dels més grans de les comarques del nord. En el seu moment comptava amb més volada; avui té alguns cimals escurçats. Hom replegava més de trenta barcelles d’olivons, segons ens va contar Paco Granella, informant dels voltants del poble d’Atzeneta.
Més informació a l’article de Noms-22.
