A darrers d’agost, després de l’experiència de la visita guiada per Sorita, vam tindre l’ocasió de passejar per la Pobla de Benifassà. Abans, però, vam entrar a el Bellestar, oficialment el Ballestar. Hi vam ser a finals dels setanta; massa anys per recordar res! Segurament els bancals que l’envolten estarien sembrats d’humanitat i els pins encara no n’havien pres possessió. El poble segueix ornant el cormo del tossalet. Pràcticament no hi vam trobar ningú; això sí, semblava un espai restaurat, rehabilitat… Mostraré només unes imatges d’un poble massa bonic per a restar buit. I l’encant dels noms que bategen els seus carrers.
Recordeu que podeu ampliar les imatges menudes de les galeries
El carrer Major creua tot el poble i arriba a l’església. Alguns portals i balconades demanaven ser retratats. Vam entrar al restaurant (Mesón Ballestar) per veure si trobàvem algú a qui preguntar si aquell Cap de Vila tenia un complementari Sol de Vila, com en altres poblacions (recordem carrers i situació).
Un altre dels travessers era aquest carrer Carreró, que troba molts exemples en d’altres pobles i que vam comentar a carrers tautològics. I en aquest mateix carreró vam trobar un interessant genèric, habitual a l’ambit rural i més escàs a l’urbà: collet; a més de pas, costereta; collet d’en Serra. També al nucli urbà de Vilafamés trobem el Collado i, a Villaroya de los Pinares, el Colladillo (Carrers i oronímia). I, tot voltant el poble, un equivalent a Darremur, sense mur, carrer Tras Casa que troba un carrer de Trascases a Xert i un Tras Yglesia a Albocàsser, també a carrer i situació (I i II).
Una curiositat d’aquest poble és la ubicació conjunta de l’església, el cementeri i el calvari. En aquesta plaça sense nom, potser del Calvari o del Fossar, trobem l’entrada al cementeri i un mur amb els retaules ceràmics del calvari, que després segueixen per la casa que veiem a la tercera fotografia.
I ens quedava un carrer Parreta (imaginem de Parreta o de la Parreta) i admirar-nos amb els detalls d’algunes cases del poble, com el balcó, aquest finestral rogenc o la casa Potacari (Apotecari?)… i un portal vigilat per dos boixets, lleons botànics de congrés medieval.
A l’estiu que ve estarem atents a les visites guiades, potser incloguen el Bellestar, i enriquirem aquesta entradeta amb les paraules de Mònica Segura.
Un poble ben bonic