CARRERS (6) EL REG ALS CARRERS

En l’anterior entrada toponímica mostràvem diversos exemples de carrers batejats amb hidrònims (riu, rambla, pou, font, abeurador…) però ja advertíem que n’excloíem aquells que es trobaven relacionats amb el reg, raó de tants termes amb horta. En aquesta ocasió ens hi fixem. 

La varietat de genèrics que podem trobar al món del reg és extensíssima. Només cal pensar que a Borriana localitzem un seguit de genèrics sobre variants de séquia desconeguts a Almassora, poble veí. Ull, ullet, portell, boquera, marge, rajolí i gola són mots transparents en el lèxic comú d’ambdós pobles però no formen part de cap topònim almassorí. 

Amb aquestes entrades només pretenem mostrar la riquesa lèxica que també ofereix la retolació dels nostres carrers i, a més, com la visita de qualsevol poble pot enriquir-se en repassar els taulellets que ornen, o haurien d’ornar, les façanes cantoneres. Val a dir que el topònim tradicional, com a notari del paisatge i de la seua història, hauria de respectar-se i no ser substituït pel caprici polític.

Carrer de la Font de Quart de les Valls. Font ja va ser tractat en l’anterior entrada, però en aquesta ocasió mereix reaparèixer pel fet que es troba referit a la font de Quart (reflex de portada) i regadora de tants termes. (foto de Pepa Vilar). 10.000 fanecades regades en sis termes ben bé mereixen els taulellets.

L’any 1977 aquest encantador espai de vianants portava el nom oficial de carrer de la Séquia Major que, com podeu veure, per allí trafega. Des del 1985 es reparteix entre carrer de les Solades i  carrer de Carinyena, dues partides que creua la séquia en passar pel poble, Vila-real. Al mateix nucli, a darrers del XIX, hi havia el carrer de la Sequieta (ara Aviador Franco) i el carrer de la Sequiola (Francisco Tàrrega), dues variants del diminutiu de séquia.

Al llibre Els carrers de Vila-real, de Jacinto Heredia (2007), podeu trobar informació dels carrers de la ciutat.

A la Veu (http://opinions.laveupv.com/imatgies), Francesc, des de Cocentaina, ens va fer saber que al seu poble hi ha un carrer anomenat Sequieta del Campanar

El nostre asidu col·laborador Antoni Garcia Osuna, que tantes coses ens va fer saber d’aquella placeta amb pouet, també té coses a contar de carrers del reg.

En veure la pàgina dels carrers amb hidrònims del reg no he pogut passar sense dir la meua.

Els pobles de l’Horta i el propi Cap i Casal han crescut tapant sèquies i camps però aquests han deixat la seua petjada al nomenclator urbà. Així a l’antic lloc de Benimaclet el braç d’Alegret derivat de la sèquia mare de Mestalla ha donat nom al carrer que s’urbanitzà a finals del segle XIX; encara és ben viu el record de la sèquia oberta al bell mig del carrer; la retolació actual recupera el nom del molí d’Alegret-cognom del propietari- documentat al segle XVII tot i que la placa dels anys cinquanta presenta una lleu alteració amb la inclusió de l’article fruit de la remotivació popular: calle del Alegret(f.1). El partidor del braç d’Alegret es troba en la vorera del carrer Baron de San Petrillo – antic carrer València- i encara el pany de cases respecta el pas de la sèquia.(f.2)

Des d’aquest partidor urbà neix encara el braç del Poble que alimentava l’antic molí de Benimaclet tot just a tocar la plaça de l’Església. Des d’aquesta plaça s’encamina cap a llevant el carrer anomenat de la Murta(f.3). En creuar el carrer de Mistral, ja entre camps, començava el camí de les Fonts. Aquesta denominació la prenia dels nombrosos ullals o fonts que neixien de dins la sèquia, hom parla de més de cinc ullals o fonts, d’entre elles la més notòria era la font de la Murta que dóna nom al carrer inicial. El més curiós és que el carrer de la [font de la] Murta ha anant allargassant-se quasi fins topar amb la Ronda Nord i la cinquantena de metres que ocupen les dues alqueries conservades(f.4) – la més famosa és la del Bisquet perquè l’ombra de la seua esplendorosa figuera reuneix una mena de “senat” cassolà- manté l’antiga denominació de camí de les Fonts.(f. 5)

A quatre passes de Benimaclet atrobem a la Malva-rosa el baixador de la Cadena de l’antic trenet i ara tramvia (f.6) i ja, vora el passeig marítim, el carrer de la Séquia de la Cadena sense que manque cap element toponímic(f.7). Aquest especificatiu és prou habitual a l’Horta perquè moltes parades o partidors estaven protegides per cadenats per evitar que algun mal intencionat hi alcés les posts o, fins i tot, les furtés.

Molt a prop, al poble de Tavernes que ha triplicat la seua població ha hagut d’anar tapant de rajoles el migrat terme. L’ajuntament encara ha tingut el detall de no deixar en l’oblit l’antiga bassa d’amerar cànem – i de piscina casolana- de Barber: Carrer de la Basseta de Barber.(f.8)

I, finalment, sense oblidar-nos de la comarca palantina, a la Vall d’Almonesir, la calle de la Cequiola ens il·lumina el significat de la Calle Macacil – si no anem errats- de la qual és continuació a més de donar-nos una lliçó de dialectologia xurra.(ff.9-10)

Un plaer.”

Com hem vist, la retolació de carrers ens aporta uns coneixements afegits sobre la cultura d’un poble. Fóra desitjable també que les mateixes séquies foren de tots conegudes. Ja fa uns quants anys, des de l’IES Álvaro Falomir, el Seminari Viure Ací i l’assignatura de Ceràmica (ja desapareguda) van treballar perquè les séquies més importants es trobaren retolades i afegiren una mica de llum sobre el bateig del reg.

 

 

Publicacions creat 780

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt