DE LA PENILLA A LA MAR. AIGÜES DEL RIU DE MONTLLEÓ

Ponent la mou i llevant la plou
Però el 25 de març bufa mestral i pentina les ones. Al fons, el color de la mar esdevé terra, fang arrossegat des de ben amunt. Les pluges d’aquest inici de Primavera han estat abundants i han fet moure barrancs, rambles i rius d’arreu. En aquesta entrada fem un seguiment de les aigües que, des de diversos punts, conflueixen al riu de Montlleó.
Recordem també que l’amic Josep Joan Miralles amb “Un somni vora el mar” va narrar la baixada del Montlleó  d’uns personatges, alumnes seus de Vistabella.

Sobre aquest mapa que ens va amanir l’amic Pau Fuster hem anotat una sèrie de punts que relacionem amb les imatges lligades al riu de Montlleó (guarisme entre parèntesi). Deixem fora la rambla de la Viuda i el tram darrer del riu Millars, de fàcil reconeixement.
Les dates entre parèntesi són d’interés si hom té en compte les pluges del 21 i 22 de març i el color de les aigües.

(1) De la Penilla a la mar no és el lament de cap copla. La Penilla és una font i un paratge del Puerto, al veí Aragó, des d’on enceta el camí un riu mític que recull pluges del Maestrat i les aboca a la rambla de la Viuda. I aquesta, bé ho sabem els almassorins, s’engrava amb el riu Millars, que no mor sinó reviu dins la Mediterrània.  
La gent del Puerto sempre n’ha estat conscient d’on van a parar aquelles aigües “A las estacas de Almazora”. Vés a saber si l’expressió és ben antiga i parlaven d’un assut primitiu. (foto Ximo Garcia)

(1) Aquesta vegada no ha estat només la font. Els ullals de la Penilla  (d’una pinna menuda o petita elevació) han mogut amb la força que els ha donat la pluja d’un desitjat llevant. (21-03) (foto Ximo Garcia)

(1) Tot i ser capaçalera del riu de Montlleó, encara tardarà uns quilòmetres a ser batejat així. Rep ací el nom de la Rambla, en un espai relativament pla i ample. (21-03) (foto Ximo Garcia)

 

(2) En aquest tram, ja encaixat entre tossals, rep el nom genèric d’el Riu o riu Sec, com apareixia als vells papers. (26-03) (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(2) El conegut, a Vistabella del Maestrat, com a pont Romà, pont de les Meravelles o, senzillament, el Pont, és un pont medieval que uneix les dues ribes del Montlleó, dos països veïns (València i l’Aragó), dos pobles (Vistabella i Mosquerola) i dues llengües que, ho veiem en la toponímia dels voltants, s’han estimat i s’han deixat voler. (26-03) (foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)
Veieu “Frontera permeable i pont toponímic. Entre el Penyagolosa i la Menadella.” (J.Bernat i F.Guardiola)

(3) El nostre riu té un amic que, tot davallant del terme de Mosquerola, s’hi engrava pel marge esquerre. La fotografia del riu Mallo o Majo és del 29-03, una setmana després de les pluges, i les seues aigües, procedents de diversos ullals, ja canten clar.

 

(4) I, ben prop, el mateix riu de Montlleó, esdevé riu de la Estrella, perquè passa vora aquest preciós indret del terme de Mosquerola. (29-03)

(5) Unes voltes després, els ullals del Molí seran els primers en batejar el riu com a riu de Montlleó. (1999)

(5) El molí dels Ullals es troba al terme de Mosquerola, vora el trifini Vistabella-Vilafranca-Mosquerola. (1999)

(5) Raimundo del Tossal ens va mostrar aquests paratges (cap al 1998) i, en veure que el riu s’havia emportat un gual de formigó amb què pretenia fer més fàcil el camí al molí, ens va dir: “Ja m’ho havia dit el riu, que els seus papers eren més antics que els meus… El riu té l’escriptura més antiga.”

(5) El riu de Montlleó segueix el seu camí penya Blanca avall.

(6) Dalt, al pla de Vistabella, l’aigua no flueix educadament. La font de l’Alforí no té prou amb les tres eixides i vessa per les vores.(foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(7) I la rambla del Pla, amb els voltants nevats, corre cap al Quinyó(foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

 

(7) Els ulls del pont s’inunden de joia(foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

(8) I el Quinyó esdeve mirall de la Torre Martines i el Rotxero.(foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

 

(8) La carretera del Pla desapareix sota les aigües. El pla de Vistabella és un immens poljé, tancat el pas de la seua rambla pel collet de Padilla, extrem septentrional del pla. Aquesta part final és coneguda com el Quinyó (topònim relacionat amb el repartiment de terres. Recordem el cognom Quiñonero) on les aigües s’entollen, almenys quan les pluges són abundants i la rambla hi aplega com enguany.(foto Maria José Escrig i Ajuntament de Vistabella)

 

(8) L’aigua entollada al Quinyó desapareix per aquest avenc, conegut com l’Engolidor. (març de 2014)

 

(9) Uns quilòmetres més al nord reapareix l’aigua del Quinyó a través de dos ullals situats vora la Caseta de Làssaro. (28-03)
Un dels comentaris publicats suggereix un blog que hem trobat ben interessant i que amplia la informació d’aquestos dies pel que fa a diversos ullals o  surgències temporals (xarxes de drenatge immediat en paraules de l’almassorí Joaquín Arenós)
http://cavitats-subterranies.blogspot.com.es/

(9) Amb el testimoni de la Sorbus domestica, l’amic Ximo i jo mateix, ens felicitem per haver trobat l’ullal de la Cervera. Encara n’hi ha un altre, ben prop, conegut com l’ullal de Baix la Roca. Ens caldria, però, creuar el riu per poder-lo contemplar. (28-03)

 

(9) Riu avall trobem altres ullals, fonts que sorgeixen de les muntanyes veïnes i expliquen el significat de Montlleó: muntanya de les fonts; un híbrid compost del mot romànic ‘mont’ i l’àrab ‘al.uyun’, tal i com ho interpretava Sanchis Guarner. De toponímia aràbigo-valentina. RVF 1951
També, l’enyorat Pere-Enric Barreda aportava un mapeta amb el nom de Montlleó sobre una zona que abraçaria el marge esquerre del riu, tot assenyalant part del terme de Vilafranca i de Benassal.

(9) Ximo s’alegrava en comprovar que sí, que la cota on sorgeixen les diverses fonts és la mateixa. Hem d’entendre que la impermeabilitat d’un roca provoque les surgències temporals. La meua alegria provenia del fet de comprovar que el recull oral sempre ens parlava de riu de Montlleó, amb una preposició que suposava un origen una muntanya de les Fonts que batejara el riu. (28-03)

(10) I com si les aigües s’haguessen assabentat de la nostra joia corrien amb les tonalitats regalades pel boix, el ginebre i la savina.(28-03)

(10) El riu de Montlleó, com també podeu comprovar al mapeta adjunt, no deixa de voltar i revoltar. En aquesta ocasió visita el molí Colau, del terme de Benassal. (28-03)

(11) I, ja en el Boi, el riu besa el molí del Pas (2001)

 

(12) Des del capdamunt del morralet Pardo, a la lloma de Benafigos, amb Penyacalba al davant i Culla al fons, veiem aplegar el riu de Montlleó. (28-03)

 

(12) El Rivet, que recull totes les aigües de Foia d’Ores i la Vallussera, s’engrava (fixeu-vos baix, entre l’arbreda) en el riu de Montlleó en aquest punt conegut com el Forcall. (28-03)

 

(13) Una altra panoràmica ens l’ofereix aquest planet proper a l’Hortissella. El riu de Montlleó (també sentit riu de Safont i riu de la Marededeu en aquest terme) parteix Culla i Benafigos, tots dos pobles del Maestrat, reubicats avui en comarques diferents (29-03)

 

(14) Uns dies abans l’aigua baixava nutrida, tèrbola i abundant. (25-03)

 

(14) Encaixonada entre els sediments que els segles han anat esgarrant (25-03)

 

(17) I ja quan parteix el pla de Meanes i el pla d’Atzeneta s’obre el riu abans de rebre aigües de dues rambles (25-03)

 

(15) La rambla d’Atzeneta, dimecres, i després de les aigües tèrboles de pluja del cap de setmana,ja pinta una aigua clara, potser d’ullals com eldel Gorgo d’aquells que nodreixen elbarranc de Sant Miquel, cap ales Torrocelles. (25-03)

(15) I el poble, acaronat per la seua rambla, llueix posat de postal. (25-03)

(16) La rambla de Benafigos ha recollit aigües seues i també les del Cap de Terme, com aquelles que mostràvem en l’entrada sobre l’ullal de la Crebada.(25-03)

(16) i corren cap a la rambla d’Atzeneta (25-03)

(17) En aquest punt, també batejat com el Forcall, a les aigües encara terroses del riu de Montlleó arriben les de la rambla d’Atzeneta. (25-03)

(17) El mateix indret, tres dies després, amb la formació d’illots.

 

(17) El Forcall rebla el seu significat amb l’entrada, pel marge esquerre, de la ramblella de Meanes, tres aigües que davallen cap a llevant.(25-03)

(17) Vora el riu de Montlleó, el mas de Cabrera ens recorda que a darreries del XIX, segons que conten, l’aigua va arribar ben prop de les seues parets. (25-03)

Dalt, el coll de la Bassa s’omple de significat mentre la neu enfarina Penyagolosa. (25-03)

La ‘molsà’ adherida a les mates i arbrets denuncia fins on arribava el toll (28-03)

Damunt la rambla Carbonera, on s’engrava al riu de Montlleó (als Ivarsos). I d’ací cap a avall esdevé rambla de la Viuda. (28-03)

 

L’aigua del riu de Montlleó corre ja damunt la rambla de la Viuda. (28-03)

Entre el terme de les Useres i la Vall d’Alba, la rambla de la Viuda s’eixampla abans de passar el pont (25-03)

 

Temps fa temps que no la veiem així (25-03)

 

 

I ara, amb els baladres sotaiguats, corre cap al Mollet. (25-03)

 

 

I, amb un bonic bolero, Juan Antonio Nebot ens conta com apleguen les aigües fins l’embassament de Maria Cristina

I ja en terme d’Almassora, ben prop d’engravar-se en el riu Millars (foto de Blas Sempere)

L’assut d’Almassora i Castelló ens diu que també el Millars porta aigua. (26-03) (foto de Lídia Amiguet)

El riu Millars, al seu pas per Almassora (24-03)(foto Ximo Garcia)

Sota el pont de Borriana (25-03)  (foto Ximo Garcia)

 

Aigües de la Penilla, del Mallo, del Quinyó

i del mític riu de Montlleó,

de les rambles de Benafigos i d’Atzeneta

de les basses on sembla quieta

de la rambla Carbonera

i de la Viuda que no ho era.

Aigües avall cap al Millars

i de les Goles als mars.

I que n’estan d’agraïts els peixos i les platges!

d’aquestos fangs d’aquells paratges

Sabeu que l’aigua d’un riu

mai es perd… perquè reviu.

I uns dies després, ja en abril, amb la gola oberta, entre dues aigües aprofiten els pescadors el regal del riu de Montlleó.

 

I ens resta el dibuix del riu a vora mar, illots de grava i cordons litorals que expliquen el solatge, com a les goles del riu de la Sénia, un sòl de riu.