TOPONÍMIA NUMÈRICA. A J.M.Albaigès

Josep M. Albaigès, expresident de la Societat d’Onomàstica va faltar el 18 de març de 2014.

A més de divulgador de l’Onomàstica (veieu-ne una mostra el següent enllaç)

ha estat reconegut estudiós de Matemàtiques Recreatives, Lingüística i Literatura Experimental, tal i com es mostra a la seua web http://www.albaiges.com/

Numerologia i Toponímia, dues passions d’Albaigès, són el motiu d’aquesta entrada que explica un aspecte de la transversalitat i interdisciplinarietat de l’Onomàstica.
Si ho teniu a bé, podem eixamplar-la amb la vostra col·laboració. Ja sabeu que podeu afegir els vostres comentaris o enviar-nos altres exemples i fotografies a jbsensegel@gmail.com

1

Si bé un o una, implícits en qualsevol singular, no es manifesten a la toponímia, els ordinals sí que ho fan.Primer iPrimera, això sí, mostren sovint un aspecte interessant de la toponímia:la perspectiva. Evidentment, en la desembocadura del riu Millars, per als de Borriana la nostragola Primera és ben llunyana. A més de l’exemple de la fotografia, a Atzeneta trobem unacingla Primera a les roques del Raudor, Vila-real coneix un camí comel Primer Sedeny i a Vistabella hi hael Primer Barranquet.

 

2

Trobem algunes mostres  com avenc de les Dos Boques (Vilallonga, informació de Rafa Delgado) i el conegut poble de Dosaigües. L’ordinal ens apareix a les esmentades roques del Raudor, cingla Segon. Abunda el ‘2’ com a denominador si considerem aquells topònims que inclouen mig, mitja i mitges:  Mig Fil (el Real de Gandia, ‘un sequiol sense eixida’ segons que ens diu Rafa Delgado) el Mig Almud (Barxeta) pla de Mig Ull (Cinctorres) la Mitja Lluna (Llucena) les Mitges Fanecades (Alzira). Un topònim que trobarem repetit a molts indrets és el de Roca del Migdia, en la fotografia correspon a la roca més elevada, rellotge de sol de molts masos del Boi, a Vistabella.

A molts pobles trobarem rètols amb dates com 1 de Maig o 8 de Març.

3

Conegut de tots és el tossal dels Tres Reis, on s’apleguen Aragó, el Principat i el País Valencià. El mateix Rafa Delgado ens ha fet saber que hi ha un alt dels Tres Cocons a Simat de la Valldigna. A Atzeneta localitzem el mas dels Tres Cantons i la partida coneguda com la Tèrcia, 1/3. A Novetlé, séquia del Terç i, a Cinctorres (Ferran ens ho diu) Les Terçanes (/tersianes/). El 3, però, sol repetir-se en molts pobles com a motlló dels Tres Termes, allò que Coromines esmenta ben sovint com a ‘trifini’, punt en què s’ajunten tres termes, com en el cas de la fotografia; molí dels Ullals on trobem el motlló, trifini dels termes de Vilafranca, Mosquerola i Vistabella.

4

En la fotografia veiem el pi de les Quatre Forques, ja prop de Sant Joan de Penyagolosa. Entre Culla i Atzeneta hi haassagador i mas de Cuatro Vientos, possiblement repetit a més pobles i de clara influència aragonesa en anar a ‘extremo’. Ferran ens parla deQuatre Camins, a Cinctorres i més pobles. Quart, de vegades temporal –olivera del Quart, a Atzeneta- i,  més sovint, com ens diu Coromines, equivalent a QUARTO MILIARIO:Quart de Poblet, Quart de les Valls…

 

 

En la toponímia urbana és fàcil trobar-se els Quatre Cantons; a Castelló, en la cruïlla del carrer del Mig i de Colom. També l’Alguer (foto d’Ester Garcia) ens ho recorda: les Quatre Cantonades.

 

Aquesta mostra d’un pretés art abstracte amaga la plaça dels Quarts de Calatrava, topònim urbà borrianenc que recupera aquell rural  que hi havia.

 

5
La torre dels Moros, un dels motius del bateig de Cinctorres (fotografia de Ferran Guardiola) A la veïna Morella els Cinc Cantons.

Quintana aporta molts topònims de terrenys lligats al pagament d’una cinquena part de la collita. Aquest carrer de Sa Quintana el trobem a Mallorca, potser Montuïri

A l’Alforí (Vistabella del Maestrat) localitzem els Cinc Bancals i, ben a la vora un camí dels Cinc Pins. El terme de Sant Mateu ens regala el motlló dels Cinc Termes (Catí, la Salzadella, Sant Mateu, Tirig i Xert).

6 
No trobem toponímia lligada al sis o a la mitja dotzena, tret de dos exemples: el Sisé (Paiporta) i la Sisena (Benifaió). Aviat i ben promptet en tindrem imatges.

 

7

El set recull una mostra significativa i variada de topònims, potser també perquè en ocasions és, com ens diu Coromines, “usat amb caràcter ponderador de la pluralitat”. Així, en Setaigües hom explica el 7 com abundancial. Altrament, hi ha precisió amb molts topònims expressats amb el 7, com ara el pont de les Set Llunes d’Alcoi o la carrasca de les Set Soques de Morella. La històrica Setena de Culla inclou Vistabella, Benafigos, Atzeneta, Benassal, la Torre d’En Bessora, Vilar de Canes i la mateixa Culla. També la Tinença de Benifassà és una Setena.

Els Cinc Cantons de Morella, ben bé podien semblar una peculiaritat ni que només fóra per superar el nombre d’exemples de Quatre Cantons de pobles veïns. Heus ací, però, que Mallorca ens regala un carrer dels Set Cantons. Efectivament, atents observadors, només en compteu sis, que ja són! Antigament, però, eren set perquè, com ens mostra Gabriel Bibiloni al seu “Els carrers de Palma“, el cantó que veieu a la dreta feia una reculada amb dos cantons. El rètol de ‘Calle de las Siete Esquinas” és del 1862. També curiós el petit taulellet amb Es set cantons.

8

A més de les Huit Soques (Xodos) o la font de les Huit Piletes (Cocentaina) hi ha la Huitena (a la Font d’en Carròs, com ens ha fet saber Gabriel Garcia Frasquet).

La fotografia, que la Cannon tota soleta va fer a Fortanete, correspon al grup que va recórrer “El camino de Jaime I por la Iglesulea y las Bailías”  tal i com queda descrit al llibre homònim de l’amic Pere-Enric Barreda. Un tram d’aquest camí coincideix amb el GR-8. Els vials actuals, a més d’aquestes rutes excursionistes, solen prendre la numeració com a nom oficial: N-340, A-7, CV-10 front a denominacions més populars com la General, l’Autopista o l’Autovia de la Pobla.

 

9
Sembla un guarisme lligat als ponts. Trobem pont de les Nou Llunes (Muro d’Alcoi) i pont dels Nou Ulls (Albocàsser i Tavernes de Valldigna). Les ‘novenes’, enteses com a propietats dividides entre nous persones, ens aporta les Novenes de Calatrava (Borriana) i aquesta Novena de Sant Ramon (Almassora). Es tracta d’un panyet de nou vivendes que, als anys seixanta, van tindre com a promotor i constructor el sinyo Ramon de l’Ànimo. En l’actualitat són deu les casetes i ha guanyat el nom de Panyet de Sant Ramon. 

10

Els Deu Manaments (Mandaments per la influència del castellà, qui sap si pel film de Cecile B. de Mille) és un altre pany de vil.les almassorines, a vora mar, de la dècada dels seixanta.
Alcoi, ens ho diu l’amic Gonçal, compta amb un pont Deu perquè es va fer després del pont Nou, tot una denominació irònica de caire popular.

Les Denes, divisió del terme en deu parts, es manifesten a Morella i també al terme d’Ares. En la fotografia la Llàcua de la Dena del Muixacre (Morella). Gabriel Garcia Frasquet ens diu que a la Font d’en Carròs hi ha la mateixa partida, on creu que Francesc Ferrer Pastor hi tenia una caseta, raó per la qual el fill ha batejat amb aquest topònim l’editorial Denes.

També incloem el ‘delme’ tribut que equival a la desena part. A Culla hi ha unmas del Delmei a Mallorca trobem aquest petit carrer amb un antic rètol que recorda elcarrer d’es Deume. Quartera és un establiment de venda de blat i altres grans, tal i com ens ho fa saber Gabriel Bibiloni.

11
Preciosa la riquesa toponímica de la Penarroja. A més del nom que inclou tota la roca, Manolo Capoll, des de Vistabella, i Rossalino, des de Benafigos, ens van fer saber el minuciós bateig que explica els detalls d’aquest topònim tan antic. Ens interessa, sobretot, la diferenciació entre el capitell de Migdia (exemple que podríem afegir al 2) i el morralet de les Onze, única mostra toponímica que coneixem d’aquest guarisme. També, tot tornant al concepte de la ‘perspectiva’, la diferenciació de les cingletes. Veritat és que els masos que habiten la Vallussera els trobem tots al sud de la Penarroja, dreta de la fotografia. Hi hauria, doncs, unanimitat en considerar les cingletes septentrionals com a cingletes de Cap Allà.
Per a la Penarroja, recordeu l’entrada sobre el roig.

12
Després de la Novena de Sant Ramon i els Deu Manaments ens quedaven els Dotze Apòstols, primer bloc de pisos d’Almassora (si exceptuem l’edifici del Banc de València). La foto, facilitada per Manolo Renau és del 10 d’abril de 1960, diumenge de Rams, benedicció de la creu de Porcar, on apareix l’edifici en construcció i la tanca de l’Hospital, destruït per a construir-hi l’Ajuntament, aleshores Ca la Vila. http://www.almassoraenfotos.es/
La penya de les Dotze (Ontinyent) ens recorda una altra denominació per a les roques del Migdia.

 

 

14

A Euskadi, a Saint Jean de Luz -en euskera Donibane Lohitzun o Sant Joan de les Marjals- un 14 de juliol, festiu allà com sabeu, vam trobar aquest taulellet amb el 14…

A Potries, la Campina Catorzena, ens diu Gabriel Garcia Frasquet

 

15

A la Font, la Quinzena, també ens informa Gabriel Garcia Frasquet

30-10

Després d’aquesta dotzena aconseguida, fem un salt per esmentar el Vinté (Atzeneta) i aquesta relíquia de Vistabella, el Trenta-Deu, una de les Ventes situades al Pla. La raó del seu nom es troba, segons que vam sentir, en les dificultats de l’hostaler per comptar fins al quaranta. Nosaltres, potser deixats portar per la literatura, pensem que es tracta d’un masover afrancesat que en saber allò del quatre-vingt i el soixante-dix, i com de mal sonava quarante, va preferir la creativitat.

 

44

Camarles, poble del Baix Ebre, va optar per retolar els seus carrers (els nous i els antics, que ja tenien nom) amb números que apleguen al 54. Resulta estranya aquesta opció tan manhattiana.

50
A Sogorb raja aquesta fuente de los Cincuenta Caños…
…que esdevé un paradís en abocar al riu.

87
Potser fóra la mateixa Dolors Hipòlito qui va fer un estudi dels noms dels Instituts de Barcelona. Els estudis onomàstics acullen curiositats com els noms dels camps de futbol o el bateig de mascotes. També trobaríem nombrosos establiments, no sabem si topònims efímers, lligats als números, com aquest Frankfurt 87, veí del meu institut, el Club 53 de Borriana o el Café 1916, davant l’estació de Sóller, a Ciutat.

Deixem les centenes per una altra ocasió però recordem Centcelles (Tarragona i Mallorca) o les Sis-centes (Sollana). Aquest 325 Aniversari és de La Barona, i no fa molt que l’han penjat.

 

Col·laboracions

Lluís Gimeno ens recorda les “Quadres” del secà castellonenc, possiblement degudes a centuriationes romanes (segons els historiadors) Efectivament, hi ha la Quadra Primera, dita ara del Borriolenc, Quadra Segona, Quadra Tercera, Quadra Quarta de Dalt, Quadra Quarta de Baix… (alguna del Saboner)