ORONETES, tímides i benvingudes veïnes.

 Efectivament: un niu damunt un fanalet. El llum s’encén cada nit de 10 a 12, si fa no fa. No ha estat cap inconvenient, però, perquè unes oronetes, no sé si enamorades del cabasset de mançanella o del sorollet de la mar veïna, han decidit fer-hi niu.
Us assegure que al mínim moviment, ombra o soroll desapareixen. Ja els he promés que les brevíssimes sessions fotogràfiques s’han acabat, no siga que avorrisquen les cries, quan vinguen.
 

 


 

 

 

 

M’amague darrere una cortina i, si no se n’adonen, puc disparar sense ferir. En sentir el clic, però, desapareixen.

Se’n van i, segures que ja no hi sóc, tornen. Però, abans d’arrimar-se al niu, proven si les cordes de l’arpa del pati estan afinades. Després, confiades, acudeixen al raconet. La mareta, em sembla, cova mentre el pare va i ve, del niu al mercat d’abastos i d’abastos al niu
 
 
 Sens dubte el millor remei per als mosquits. 
La paraula oronetes també ens convida al joc de mots:
Or o nétes? La riquesa humana, sempre davant
Oró net és. Sí, l’arç s’estima el paisatge fresc i net… i el llatí
Or onetes. Aquelles que ens regala el riu matiner del sol a la platja
I ja fa uns anys, també a l’estiu, vam explicar altres nius i altres pardalets: la mosqueta i la cadernera.
Publicacions creat 802

One thought on “ORONETES, tímides i benvingudes veïnes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt