“Toponímia de la costa de restinga entre Alcanar i Almenara”

Restinga intermitent que tanca la gola Major del riu Millars, entre Almassora i Borriana

Al 49è col·loqui de la Societat d’Onomàstica, celebrat a Eivissa i Formentera l’any passat, vam presentar una comunicació amb aquest mateix títol. Al n.15 de l’Estralla Toponímia d’Eivissa i de Formentera i altres estudis d’onomàstica (Societat d’Onomàstica, Barcelona 2024) podeu trobar aquest i molts més articles en paper. Com veureu al pdf, en el resum anunciàvem l’objectiu del treball: “En el present estudi situarem, de nord a sud, aquells topònims que denoten una tipologia costanera de restinga i la marjal que serra o tanca. Hi veurem alguns topònims, no sempre transparents, referits a la barra que separa la mar dels aiguamolls i els noms de lloc d’aquests. Constatarem també la coexistència de doblets d’origen llatí-àrab, com ara estany i albufera, alter i alcúdia, o prat i marjal.”

En la Introducció aprofitàvem un fragment d’un article nostre sobre el Serrallo, topònim de controvertida i múltiple significació al qual dedicarem una altra entrada, i déiem: “Durant uns anys hem resseguit el paisatge litoral des d’Almenara  fins a Alcanar. Hem trobat, ací i allà, un grapat de topònims que ens parlen, si fa no fa, d’una tipologia litoral especfica; ben estesa fins que l’acció antròpica n’ha modificat molts trams. Unes vegades hi resta el paisatge preclar i unes altres només el record notarial del topònim. Ens referim a l’espai definit per la restinga, ‘barra d’arena o còdols –barrier– emergida longitudinalment al litoral, especialment quan clou una albufera o lagoon. En aquest cas pot estar interrompuda per una o vàries goles’ (Rosselló 1992). Així, com a genèrics o especficatius, albufera, cudolar, estany, gola, llacuna, lluent, marjal, peça, plana, prat, quadro, ribera, saladar, serradal, serredal, serradell, serradella, serratella…, amb senillars, bovars, tamarits, arrossars ens apareixen retolats en platges, partides i camins. La cartogrfia oficial ens rebla aquesta idea de conjunt d’una tipologia costanera que ens explicava el mestre dins El litoral valencià (1969)”. El mestre, a qui vam dedicar aquesta comunicació, és l’humanista Vicenç Rosselló Verger.

Al mapa podeu observar la densitat toponímica que suggereix aquest camp semàntic entre Alcanar i Almenara. Com veureu a “Toponímia de la costa de restinga entre Alcanar i Almenara”  de cada tram mostrem imatges actuals i cartografia del vol de 1956 i de la realitat contemporània. Els contrasts són ben significatius i la toponímia, els noms de lloc, ens ha quedat com a notari d’aquella paisatge pretèrit. Per tal de possibilitar l’ampliació de les imatges del text, i algunes afegides, us adjuntem, de nord a sud, una galeria més completa amb les pàgines de referència.

Alcanar, 246-248
Peníscola, 248-249
Alcossebre (Alcalà de Xivert), 250-251
Prat de Cabanes-Torreblanca, 251-253
l’Albufera (Orpesa), 253
la Marjal (Castelló ‘de la Plana’), 254-256
Almassora, 256-257
Borriana, 257-260 
Marjal de Nules, 260-261
Moncofa i Xilxes, 261-262
la marjal d’Almenara, 263-264
la marjal d’Almenara

 

Publicacions creat 891

2 pensat en ““Toponímia de la costa de restinga entre Alcanar i Almenara”

  1. Algun dia, algú us agrairà tot el que esteu fent per la toponímia, el lèxic i tot plegat. Des de la meua ignorància no puc sinó encoratjar-vos . Llàstima que tindreu molts més enemics que col·laboradors.
    Seguim endavant.

  2. Em sume al comentari de Rafel Molina. La faena que fas es d’excel·lència. Enhorabona i gràcies.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt