Després de Torredarques, la Sorollera i la Codonyera, tornem cap al sud fins la Torre de la Vilella (Torrevelilla, en denominació oficial aragonesa, o la Torre com és coneguda per la comarca). Compta només amb 169 habitants (2023) i una extensió equivalent al terme d’Almassora, 33 quilòmetres quadrats. Amb el poble de la Plana, però, té una altra coincidència: Santa Quitèria, soterrada a Aira (Occitània), patrona, a més d’Almassora, de Tírig i d’alguns pobles aragonesos. També ens assemblem en una qüestió de toponímia urbana; l’elevat percentatge d’hagiotopònims que bategen, com veurem, els seus carrers.
Les aigües del terme davallen a través, entre d’altres, del Vall Llarg cap al riu Guadalope, passat l’embassament de Calanda.
Com podem comprovar, no tots els rètols de l’entrada mostren el topònim en català (tampoc ho feien a la Codoñera; sí que ho trobàvem a la Cerollera / la Sorollera i a Torre de Arcas / Torredarques). La calle del Pilar, ben present a la majoria dels pobles, enceta la tanda d’hagiotopònims: San Roque, San Joaquín, Santa Quiteria, San José, San Marcos i calle de la Cruz. Sant Roc hi té una capelleta però estava tancada. La porxada de l’ajuntament és un espai magnífic que alberga la porta de la presó.
Santa Quitèria, a més d’un ample carrer bateja l’església. La plaça Major, com en d’altres pobles, ha perdut el nom a favor d’España. Vam trobar un esperançador i molt recent carreró dels Mallols que mou d’una oficialitzada avenida Aragón. L’ermita de San Joaquín, entre ametlers i no lluny del poble.
Al plànol podeu constatar algun nom popular, sense rètol, com la replaceta coneguda com la Font o l’indret guardat per a l’autobús: lo Paradó.
