En el nostre recorregut pels pobles catalanoparlants a ponent del Matarranya, després de Torredarques, la Sorollera, la Codonyera, la Torre i Bellmunt arriba a la Canyada (la Canyada de Beric). Si les aigües del terme de Bellmunt corrien bàsicament pel riu Mesquí, les de la Canyada (barranc de la Vall i de la Canyada) aboquen al Guadalope abans de l’embassament de Calanda.
La trama urbana és d’una senzillesa didàctica: carrer de Dalt, del Mig i de Baix, amb una plaça Major, una de la Font i la de l’Església (veieu el plànol final). Dins carrers, situació i orientació (1 i 2) trobareu nombrosos exemples d’aquesta disposició urbana que es completa amb ‘lo Castell’ a la part més amuntera i el camí (ara carretera) al sol de la vila. Cap als anys seixanta, i amb l’explotació de les mines, hi viven més de 300 persones; avui, però, només en són uns 80. Hi vam trobar una dona que va ser explicar-nos els dubtes que aboquen alguns noms dels carrers.
Recordeu que podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
Com veieu a la retolació, només hi ha la traducció gràfica castellana. Per l’escut dels rètols i tal com ens ensenya aquesta paperera la canyada troba en les canyes la seua significació. La canyada com a pas de raberes també s’hi troba relacionada. L’ajuntament que veiem a la fotografia de portada a la plaça de l’Església va ser en el seu temps escola per als xiquets i jutjat de pau; la casa de la Vila antiga l’hauríem de localitzar a la plaça Major, estreta com un carrer. El safareig o llavador el trobem a la part baixa de la plaça de la Font.
Aquestes quatre plaques ens expliquen la disposició de què parlàvem: el carrer de Baix (calle Baja) on hi ha també l’adscripció al Partido Judicial de Alcañiz; el carrer del Mig (calle del Medio) i, si veiem el plànol de baix, entenem que el carrer de Dalt (no sabem si de Arriba o Alta; trobem les dues solucions en diversos pobles) es correspon amb aquesta calle Previsores del Porvenir (part del nom antic de l’actual Banco Popular). Una dona, amablement, ens va fer saber que allò era, efectivament, el carrer de Dalt que completava la disposició esperada. Per baix la carretera s’orna amb un tautològic calle Carretera, ben present a la majoria dels pobles de la comarca.
Al plànol, ben aclaridor pel que fa a la tram urbanística, s’hi afegeixen alguns topònims urbans no retolats com lo Cobertís, lo Castell o la capelleta de Sant Roc en un cap del carrer de Dalt (potser abans hi haguera portal). La calle Jardín ens recorda el Jardín de la Ginebrosa.
Molt interessant Bernat. El cognom “Cañada” que procedeix dels veïns d’aquesta vila passa a Fornatete i altres viles del Baix Aragó, per després emigrar al Maestrat, a partir de traginers i pastors. A Sant Jordi del Maestrat, arriba a principis del segle XIX. Tinc totes les sagues dels Canyada.
Moltes gràcies, Joan. Les teues aportacions sempre són eriquidores