Sí, ens fa vergonya la paraula poesia, però vull reivindicar-ne la de les portes. Obrir i tancar, dins i fora, eixir i entrar, passar… esguardar, guaitar, escolumbrar. No em direu que no demana mots una porta… i antítesis i paradoxes.
Ja he posat (1) perquè en tinc un feix! Allà on vaig m’encante amb les portes i m’enxissa el pas que passa. Poquet a poquet i de mica en mica voldria mostrar-vos-les. Avui em farem un tast d’algunes de fa deu o quinze anys, d’ací i d’allà. Deixem aquelles de fotògrafs fotografiats a les portes.
La primera admet 5p Pas poètic per porta de perpinyanès. (2011)
Amb les portes obertes, de dins cap a fora, taula buida i plaça plena.. i la tauleta esperant.
Amb les portes obertes, la plaça plena i el món dins d’un periòdic. (Sóller, 2006)
Porta oberta a la mar i el mot, Fundació Pere Coromines, a Sant Pol de Mar (2007)
Porta oberta amb les claus al pany, caseta de les Llometes (2012)
Porta oberta a la muntanya, Xodos (2008)
Guaitant per la porta reixada, mercadet de diumenge a Palma (2006)
Porta de menestral. Palma (2014)
Endevina, endevinalla… Porta falsa i no és la de darrere; Què és? Perpinyà (2011)
Amplieu les imatges menudes de les galeries i les veureu senceres
Porta amb estrella. Martino i Sinforosa en aquella porta que ja han tancat, la Estrella (2009)
Me quede en la porta de l’Estrella. Bonica foto. La més peculiar la del gos mirant el mercadet de Palma. Hi ha una gitana que ven una nina nua. Bona, esta foto!
La porta de Martín i Sinforosa és preciosa i irrepetible. Eterna. Gràcies Jesús.