Estimats lectors imatginats, diguem que açò dels oficis dona per a molt. La nostra intenció és mostrar la gran riquesa lingüística i etnogràfica que aboquen les retolacions dels nostres carrers, també en aquest apartat. Cal dir que són ja centenars els carrers que tenim per anar ensenyant els oficis que hi apareixen retolats, ara al nucli antic de les poblacions (de vegades recordant els gremis) ara als polígons industrials que han tingut a bé recordar oficis actuals o d’antics ja perduts. Antoni Garcia Osuna pot considerar-se coautor de ple dret per les trameses que ens ha fet des de sempre. Són tants els carrers i la informació que ens aporta que, per no cansar-li el nom, subratllarem les seues fotografies. També, des del nord, Ventura Castellvell ens segueix aportant nombrosos exemples.
 |
| Auca d’oficis catalans, guardat per Joanjo Pavon |
El recull durant tres anys de carrers dels nostres lingüistes (feina compartida amb Àngela Buj Alfara) i la dèria col·leccionista m’ha portat a fotografiar mostres d’arreu del domini lingüístic de la nostra toponímia urbana. Pel que fa als oficis, si bé ja havia trobat exemples per l’Horta i d’altres comarques centrals del País Valencià, l’amic Antoni s’ho ha repassat d’allò més bé i ens ha fet l’obsequi de moltes fotografies i anotacions sobre aquests carrers.
No pretenem fer un estudi exhaustiu dels oficis sinó mostrar la riquesa dels carrers també en aquest aspecte. És per això que no ens detindrem massa en l’explicació de l’ofici i sí que il·lustrarem la seua representació geogràfica, sovint amb variants dialectals.
D’altra banda, tot i que a la xarxa trobem molts exemples acolorits com aquest, pretenc posar en valor l’obra mallorquina Els nostres arts i oficis d’antany de Joan Llabrés i Jordi Vallespir (1980-86), 7 volums que recullen un grapat d’oficis i moltes il·lustracions que reproduïm.
Encetem, avui, la lletra C, que de ben segur ens portarà diverses entrades. Els carrers sobre oficis corresponents a la lletra A i B els trobareu a Carrers (22) d’oficis “A” (3) i Carrers (23) d’oficis “B”
CABILLERS
Hem de relacionar aquest ‘cabillers’ amb ‘cabellers’, tal i com apareix al DCVB
CAÇADORS
Avui afició, ans també ofici. El llibre esmentat, d’on treiem el dibuix, dedica diversos apartats a la caça: ‘caça major’, ‘caça menor’, ‘campanyes d’extermini i protecció oficial’ i ‘arts de caça’. Aquest darrer apartat anota 12 modalitats: ‘de lloses’, ‘de garbellet’, ‘de braó’, ‘amb visc’, ‘de filats’, ‘amb pala’, ‘amb gàbia enganadora’, ‘amb garbell i cossiol amb una espeuma’, ‘amb escopeta’, ‘amb senderes i llaços’, ‘amb fures’ i ‘amb cans’. Molts caçadors de terres valencianes podrien esmentar una altra dotzena; unes, amb coincidències lèxiques, d’altres, tècniques. El parany, el garrot…
L’alar és un art de caça (foto) que recorda algunes interpretacions toponímiques de pobles castellans. Als termes de Culla, Vistabella i Benafigos trobem diferents ‘alars’ en la toponímia que, a hores d’ara, encara no hem sabut interpretar.
CADIRERS
CADIRER, -ERA m. i f.
Qui fa, corda o ven cadires; cast. sillero.
Fon.: kaðiɾé (Ribera d’Ebre, Maestr.); сəðiɾé (Palma, Manacor, Pollença, Felanitx); kəðiɾé (Men., Eiv.); kaiɾéɾ (Val.).
Ens en fa una descripció Salvador Raga al seu blog:
“La larga “Calle de Cadirers” es una de las que destacan en el entorno de la Iglesia de San Nicolás y conecta la “Calle Purísima” con la “Plaza del Horno de San Nicolás”. Antiguamente se la conoció como “Forn dels Cadirers” e ,incluso antes ,“Calle de en Ripoll” en honor a Berenguer de Ripoll que fue Jurado y uno de los padrinos de San Vicente Ferrer. También se la llamó “Calle de Francesc de Montpalau”, también Jurado y que debió asentarse en esta calle.
Aquí debieron establecerse ejercientes del oficio de silleros y posee la gran mansión de los Juliá, de gran monumentalidad y artístico pasado con bellos patios arcuados. Este palacio se incautó en tiempos de la Guerra Civil y hoy alberga la sede de la Dirección de Deportes de la Generalitat Valenciana. En su esquina con la “Calle Calatrava” también existe un palacio que se habilitó para la Casa Profesa de los Jesuitas y que posteriormente se destinó al Colegio de San Nicolás.” http://calleshistoricasdevalencia.blogspot.com/
L’altre exemple l’incloem, excepcionalment, per l’interés que aporta dins el món dels malnoms. No cataloguem aquells carrers referits a un personatge amb l’afegit de l’ofici, com ara “aviador Franco” o “ceramista Godofredo Buenosaires”. El cas que ens aporta Xàtiva, però, és diferent perquè manifesta l’ofici com a generador del malnom o renom de Teresa, la Cadirera.
CALCINERS
2. CALCINER m. || 1. Qui fa o ven calç (Ross., Empordà, Vall d’Àneu, Urgell, Tortosa, Maestr., Cast., Val., Xàtiva, Alcoi, Mall., Men.); cast. calero. Foren logats per en bernat lo calsiner sinc homens per fer la olla del dit forn, doc. a. 1460 (arx. Col·legi de Lluc).
|| 2. Forn de calç; cast. calera. Neguna persona no gos gitar… besties mortes… dins los murs ni uals de Solsona, ans aquells agen a lançar en los calciners,doc. a. 1434 (BABL, xi, 328).
|| 3. Depòsit gran on els adobadors posen pells en calç fusa per assaonar-les (Cat., Bal.); cast. encalador.
Fon.: kəɫsiné (Empordà); kaɫsiné (Esterri, Pla d’Urgell); kaɫziné (Morella); kalzinéɾ (Castelló); kaɫsinéɾ (Val.); kəɫziné (Mall., Men.).
Etim.: derivat de calcina.
CALDERER m.
|| 1. Qui fa o adoba calderes; cast. calderero. Den Bn. Janer, calderer quondam,doc. a. 1397 (BSAL, ix, 147). Delliberaren que en Jacme Asbert caldarer e tabaler sie tabaler de la ciutat, Ardits, i, 346 (a. 1436).
CAMPANERS
1. CAMPANER m.
|| 1. Fabricant de campanes; cast. campanero. El segell particular del campaner alterna amb el segell municipal, Est Univ. x, 190.
|| 2. Qui té per ofici tocar les campanes; cast. campanero. Semblava que el campaner fos un artista, Víct. Cat., Ombr. 9.
|| 6. Llin. existent a Alaró, Alcúdia, Binissalem, Costitx. Inca, Llubí, Sencelles, etc.
3. CAMPANER, -ERA m. i f.
Nadiu o propi del poble de Campos (Mall.) o del barri del Campanar (Val.).
CANDELER | 2. Qui fabrica o ven candeles; cast. cerero. N’Anthoni Roca candeler de sèu,doc. a. 1405 (Anuari IEC, v, 570). Raphael Puig candeler de cera, doc. a. 1438 (Ardits, i, 372).
CANONGE
CANONGE m.
|| 1. Membre del capítol d’una església catedral o col·legiata; cast. canónigo. Tingatz totz los canonges en pau, doc. a. 1251 (Pujol Doc. 26). Ell encontrà en la via un canonge qui era molt noblement vestit, Llull Felix, pt. v, c. 3.
CANTERER o CANTIRER m.
|| 1. Terrisser, que fa cànters i altres atuells de terrissa (Balaguer, Artesa, Tamarit, Tarr., Val.); cast. alfarero.
Fon.: kanteɾέ̞ (Tamarit); kanteɾé (Balaguer, Priorat, Ribera d’Ebre, Maestrat); kəntəɾé (Tarr.); kanteɾéɾ (Cast., Val., Al.); kantiɾé (Artesa).
GERRER m.
|| 1. Qui fabrica o ven gerres i atuells semblants (Conflent, Barc., Vendrell, Val., Bal.); cast. alfarero. Nós veem que los gerrers e’ls ollers que fan de la terra qual forma ‘s volen, Llull Cont. 122, 16.
A Llíria hi ha el carrer dels Canterers i el carrer de la Cantereria, als peus de la muntanyeta de Santa Bàrbera. El carrer de Torrent, dissortadament, encara sense normalitzar.
A Benimàmet, no hi ha carrer però és significativa la retolació d’una de les parades de metro.
Per últim, a Miravet hi ha un barri lligat a la cantereria i hi trobem la retolació del raval dels Canterers.
A
Abaixadors
Adoberies, Adoberia
Adreçadors
Advocat
Agullers
Aladrers, Arada
Alfareria
Algeps, Algepsar, Algepser, Algepsers, Algepseria
Aluders
Antiquaris
Apuntadors
Arengaders
Argenter, Argenters, Argenteria, Plata
Arquers
Arts i Oficis
Artesà Gelador, Artesans, Artesania
AssaonadorsB
C
Caçadors
Cadirers
Calciners
Calderers, Caldereria
Campaners
Candelers
Canonge
Canterers, Cantereria
