 |
| Dimecres el sol va esforçar-se per poder eixir. El nuvolet va descarregar durant dues hores i el sol va tornar. |
Ponent la mou i llevant la plouen, diuen… i aquesta és certa. Hem conegut el ponent ventós que tot ho mou, però és ben sec; si plou, només ho fa una mica a l’interior. Ací, a la Plana, és el llevant qui té, com a bon regador, la vareta de l’aigua. I quan el llevant s’acompanya de fred…(ho veurem en una propera entrada)
 |
| El mateix 27, al capvespre i quan el sol s’amagava colrava aquest núvol mentre l’aire es feia humit |
 |
| I heus ací que, dijous, la pluja va obrir les portes de l’Institut |
 |
| Una mica d’aquarel.la i els rostres s’esvaeixen sota la pluja |
I sí, tenim barracons, 13 anys que els patim…
 |
| Però també tenim diversitat en el terra… |
 |
| I ara, graveta… |
 |
| Ara, una modernor de llambordes… |
 |
| I, encara, un terra de terra, d’aquells que ja no hi ha… |
 |
| I sí, la basseta, on l’aigua cau agermanada. |
 |
I el pati esdevé mirall per a uns i espill per a uns altres. |
 |
| I a la vesprada, quan tornem a la mar, veiem com el llevant segueix dictant… |
La pluja va arribar i el vent va marxar
Aquest temporal tan repentí a la mar i a les ones torna boges !!
El nostre pati mullat sembla un espill gegant