VICENÇ M. ROSSELLÓ I VERGER. “Viles planificades valencianes medievals i modernes”. UPV/IEC, València:2017

 

Us mostre la recensió que www.editorialafers.cat  ha tingut a bé publicar-nos dins Afers, fulls de recerca i pensament (XXXIII 90/91) sobre el llibre del professor Rosselló, Viles planificades valencianes medievals i modernes. Una anàlisi sobre quaranta-un exemples on també trobarem Vistabella o Almassora i les viles veïnes de Castelló i Vila-real; tot un estudi i guia per comprendre el seu primitiu urbanisme.

 
Vicenç M. ROSSELLÓ I VERGER. Viles planificades valencianes medievals i
modernes
, PUV/IEC, València:2017, 334pp.
Només des del coneixement enciclopèdic d’un humanista es pot bastir un estudi com aquest. La multidisciplinarietat amb què és tractat cadascun dels quaranta-un nuclis urbans «que mostren una planificació geomètrica i tenen origen medieval o pertanyen als segles XVI i XVII» pressuposa un coneixement no sols geogràfic sinó també urbanístic, històric, toponímic, paisatgístic, geològic… i cinc anys de feina —també treball de camp— d’un mestre que, per damunt de tot, estima el País Valencià.
El professor Rosselló, a diferència d’aquell estudi intitulat 55 ciutats valencianes (Universitat de València, 1984) on distribuïa les poblacions amb un criteri temàtic, recorre ací el país de nord a sud. En aquest cas, l’eix ens el dona el títol i el recorregut des de Traiguera a Alacant queda repartit en cinc zones: franja litoral de tramuntana, zona nterior del nord, franja litoral central, sector interior meridional i litoral meridional. Cal dir que més de la meitat de les pàgines del llibre són dedicades a la zona nord, la qual cosa, com ens anuncia la contraportada del llibre,  «es justifica —històricament i fàctica— per les viles planificades modèliques».
La introducció, com ja ens avisa al prefaci, inclou les conclusions del treball. Sempre, però, si se’m
permet, amb un cert tarannà d’assaig fusterià: els interrogants com a plantejament necessari, el dubte com a eina de recerca, la prudent «provisionalitat» de les conclusions, el contrast i la confrontació de dualitats com a elements previs d’anàlisi. Tot abans de decantar-se, o no, per una opció; la qual cosa permet al lector, «amable lector», raonar mentre llegeix, aprendre. En acabant, mentre resseguim l’anàlisi de cada ciutat, vila, llogaret o poble, recordarem eixa lliçó primera que ens ha impartit en la Introducció.
Després d’un repàs historiogràfic de l’estudi urbanístic, analitza les condicions físiques: relleu, rius i rambles, l’aigua (la riba marina i el regadiu); les circumstàncies històriques —hi destaquem la xarxa caminera i el siti de «Un País Valencià llargarut articulat històricament com un camí, el Camí»—, els recintes murats, la dualitat islàmic i/o cristià i les cartes de poblament.
Posem en relleu l’apartat sobre «Geometria urbana» que, a través de les plantes, illes i la parcel·lació (il·lustrada amb taules), ens ajuda a entendre la morfologia de cada poble «La llei de la persistència del parcel·lari urbà és sovint comprovada».
I és en aquest punt on, gràcies a la modernitat dels mitjans informàtics, la nova cartografia i la digitalització del cadastre, com ens comenta en l’apartat dedicat a «Qüestions de mètode», aconsegueix
una primera tria prèvia al treball de camp, consistent a realitzar, durant cinc anys, «la visita exhaustiva i repetida de tots els nuclis ‘sospitosos’ o candidats de ser interpretats com a resultat d’una planificació». Cinc anys de visurar, una vegada més, aquest país seu. Tanca la introducció amb unes breus notes sobre els noms dels pobles. La petja toponímica, però, és molt major i recorre l’estudi amb els noms dels carrers (amb la contraposició de les antigues denominacions i les noves, sovint
hagiogràfiques), diverses motivacions pertinents per a la comprensió del lloc o algunes reflexions etimològiques. També apareix la toponímia, sovint com un «alfabet fosforescent», als croquis i plànols que Guillermo Pascual ha realitzat per il·lustrar el magnífic treball i fer més clara la tipologia de cada lloc.
Després d’una introducció tan densa com fructífera emprén el camí, de nord a sud. I de cada poble ens fa un repàs situacional i històric, una anàlisi del plànol, si existeix, per suggerir-nos, després, una hipòtesi, un assaig de planificació, la tipologia del seu parcel·lari, les raons de les seues murades, la concreció dels nuclis més antics… I tot amb un ampli suport bibliogràfic dels estudiosos locals, on sempre hi haurà algun antic alumne. No hi ha, però, una repetició exacta en els apartats, perquè cada nucli demana alguna raó o factor històric diferenciat que hi ha influït. Les hipòtesis sempre són raonades i, a més de la documentació coneguda, sempre hi afegeix l’atenta observació, que li permet la reconstrucció dels espais. 

 No és aquest el moment, però ben bé caldria valorar a través d’un merescut estudi el llenguatge d’aquest gran humanista. Hi destaca la riquesa i precisió lèxiques, que en algun moment demanen un glossari; una adjectivació sovint poètica: amical frontera, atzucac persistent, esquena llarguera, tàpia rònega, modesta acròpolis…; expressions populars plenes de raó: Vara més, vara menys, devia anar sobrat…; creacions de to popular: el melic de la plaça…; les formes racionals (fusterianes, gosaria dir) per posar en dubte, sospite, qualque conclusió, com ara: «La cartometria i l’observació directa ens permet arreplegar unes constatacions per poder construir o discutir les hipòtesis…», «ens ha permès enfilar una modesta hipòtesi»; conclusions transcendents de l’experiència assolida: «els dos convents extramurs, que com arreu del país, actuarien com a empreses urbanitzadores», «l’especulació urbanística dels jurats» (el cas de Sant Mateu)… i, fins i tot, la ironia, «No era el millor homenatge que hom podia retre al monarca».

I és tanta la quantitat informativa i la diversitat dels quaranta-un llocs triats que se’ns fa impossible ressenyar cadascun dels valors afegits que té el llibre. La informació que s’hi va acumulant, a més, no sols explica la planificació de cada vila sinó que va conformant un repàs històric del nostre país i una guia entenedora de les formes diverses que presenten llocs del pla i llocs de muntanya, de vora mar i vora camí, d’adaptació al medi físic, als camins ramaders o al disseny volgut.
Veritat és que, com a lectors, després de l’extensa i densa introducció busquem el poble o pobles pels quals tenim tirada, bé perquè hi vivim o perquè el seu paisatge urbà ens ha atret. Com la Rayuela de Cortázar, no demana una única lectura; podem fer bots, però ens cal la lectura completa perquè les informacions d’un indret aliè ens serveixen per millor comprendre els més propers. I, encara més, el llibre viatjarà amb nosaltres si volem comprendre bé aquest país;
l’obra, fora de casa, es desdobla en guia i es torna a gaudir de la seua lectura si passegem els vells carrers amb els mots que ens expliquen llur planificació.
Hi ha, sobretot, l’immens treball de cada dia… I un sentiment que amara les 334 pàgines d’aquest estudi, l’estima per un país que el professor Rosselló sap seu. 


Jesús Bernat Agut. Arxiu de Vistabella del Maestrat
Publicacions creat 899

2 pensat en “VICENÇ M. ROSSELLÓ I VERGER. “Viles planificades valencianes medievals i modernes”. UPV/IEC, València:2017

  1. Moltes gràcies Jesús, ja tinc ganes de llegir el llibre. Encara tinc per casa els meus pares la Geografia del País Valencià. Salutacions !!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt