BASSA I BASSOT. Genèrics a la toponímia (2)

Tot i que el dia era assolellat, el fred intens mantenia el bassot congelat…

A la dreta intuïm un mas, esguardat tothora pel Penyagolosa i batejat amb el seny del relleu: els Collados.

Després d’unes entrades urbanes i viàries, perduts entre sants, tornem als genèrics. Recordeu que vam encetar aquesta secció amb l’abeurador
I, a més dels comentaris, si teniu fotografies o històries de basses i bassots dels vostres pobles, ens ho feu aplegar a jbsensegel@gmail.com i, com sempre, obrirem un espai de col·laboracions.

També en el fred de l’hivern s’emmirallen les savines.

Les basses i bassots són concavitats que repleguen l’aigua de les plogudes per a usos ramaders. Sí, també són ‘abeuradors’, però aquells aprofitaven l’aigua de la font, aquestos del cel. Semblant paral.lelisme al d’un pou i una cisterna; el pou conté aigua naixenta i la cisterna o l’aljub acullen l’aigua del cel.
El bassot, derivat de bassa, és el lloc natural o producte de l’acció humana que replega l’aigua de pluja per abeurar el bestiar. Hi ha bassots i basses repartits per tota la Tinença. Alguns, com el de la fotografia, mantenen un espai de paret serrada per aconduir i guardar la rabera.

Es localitzen al capdavall d’alguna pendent que conduesca la pluja fins el cau. La seua importància per a la història del termes de la Setena és tanta com la de les raberes que el xafaven. De vegades, una lluïssa els estalvia algun tros de paret. Bassot del Mas de Mor.

Bassot del Mas de Gil. Amb el canvi de les raberes d’ovelles per vaques, és el bestiar gros el que acut als bassots que li fan d’abeurador. Otílio ja em va avisar que hi havia alguna  de ‘belenya’, per la qual cosa vaig fer servir el zoom de poruc.

És ben bé un any sec, aquest. Des de la primavera passada no ha plogut com voldríem. Cal aprofitar per fer-ne tasques de manteniment. La neteja dels bassots té amistances amb la mateixa lluna, com tantes feines agrícoles i ramaderes. En veure que un bassot no retenia bé l’aigua, l’informador ens va aclarir que‘havia estat netejat en mala lluna’

Plou i ho fa dolçament. El bassot del Carreró, esquitxat per la pluja, ens mostra un llenç en moviment… Avui està eixut, i un ofegabous que hi viu espera, roblit de fang, que gire el llevantet.

Dins la Tinença, el bassot era un element bàsic, com l’abeurador, per a les seues raberes; d’ahí que el Llibre de Capítols d’Herbatge (Barreda 1986) ens en parle:

          (23) Dels porchs que es banyaran en les baces

          (102) De buydar baces ni piques. ..nenguna persona stranya ni privada que gos buydar bacis ni piques que altri age humplides ni baces ni altres abeuradors de les terres dels herbatges…

A les visures de Vistabella trobem un exemple del 1555: E de allí baxaren als Bassots, al sòl del pla de Vistabella.

El coll de la Bassa és una entrada al Maestrat i porta del Penyagolosa. El pla d’Atzeneta i, darrere, el Marinet, la serra de la Nevera, la lloma Bernat, el Penyagolosa…, tots enfarinats amb el bes de la neu.

 

L’incendi de 2007 havia desfet el paisatge del camí dels Peregrins, però hi havia un preciós bassot, clotada d’argila cercada en un tram per una vella paret de pedra. Espills que abans feien somiar les ovelles i aquelles pastores que hi confirmaven les lloances d’algun sagal.

I hi ha basses que, a més de les ovelles que hi abeuren, s’aprofiten per fer d’un bancal un petit hortet.
Recordareu que, ja fa un temps, vam realitzar una entrada sobre una bassa que havíem recuperat per regar un hortet

 

Actualment, amb la facilitat de les màquines per fer un bassa desapareixen les seues parets de pedra seca. En trobem algunes pels termes, com aquesta bassa dels Canalissos.

Altres basses

Hi ha basses que ja no són per abeurar el bestiar, com les basses dels molins, que solen prendre l’aigua d’un riu; les basses de regar els hortets que prenen l’aigua d’una font; grans i noves basses que fan aplegar l’aigua de les seculars séquies, desparegudes basses d’amerar el cànem…

Basses que doblen la realitat. Bassa del Molí Geroni.

O aquesta bassa de les Ventalles, a Ulldecona

Una tautològica font del Fontanal omple la bassa per regar uns hortets d’estiu al pla de Vistabella.


I a la Plana, la de Castelló, han tornat les basses. I són grans, per regar amb degoteig l’horta. Bassa de Sant Josep (Almassora)

Hi ha camps de futbol que semblen de waterpolo i reben noms paradoxals, com aquest de Vistabella: la Bassa Seca.

El nostre institut està presidit per la dona de la Basseta, escultura d’Àlvaro Falomir.

En veure per primera vegada la mar i la quantitat d’aigua que guardava, Maria de l’Hortàs, masovera a la serra de la Nevera, va exclamar
Ah salao! Quin bassot per a les meues ovelles!

Col·laboracions

Bassa del Fontanal o de Sant Marc

A la històrica partida cinctorrana del Fontanal, a primeries del segle XVI van erigir l’ermita de Sant Marc. Com sovint passa l’ermita és a la vora d’un gran assagador, on encara es poden veure passar algunes raberes que fan transhumància. I com sovint també passa l’ermita naix a la vora d’un povet d’on l’aigua va racionalment a uns baciols per a abeurar el bestiar i, si en sobra -que sempre en sobra- va a la bassa, d’on mansament anirà a regar algun hortet. Sant Marc li va llevar el nom al Fontanal, tanmateix el pou, els baciols i la bassa parlen d’aigua.Ferran Guardiola

Publicacions creat 879

One thought on “BASSA I BASSOT. Genèrics a la toponímia (2)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt