L’any passat, les nadaletes van tardar d’allò més perquè, ho recordeu, va estar un any ben eixut i la terra no tenia la saó que demanava. Enguany, ben altrament, per Santa Llúcia ja s’obrien les primeres llances de pau, ben blanquetes elles. I és que les nadaletes ofereixen el verd per fer-nos un dictat de […]
UNA LLUNA ENTRE LLEDONERS
Aquesta vegada no li vaig fer cas a la lluna quan, ben plena, eixia per allà on brama la tonyina. Diràs que no s’ho va prendre massa bé, orgullosa del seu riu d’argent i de saber-se la més retratada. La cosa és que l’endemà, en pujar ben dematí cap a la muntanya, em va fer […]
LA MAR QUE TENIA MARGES (3) ESCULLS INVISIBLES
En les anteriors entrades sobre la mar ja denunciàvem que un dels perjudicis dels darrers anys de les obres realitzades per Costes ha estat l’eliminació de les antigues esculleres. Justament en alguns d’eixos punts (davant del carrer Venècia i als Carabineros) es produeixen les eixides de la mar a l’hivern. Veieu: La mar. Un altre […]
LA MAR. UN ALTRE AVÍS
Ja ho havíem denunciat en diverses entrades d’Imatgies. Les actuacions de Costes sobre la mar d’Almassora són proves continuades, amb canvis de criteri cada cert temps. Una vegada més, la mar se n’ix per on abans hi havia les esculleres que van aprofitar per no haver de portar la pedra. On era l’escullera […]
LA MAR QUE TENIA MARGES (2)
Vídeo “La mar no té marges” (maror de 2001) Fa uns anys, a hores d’ara, 26 de novembre, ja portaríem mitja dotzena de llevantades i la mateixa quantitat de marors. El canvi climàtic és una realitat i en aquesta tardor no hem rebut cap entrada de núvols per llevant, cap ‘gota freda’ que solia acompanyar-se […]
RETOLACIONS TOPONÍMIQUES I L’AGÈNCIA VALENCIANA DE TURISME
Des del tossal de Sant Cristòfol, a Benassal, es pot vore ben bé el Maestrat, l’Alcalatén, terres d’Aragó, del Montsià, la mar… Tot depén, això sí, de l’absència de calitja a l’estiu o de la boira a l’hivern. Heus ací, doncs, que es tracta d’un excel·lent mirador. L’Agència Valenciana de Turisme, amb bon criteri, […]
DEL CONSUM DE PEIX I LA MORT DELS MOTS. Viure en valencià (2)
Mercat del Ninot, a Barcelona Ja fa 35 anys, dins aquell butlletí de La Vila-roja, denunciàvem l’entrada de castellanismes a través de la retolació. Clar, aleshores la retolació en valencià era inexistent i quan els productes naturals esdevenien productes enllaunats, congelats o elaborats, amb una etiqueta damunt l’envàs, el castellà n’era l’única llengua de […]
EL TOSSAL. UNA CARTOGRAFIA CÍVICA
Foto de Xavi Garcia Garcia L’adjectiu cívic sembla sorprenent vora el substantiu cartografia, però s’hi avé quan l’estima pel paisatge i tots els elements que el conformen, també la toponímia, es reflecteix en un mapa. I és que la trajectòria del Tossal Cartografies convida a caminar, però també a llegir entre corbes de nivell, a […]
RETOLACIONS ÈBRIES
Celebrem, com no pot ser d’una altra manera, el fet que molts miradors del nostre paisatge disposen de cartells il·lustrats amb les retolacions de la toponímia que ens indiquen els llocs que n’albirem. Ja vam dedicar una entrada a aquel preciós cartell que patia un mal poc adient a la seua función, una ubicació que ens donava […]
ALBATEXAS. Una illa de normalitat cinematogràfica… i lingüística (Viure en valencià-2)
Ventura Pons davant la façana d’aquells Albatros que, tot fugint de les gavines, han descobert la seua valencianitat fotografia nosolocine.net Una enorme alegria ens vam emportar dilluns passat en poder comprovar que els Albatros, després de set anys d’absència, han tornat rebatejats com Albatexas per obra i gràcia del cineasta Ventura Pons. I la joia és […]