Una herència impagable… els noms d’un paisatge

Eduardo del Molí Més Baix ha faltat. Ens ha deixat, però, una herència impagable… els noms d’un paisatge: el seu riu de Foia d’Ores i la font dels Molins, el molí Més Alt i el Més Baix, molí Pasqual i molí Geroni, molí Regolfo… i també uns bancals batejats, com els de la Molineta, el bancal Fort, aquell de la Palanqueta o el de la Torre; la Collassa i el tossal de l’Algepsar, l’ombria del Molí Prat… I un bancal del Riu que, amb el nom, feia més gran el pas de la minsa aigua entre els xops.

I anys després de mostrar-nos orgullós la bassa de la seua Molineta, ara telefònicament, ens aclaria encara algun dubte, qualque nom de masover que ens faltava o alguna artiga que havíem perdut… Sempre content!

Se n’ha anat, però ha sembrat de noms mapes i reculls, com tants informants d’Atzeneta, Benafigos, Xodos o Vistabella als quals vam dedicar una mostra fotogràfica l’any 2018, amb aquesta nota feta de passes navegades amb un grapat de mestres.

 

 

Eduardo del Molí Més Baix ha faltat. De ben segur ha mantingut el seu somriure fins el darrer alè.

Publicacions creat 879

3 pensat en “Una herència impagable… els noms d’un paisatge

  1. Amb aquestes persones se´n va anant, sens dubte, tot un temps i una cultura. Ells van conèixer un món molt distint de l´actual, un món que nosaltres només podem entrevore. Al menys en alguns casos uan part dels seus coneixement ha estat preservada, desada, deixada diguem-ne per les generacions que arribaran després de nosaltres gràcies a la faena de gent com tu mateix, Jesús, i tant d´altres.

  2. Els darrers tres anys he visitat aquest agraïment de manera regular, tot practicant un ritual de lectura emocionada. Tot està dit, reafirmo que Jesús Bernat i la seua colla humana d’informants han reescrit el poema espriuenc Inici de càntic en el temple perquè “hauran viscut per salvar-nos els mots, per retornar-nos el nom de cada cosa” i que Eduardo del molí Més Baix -mon pare- ho va fer content i pagat que el Jesús de les paraules posara en valor la seua herència i elevara la dignitat del bancal de la Palanqueta a topònim de mapa. Amb un somriure.

    1. Només puc rebre amb emoció i agraïment els teus mots, que són paraules d’una donassa. I recordar Eduardo i tots aquells que ens van retornar el bateig dels llocs per salvar-nos els mots d’un món i del seu paisatge.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt