L’ALCÚDIA, UN ALTER MUSICAL

Tant a la península com a les Illes trobem molts pobles (v. final de l’article) amb el nom d’Alcúdia (de l’àrab al-Kudiya, amb el significat d’alter, llometa, tossalet, elevació del terreny…). En el cas de la Ribera, establir un poble vora el Xúquer demanava un alter, una kudiya. 
Val a dir que el meu coneixement d’aquesta població és ben escàs; l’he visitada dues vegades: una, dins el projecte Lingüistes pel carrer per fotografiar els que hi trobem dedicats a Sanchis Guarner, Enric Valor, Ferrer Pastor i Carles Salvador, i una altra per admirar la sénia (nòria de Sant Antoni) que incloíem a l’entrada Carrers (6) el reg al carrer.

Amb tot, el seu campanar se’ns ha mostrat altiu i saludador cada vegada que hem anat cap al sud.
Hi ha ciutats valencianes amb una remarcable tradició cultural que ens han aportat figures importants dins el món de la cançó, com ara Alcoi (Ovidi Montllor, Francesc Moisés o el popular Camilo Sesto) i Xàtiva (Raimon, Bruno Lomas, Manolo Miralles -Al Tall-, Feliu Ventura o Pep Gimeno). Ara bé, que una població d’uns 12.000 habitants compte, en l’actualitat, amb Òscar Briz, Dani MiquelToni de l’Hostal i Jonatan Penalba no pot ser fruit de la casualitat (i de fruits en saben molt els alcudians; de taronges, caquis, innovacions agràries…). Algun sociòleg que en fera l’estudi tindria en compte, segurament, el fet que la Ribera compta amb moltes escoles de música a través de les seues bandes i que l’Alcúdia, des que hi ha democràcia, sempre ha tingut un ajuntament progressista.
Si al títol esmentàvem l’adjectiu ‘musical’ podríem eixamplar-ho al món de la cultura i l’esport per recordar Josep Lluís Bausset, el pintor Manolo Boix o els jugadors Palop i Voro. De l’ajuntament penjava un gran cartell amb fotografies i els mots creure, crear, créixer i riure. Potser aquest siga el secret somrient d’un poble que ens convida a creure que encara pot créixer un País Valencià creatiu… I la nòria de Sant Antoni segueix poant bona gent. 
Ahir Joanatan Penalba va vindre a Almassora i, mentre celebrava l’aniversari del seu disc De soca-rel, ens va amenitzar la celebració del catorzé Certamen Literari Vila d’Almassora (creat per l’enyorat Josep Manuel Guardiola) amb cançons com aquesta, El bolero de l’Alcúdia:

Recordem l’Alcúdia (antigament Alcúdia de Carlet), la mallorquina Alcúdia, l’Alcúdia de Veo (la Plana Baixa), l’Alcúdia de Crespins (la Costera), Alcudia de Guadix (Granada), Alcudia de Monteagud (Almeria), i Valle de Alcudia (comarca natural de Ciudad Real)… I la toponímia menor (partides i entitats de població menor) recull, només dins el domini valencià, l’Alcúdia a  Callosa d’en Sarrià, Cocentaina, el Ràfol de Salem, Elx, Fontanars dels Alforins, Miramar i Nules, les Alcudioles i els Alcudions (Xilxes), les Foies de l’Alcúdia (la Vall de Gallinera) i, fins i tot, un tautològic tossalet de l’Alcúdia (Villalonga). El llistat és més llarg però innecessari.

Publicacions creat 802

2 pensat en “L’ALCÚDIA, UN ALTER MUSICAL

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt