RÈTOLS CURIOSOS (1). FORNS I SUCRERIES

Tornem a la retolació del comerç i el seu aprofitament didàctic amb denominacions súbtils, populars, extravagants,… que ens resulten, si més no, curioses. Ja vam dedicar una entrada a la funció connativa d’alguns cartells: Ves pentina’t! Recorda-te’n! Regala’t! Fes un mos. Muda’t o Mima’t
La foto de portada no respon, efectivament, a cap forn ni sucreria. Es tracta d’un bar de Xàbia que ens recorda amb el nom La Sucrería de la Plaça, això sí, una de les denominacions més emprades per a les pastisseries. Ja recordàvem a Carrers (29) d’ofici (5) CAB a CAN el seu lligam  amb la venda de ciris i candeles. Pel que fa als aspectes lingüístics, a banda de l’accent de ‘sucreria’, el multilingüisme turístic afegeix un Wine-Bar al monolingüisme espanyol de les pissarres. Mereixeria un estudi específic el plurilingüisme de qualsevol llistat de plats.


Tot i que els sons de cansalem i cansalat ens recorden carnisseries, es tracta, com veieu a les fotografies, de forns. Can Salem és un preciós forn d’Algaida (Mallorca) i Ca’n Salat forn i pastisseria de Montuïri (Mallorca). Veritablement dóna per a molts jocs, com ara el record de l’article ‘salat’, l’antonímia dolç/salat (tan adient a les pastisseries) o els grafismes variats que pren la contracció ‘can’.  



Amb aquest exemple de Fleca Flaqué, que hem trobat a diversos punts de Reus i Tarragona, se’ns ofereix un exemple d’al·literació fònica, característica molt emprada dins el món publicitari, per a uns cacofònica, per a d’altres eufònica, però en tot cas fàcil de recordar. 

Batejar el non d’un establiment amb un producte és prou habitual. Tiramisú per a gelateries, restaurants, bars, xocolateries, botigues de roba, pastisseries…; el trobem com a reclam de tendes diverses.  Sembla que l’origen del nom està en l’expressió “te tira sù” (italià del Veneto), una mena de piscolabis que, en el seu origen, no portava mascarpone. Aquest, si us dic la veritat, ja no sé on el vaig fotografiar.

Delipatessen, com be deduïu, és un joc de delicatessen i pa. Un forn amb productes ‘exquisits’. Delicatessen és un germanisme (delikat+essen), menjar delicat. Fa molt de temps el pernil de York era una ‘delicatessen’; en aquells anys, però, era més ‘menjar per a delicats’, règim per a malalts. Aquest forn i cafeteria el trobem a Sitges.
 
Ben popular és el mot ‘llépol’ que ha batejat, amb un accent obert, un quiosc de Vila-realEl racó del llèpol. Més semblant a la casa dels Caramels de València és l’altre establiment que vam trobar a Lleida, amb un joc del personatge infantil i la substitució de roja per dolça, la caputxeta dolça.
Un diacrític perdut ben bé mereix un comentari final. Fixeu-vos que en el rètol Mos de cóc (Palma) trobem l’oberta i la tancada. Pegar un mos, fer un mos… són expressions generals dins la llengua catalana. Per la Plana, tot i que mengem bé, n’emprem el diminutiu i fem o peguem un mosset. Bon profit! 

Una mostra anglo-catalana trobada a Gràcia i amb una certa gràcia.

 

Publicacions creat 879

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt