CARRERS (29) D’OFICI (5) ‘CAB a CAN’

Estimats lectors imatginats, diguem que açò dels oficis dona per a molt. La nostra intenció és mostrar la gran riquesa lingüística i etnogràfica que aboquen les retolacions dels nostres carrers, també en aquest apartat. Cal dir que són ja centenars els carrers que tenim per anar ensenyant els oficis que hi apareixen retolats, ara al nucli antic de les poblacions (de vegades recordant els gremis) ara als polígons industrials que han tingut a bé recordar oficis actuals o d’antics ja perduts. Antoni Garcia Osuna pot considerar-se coautor de ple dret per les trameses que ens ha fet des de sempre. Són tants els carrers i la informació que ens aporta que, per no cansar-li el nom, subratllarem les seues fotografies. També, des del nord, Ventura Castellvell ens segueix aportant nombrosos exemples.

Auca d’oficis catalans, guardat per Joanjo Pavon



El recull durant tres anys de carrers dels nostres lingüistes (feina compartida amb Àngela Buj Alfara) i la dèria col·leccionista m’ha portat a fotografiar mostres d’arreu del domini lingüístic de la nostra toponímia urbana. Pel que fa als oficis, si bé ja havia trobat exemples per l’Horta i d’altres comarques centrals del País Valencià, l’amic Antoni s’ho ha repassat d’allò més bé i ens ha fet l’obsequi de moltes fotografies i anotacions sobre aquests carrers. 
No pretenem fer un estudi exhaustiu dels oficis sinó mostrar la riquesa dels carrers també en aquest aspecte. És per això que no ens detindrem massa en l’explicació de l’ofici i sí que il·lustrarem la seua representació geogràfica, sovint amb variants dialectals.
D’altra banda, tot i que a la xarxa trobem molts exemples acolorits com aquest, pretenc posar en valor l’obra mallorquina Els nostres arts i oficis d’antany de Joan Llabrés i Jordi Vallespir (1980-86), 7 volums que recullen un grapat d’oficis i moltes il·lustracions que reproduïm.
Encetem, avui, la lletra C, que de ben segur ens portarà diverses entrades. Els carrers sobre oficis corresponents a la lletra A i B els trobareu a Carrers (22) d’oficis “A” (3) i Carrers (23) d’oficis “B”

CABILLERS

Hem de relacionar aquest ‘cabillers’ amb ‘cabellers’, tal i com apareix al DCVB

CABELLER m. || 1. Fabricant de perruques (en el segle XVI, segons E. Toda). 
“En tiempos se denominó “de Jacme Escribá” y “de cabelleres”. El motivo de la actual rotulación se debe al asentamiento de aquellos que rizaban o aderezaban cabellos o fabricaban las pelucas de los que procesionaban en Semana Santa y que caían por la espalda de forma solemne. El uso de las pelucas postizas se origina a principios del S.XVI y poco después ya se encontraba muy generalizado. De entre las casonas señoriales que hubo en este entorno destaca la que fue residencia del gran poeta Ausias March y en la que habitó hasta su fallecimiento.” Salvador Raga   http://calleshistoricasdevalencia.blogspot.com/

CAÇADORS

Avui afició, ans també ofici. El llibre esmentat, d’on treiem el dibuix, dedica diversos apartats a la caça: ‘caça major’, ‘caça menor’, ‘campanyes d’extermini i protecció oficial’ i ‘arts de caça’. Aquest darrer apartat anota 12 modalitats: ‘de lloses’, ‘de garbellet’, ‘de braó’, ‘amb visc’, ‘de filats’, ‘amb pala’, ‘amb gàbia enganadora’, ‘amb garbell i cossiol amb una espeuma’, ‘amb escopeta’, ‘amb senderes i llaços’, ‘amb fures’ i ‘amb cans’. Molts caçadors de terres valencianes podrien esmentar una altra dotzena; unes, amb coincidències lèxiques, d’altres, tècniques. El parany, el garrot…

L’alar és un art de caça (foto) que recorda algunes interpretacions toponímiques de pobles castellans. Als termes de Culla, Vistabella i Benafigos trobem diferents ‘alars’ en la toponímia que, a hores d’ara, encara no hem sabut interpretar.

La presència del porc senglar en llocs abans inimaginables (urbanitzacions, l’horta, carrers urbans…) fa pensar a més d’una persona en la cacera com a ofici. 
També a l’Albufera o al delta de l’Ebre hi haurà modalitats específiques. En aquest darrer espai trobem Sant Jaume d’Enveja i el carrer dels Caçadors.

 

CADIRERS
CADIRER, -ERA m. i f.
Qui fa, corda o ven cadires; cast. sillero.
Fon.: kaðiɾé (Ribera d’Ebre, Maestr.); сəðiɾé (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); kəðiɾé (Men., Eiv.); kaiɾéɾ (Val.).

Aquesta breu definició on, potser, caldria afegir la boga i el vímet, ens porta a algun dels comerços que encara s’hi dediquen, com aquella Mimbreria Vidal de Palma que trobàvem a Carrers (20) d’oficis i gremis (1)

Ens en fa una descripció Salvador Raga al seu blog:
“La larga “Calle de Cadirers” es una de las que destacan en el entorno de la Iglesia de San Nicolás y conecta la “Calle Purísima” con la “Plaza del Horno de San Nicolás”. Antiguamente se la conoció como “Forn dels Cadirers” e ,incluso antes ,“Calle de en Ripoll” en honor a Berenguer de Ripoll que fue Jurado y uno de los padrinos de San Vicente Ferrer. También se la llamó “Calle de Francesc de Montpalau”, también Jurado y que debió asentarse en esta calle.
Aquí debieron establecerse ejercientes del oficio de silleros y posee la gran mansión de los Juliá, de gran monumentalidad y artístico pasado con bellos patios arcuados. Este palacio se incautó en tiempos de la Guerra Civil y hoy alberga la sede de la Dirección de Deportes de la Generalitat Valenciana. En su esquina con la “Calle Calatrava” también existe un palacio que se habilitó para la Casa Profesa de los Jesuitas y que posteriormente se destinó al Colegio de San Nicolás.” http://calleshistoricasdevalencia.blogspot.com/

L’exemple de Godella aporta un aspecte que trobarem en molts dels exemples d’aquest projecte: la presència de carrers d’antics oficis a polígons industrials. Ja en parlàvem a Carrers (21) d’oficis (2) i de gremis, Son Castelló s’endú la Palma
L’altre exemple l’incloem, excepcionalment, per l’interés que aporta dins el món dels malnoms. No cataloguem aquells carrers referits a un personatge amb l’afegit de l’ofici, com ara “aviador Franco” o “ceramista Godofredo Buenosaires”. El cas que ens aporta Xàtiva, però, és diferent perquè manifesta l’ofici com a generador del malnom o renom de Teresa, la Cadirera.

CALCINERS

2. CALCINER m. || 1. Qui fa o ven calç (Ross., Empordà, Vall d’Àneu, Urgell, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Xàtiva, Alcoi, Mall., Men.); cast. calero. Foren logats per en bernat lo calsiner sinc homens per fer la olla del dit forn, doc. a. 1460 (arx. Col·legi de Lluc).
|| 2. Forn de calç; cast. calera. Neguna persona no gos gitar… besties mortes… dins los murs ni uals de Solsona, ans aquells agen a lançar en los calciners,doc. a. 1434 (BABL, xi, 328).
|| 3. Depòsit gran on els adobadors posen pells en calç fusa per assaonar-les (Cat., Bal.); cast. encalador.
Fon.: kəɫsiné (Empordà); kaɫsiné (Esterri, Pla d’Urgell); kaɫziné (Morella); kalzinéɾ (Castelló); kaɫsinéɾ (Val.); kəɫziné (Mall., Men.).
Etim.: derivat de calcina.

A banda de la definició aportada pel DCVB ens ve a la memòria el patrimoni de forns de calç escampats per les nostres muntanyes calcàries i una gran obra literària, Les ratlles de la vida.
Si no fa massa, en parlar de la toponímia de Benicarló, ens deteníem davant un forn de calç amb les explicacions de Romà Senar, ja fa uns anys vam dedicar diverses entrades a l’obra de Raquel Ricart, com Raquel Ricart leal a l’institut i Les ratlles de la vida, per exemple.
A més de Meliana, sabem de l’existència de carrers dedicats als calciners a Carcaixent i Castelló d’Empúries. 
CALDERERS

CALDERER m.
|| 1. Qui fa o adoba calderes; cast. calderero. Den Bn. Janer, calderer quondam,doc. a. 1397 (BSAL, ix, 147). Delliberaren que en Jacme Asbert caldarer e tabaler sie tabaler de la ciutat, Ardits, i, 346 (a. 1436). 

A més de calderes i perols, forjava diversos atifells d’aram. Què seria de la festa major d’Almassora, dedicada a Santa Quitèria, sense calderes? L’arròs seria un altre!
Hem trobat sis poblacions amb l’ofici als seus carrers. A més de les ciutats de València, Girona, Xàtiva o Lleida, també polígons industrials d’Alboraia i Torrent aporten sengles exmples. Fixem-nos en les variants calderers-caldereria-caldereries que, com en altres casos, es fixa ara en l’ofici (carrer dels Argenters), ara en l’espai (carrer de l’Argenteria) o, de vegades, en la matèria (carrer de la Plata). 
Pel que fa al carrer de València, veí del carrer de l’Espart (una altre exemple metonímic per a l’ofici) vora la plaça del Tossal, Salvador Raga en dóna ampla informació. Hi destaquem el fet de la seua ubicació ‘fora murs’, pel soroll evident de la seua elaboració. Recordem que també passava una cosa semblant amb les adoberies, tant per la necessitat d’aigua com per l’olor 
“La “Calle de los Caldereros” une dos típicas plazas de nuestra ciudad como son la del Tossal y la del Esparto. Su antigüedad data del año 1381 y fue la casa de los que ejercían el oficio de la calderería al obligarse a que estuvieran extramuros de la muralla árabe pero en la zona aledaña a la morería. Esta circunstancia se debía a que era grande el ruido que producían sus artes y se intentaba evitar las molestias a la vecindad. También fue conocida como “de los Tejedores”.

CAMPANERS

1. CAMPANER m.
|| 1. Fabricant de campanes; cast. campanero. El segell particular del campaner alterna amb el segell municipal, Est Univ. x, 190.
|| 2. Qui té per ofici tocar les campanes; cast. campanero. Semblava que el campaner fos un artista, Víct. Cat., Ombr. 9.
|| 6. Llin. existent a Alaró, Alcúdia, Binissalem, Costitx. Inca, Llubí, Sencelles, etc.
3. CAMPANER, -ERA m. i f.
Nadiu o propi del poble de Campos (Mall.) o del barri del Campanar (Val.).

Caldria saber, evidentment, la significació dels casos de Benicarló i València (proper al polígon Vara de Quart), que suposem lligada a l’ofici de fabricant de campanes o al del toc 1.1 i 1.2. El cas de Palma, en vore la retolació de Can Campaner, ja ens acosta a algun antropònim i, per tant, no l’hauríem d’incloure en aquesta entrada. Tot i això, creiem d’interès incloure-la pel fet que molts cognoms i renoms tenen el seu origen en qualque ofici (Pastor, Ferrer, Fuster,… Campaner). En ser un carrer de Palma comptem, a més, amb l’estudi de Gabriel Bibiloni que esmentem sovint, Els carrers de Palma (2012). 


“Pren el nom de la casa de la família Campaner, de ciutadans militars, a la qual pertany l’historiador Àlvar Campaner” 

 

CANDELERS
CANDELER 
| 2. Qui fabrica o ven candeles; cast. cerero. N’Anthoni Roca candeler de sèu,doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 570). Raphael Puig candeler de cera, doc. a. 1438 (Ardits, i, 372).

Ben interessant, i personalment sentit, aquest carrer del Gremi de Sucrers i Candelers, sobretot per la realitat analògica que recordem d’Almassora (suposem que també es dona a molts pobles) on a “la sucreria” podíem comprar els ciris per a la processó (per exemple). Sucreria era el nom popular de les actuals pastisseries.
Pel que fa a ‘candela’, de ben segur us vindrà al cap la Marededéu, la Candelera, el foc, alguna cançó flamenca o aquella d’Elthon John, Candle in the wind.
Aquest carrer i uns altres dedicats a gremis es troben al polígon industrial de Son Castelló, a Palma.

 

CANONGE

CANONGE m.
|| 1. Membre del capítol d’una església catedral o col·legiata; cast. canónigo. Tingatz totz los canonges en pau, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 26). Ell encontrà en la via un canonge qui era molt noblement vestit, Llull Felix, pt. v, c. 3
.

El carrer des Canonge el vam trobar a Valldemossa (Mallorca). Són tantes les variants d’oficis al si de l’església que en dedicarem una entrada exclusiva (amb carrers de monges, frares, capellans…); de fet, a l’entrada dels oficis de la A, havíem oblidat un carrer de l’Ardiaca que ens havia tramès Toni Garcia Osuna.
 
CANTERERS

CANTERER o CANTIRER m.
|| 1. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa (Balaguer, Artesa, Tamarit, Tarr., Val.); cast. alfarero.
Fon.: kanteɾέ̞ (Tamarit); kanteɾé (Balaguer, Priorat, Ribera d’Ebre, Maestrat); kəntəɾé (Tarr.); kanteɾéɾ (Cast., Val., Al.); kantiɾé (Artesa).

GERRER m.
|| 1. Qui fabrica o ven gerres i atuells semblants (Conflent, Barc., Vendrell, Val., Bal.); cast. alfarero. Nós veem que los gerrers e’ls ollers que fan de la terra qual forma ‘s volen, Llull Cont. 122, 16.

El dibuix ens mostra que el gerrer també fa cànters i, en vore les definicions del DCVB, comprovem que es tracta de variants dialectals. Les transcripcions fonètiques de ‘canterer’ totes pertanyen a variants peninsulars. El nostre canterer, pensem, és el gerrer mallorquí. 
Tret de l’exemple de Miravet, tots els hem localitzat al País Valencià.
Una de les fotografies del carrer de la Cantereria de Bocairent  ens mostra una imatge amb carabasses i coentets penjats a la finestra i també la inscripció “el Tou” i unes manisetes dedicades a un sant; en l’altra fotografia de Bocairent també apareix “Cova la Premsa” i la retolació en castellà “calle de la Cantereria”.
 A Llíria hi ha el carrer dels Canterers i el carrer de la Cantereria, als peus de la muntanyeta de Santa Bàrbera. El carrer de Torrent, dissortadament, encara sense normalitzar.
A Benimàmet, no hi ha carrer però és significativa la retolació d’una de les parades de metro.
Per últim, a Miravet hi ha un barri lligat a la cantereria  i hi trobem la retolació del raval dels Canterers.

 

ÍNDEX D’OFICIS (fins ara)
A
Abaixadors 
Adoberies, Adoberia
Adreçadors
Advocat 
Agullers
Aladrers, Arada
Alfareria
Algeps, Algepsar, Algepser, Algepsers, Algepseria
Aluders
Antiquaris
Apuntadors
Arengaders
Argenter, Argenters, Argenteria, Plata
Arquers
Arts i Oficis
Artesà Gelador, Artesans, Artesania
Assaonadors
B

Ballester
Barquer, Barques
Blanquers, Blanqueria
Bombers
Boneters
Bosseria
Boters, Boteria
Botiguers
Botons
Brocaters
Brodadors


C

Cabillers
Caçadors 
Cadirers
Calciners
Calderers, Caldereria
Campaners
Candelers
Canonge 
Canterers, Cantereria  
En properes entrades veurem aquells carrers d’oficis que comencen per la lletra C2. Us adjunte el llistat dels que he pogut recollir fins ara, amb el poble o ciutat on han estat trobats, per si hi voleu col·laborar amb les vostres fotografies i comentaris. Capellans (Tortosa), Capelleria (Val.), Capellers (Palma), Capsers (Val.) Caputxes (Bar.), Cardaire (Terrassa), Carnisseria (Alginet, Juneda, Palma, Reus, Valldemossa) Cavallers (l’Alcora, Benafigos, Castelló, Cocentaina, Lleida, Llucena, Rossell, Sagunt, Sant Llorenç de Morunys, Sant Sadurní, València), Cerers (Balaguer), Clergues (Xàtiva), Comare (Oliva), Consellers (Vilafranca del Penedès), Contramestre (Sentmenat), Cordellats (Val.), Corders (Bar., Palma), Corderia (Palma), Corretger (Bar.), Corretgeria (Albaida, Val.), Correu Vell (Val.), Cuirateries (Tarragona), Curtidors (Torreblanca).

 

 

Publicacions creat 773

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt