Efectivament, no puc competir amb cap de les fogueres de Sant Antoni; tampoc ho pretenc. Es tracta de mostrar-vos uns mots que en uns pobles emprareu o haureu sentit i en altres no. Heus ací que després d’esporgar els ametlers la rama queda escampada pel bancal. A la Plana diríem que ‘després de tallar la […]
COVA DELS ARAGONESOS (ATZENETA)
En veure la foto de la roca de la Cova podem pensar que també el Maestrat té un Mont Rushmore amb la cara d’algun president exiliat o personatge del nostre passat. Aquests darrers anys l’ajuntament d’Atzeneta ha tingut a bé obrir un seguit de camins, ans trafegats per tants masovers i avui coberts pel coscoll, […]
FLORS DE SAFRÀ
Després d’anys de no veure-les, en un ermet, safraneres i acolorides per aquest matí d’aigualera, guaiten elles… republicà dictat de la natura
O QUE ARDE, una imatge poètica i narradora
La primera seqüència del film d’Oliver Laxe és tan suggerent i poètica, tan ben construïda i plena de referents fílmics, que ja ens sabem davant una gran pel·lícula. Sens dubte, la fotografia de Mauro Erce n’és, en part, culpable. En eixa primera seqüència de què parlem veiem uns arbres tombant, com aquells bambús de Zang […]
ESPIGOLAR… passat Sant Miquel
Moltes paraules apreses a terres del Maestrat mai no les havia sentides a la Plana. En aquest cas, però, ha estat l’almassorí Pepe Qualet, llaurador il·lustre i millor persona, qui m’ho ha fet saber. La paraula venia al cas perquè havíem acabat de replegar l’ametla d’uns bancals d’Atzeneta l’endemà de Sant Miquel, 29 de setembre. […]
ORONETES, tímides i benvingudes veïnes.
Efectivament: un niu damunt un fanalet. El llum s’encén cada nit de 10 a 12, si fa no fa. No ha estat cap inconvenient, però, perquè unes oronetes, no sé si enamorades del cabasset de mançanella o del sorollet de la mar veïna, han decidit fer-hi niu. Us assegure que al mínim moviment, ombra o […]
SAÓ PORTA RAÓ
Potser en vore’ls així, de lluny, ens semblen uns arbres amb flors blanques. En arrimar-nos ja veiem que es tracta d’un ametler… i que no és flor, que ja és fruit, ametla que blanqueja damunt uns arbres antics. I no hi hauria res a comentar, res d’estrany, si no fora perquè fa més de tres […]
EL MESTRAL VE DE DALT
El mestral, perruquer, esbulla a les ones el cabell I, ans d’eixir el sol, ja el cel cremava en forn
CAPVESPRE I VENT DE MESTRE
S’encenen els llums dels carrers i s’encén el cel. I és que el mestre dels vents -no sé ben bé què li ha dit- ha sufocat el capvespre en roig… i en vermell
DARRER CAPVESPRE D’UNA PRIMAVERA D’HIVERN
Aquesta nit, a les 23.22 vindrà l’hivern i amb ell, tard o d’hora, el fred. La tardor ha estat primavera d’hivern, perquè ens ha reverdit el paisatge amb pluges abundants. La saó bé que ha fet moure i florir les nadaletes, amigues que l’any passat no van gosar traure la seus bellesa tricolor fins el […]