OCTAVI MONSONÍS. “DE PAS” PER L’INSTITUT

Joiós i sense compromís

ens visita Octavi Monsonís

L’alumnat busca la paret

per recolzar-se un poquet 

 Com cada any, Encarna enceta…

i la presentació ja esta feta.

 Un alumne, sorprés i commogut

comprova el gran paregut.

Del llibre ‘Carrer de Pas‘

Josep Miquel ens fa un repàs .

 L’alumna cerca en el Badallet

si l’any passat duia el monyo fet.

 Octavi comprova, molt preocupat,
les ulleres li ho han girat,

com de lluny es troba l’alumnat!

Mestre avesat a la lliçó

els canta una cançó.

I els demana, de cop,

que s’arrimen un poc

 L’alumnat acompanya el cantant

i decideix anar endavant

 Una parella s’atansa

amb una bella dansa.

Tots junts, ara sí,

fem un bell redolí.

 Ens parla de l’ofici d’escriure

Sense això no sé viure

 Amb el codonyer a la vostra dreta

comença a llegir la llibreta.

I el jovent posa interés 

a paraules amb tant de pes.

 Mediten, ara, les preguntes

que faran, després, juntes

 I em diuen amb el somrís

que ells n’han amanit sis.

 I ja he parlat prou!

Digueu-me qui sou!

Jo volia plantejar un qüestió

però m’he quedat en Blanch 

en aquesta ocasió. 

 L’autor agraeix els comentaris al Badallet

i promet rellegir els que heu fet.

I abans de dinar

els llibres cal signar

BADALLET DE LA XVII PRIMAVERA LITERÀRIA