Davall de la nostra servera està soterrat Merlí (que no el busquen a Camelot, ni a la Bretanya, ni per la gran ni per la petita). Ens acompanya des de l’ombra de l’arbre que mñés s’estima la fresca i que més tard floreix. La parra feréstega, encara no domesticada, s’arrapa a la paret i s’enfila […]
PRIMAVERA A L’INSTITUT. Ferran Guardiola.
El temps passa per l’Institut i, mentre el palmito mostra la seua flor desconeguda, el mangraner ha brotat i les taques es mengen la soca I la flor del roure penja al costat de fulles i macarotes antigues Hem d’anotar, matxadianament, el brot de la figuera aèria que ha aparegurt enganxat a la biga Casuarines […]
LA MURTA. Horta entre serres.
Situat al terme d’Alzira, la Murta és un paratge emblemàtic del nostre país, ben estimat pels valencians de les comarques centrals i gairebé desconegut per a la gent de Castelló. Mereix un seguit d’excursions; des de la simple passejada -que us proposem avui- fins caminades que naveguen per la mateixa cresta de la serra. La murta, Myrtus […]
L’AIGUA ÉS ROSA. Dictats de la natura
L’aigua és verda, ens deia Salvador del Tossalet. I la frase era certa i clara com l’aigua. Enguany, gener ha estat càlid com ho és el febrer. De ponentades n’hem patit unes quantes i alguns asseguraven que després de Reis ja hi hauria ametlers florits. La sequera, però, ha restat forces a l’arbreria perquè esclatés abans […]
LLUNA VELLA DE FEBRER. Plena, vella i bella.
Dir que la lluna és matinera resulta paradoxal, però així ho diem, encara que siga vesprada, quan alguna cosa s’esdevé prompte. I avui la lluna ha eixit quan encara el sol s’amagava, com volent saludar el capvespre. I avui, que el Corte Inglés celebra ‘El día de los […]
BASSA I BASSOT. Genèrics a la toponímia (2)
Tot i que el dia era assolellat, el fred intens mantenia el bassot congelat… A la dreta intuïm un mas, esguardat tothora pel Penyagolosa i batejat amb el seny del relleu: els Collados. Després d’unes entrades urbanes i viàries, perduts entre sants, tornem als genèrics. Recordeu que vam encetar aquesta secció amb l’abeurador I, a […]
LLUNA VELLA DE GENER. VESPRA DE SANT ANTONI.
Val a dir que anit, vespra ennuvolada de Sant Antoni, la lluna no acabava de lluir. Heus ací, però, que algú havia amanit una exposició I la lluna encuriosida entre núvols i gassetes va guaitar. I encara va pintar un tímid riu d’argent. Aquest matí, abans que eixira el sol, s’ha penjat com un garlanda […]
NOU I VELL A LA TOPONÍMIA (II)
Aquesta nova seqüència sobre el VELL i el NOU ben bé es mereix una el.lipsi cinematogràfica: travessem la nevada porta Nova, regal d’Esperança Moliner en les col.laboracions de l’entrada anterior, i obrim amb la mateixa porta Nova, ben assolellada ara, per parlar-vos de topònims majors que tenen a veure amb el NOU i el VELL. […]
DAMUNT LA RATLLA.
El darrer cap setmana, en aplegar a Mallorca, vam veure nàixer la pluja i, a la vora, la ratlla de Sant Martí. Mai l’havíem tinguda tan a l’abast. Una llegenda masovera diu que si t’acostes prou i hi pixes, canvies de sexe. Temptadora com és, ens va seguir una estona. Damunt Llucmajor m’hi vaig decidir. L’hostessa, […]
NOU I VELL A LA TOPONÍMIA ( I )
M’exalta el nou i m’enamora el vell (J.V.Foix) El mas Vell, vora el camí de Culla, guaita sobre el pla de Vistabella. El mas Nou, veí de Sant Bertomeu, a la serra del Boi (Vistabella del Maestrat) Nou i vell, vella i nova, bategen un grapat de topònims. Difícil trobar un poble que no tinga […]