DEL CONSUM DE PEIX I LA MORT DELS MOTS. Viure en valencià (2)

Mercat del Ninot, a Barcelona
 
Ja fa 35 anys, dins aquell butlletí de La Vila-roja, denunciàvem l’entrada de castellanismes a través de la retolació. Clar, aleshores la retolació en valencià era inexistent i quan els productes naturals esdevenien productes enllaunats, congelats o elaborats, amb una etiqueta damunt l’envàs, el castellà n’era l’única llengua de transmissió. Els musclos que agarràvem a l’escollera, en presentar-se escabetxats en llaunes, esdevenien mejillons, fins i tot amb la ‘j’ eixa que abans, per estranya, era una k; de kosé i kesús. Al mercat del peix, però, encara eren musclos si eren frescs. 
Mercat del Peix, a Vinaròs
La tonyina enllaunada i etiquetada ja no era ‘tollina’, com aquella de la tenda de la Romaneta que demanava la rua oberta. L’atún s’havia imposat i, fins i tot, si el posaves dins la rua es transformava en bocadillo. Els trianglets menuts de formatge, una vegada embolcallats amb paperet d’alumini, se’ns oferia com a quesitos i, encara que el diminutiu de formatge siga ‘formatget’, ja ens havíem tragat un altre barbarisme. Si ara vos dic pernil tothom pensareu que seguim dient pernil, però si l’elaboració no ha estat amb sal, si l’han bullit a l’estil de York, poca gent parla de pernil dolç i el jamon York s’imposa. 
Vinaròs
També el congelat ha estat un element de transmissió de barbarismes. Deixem-ho, ara, en l’exemple del lluç o dels llucets que, una vegada congelats, esdevenen merluça i pescadilla; Ai el poder diglòssic del fred! Segur que afegiríeu un grapat d’exemples que us venen al cap: sucs i sumos, xarops i jarabes… 
Vinaròs
Consum, a Barcelona, retola en la nostra llengua
Un any després, el 1983, entrava en funcionament la “Llei d’ús i ensenyament” i clar, pel que fa a l’ús i, en particular, a la retolació, origen de molts barbarismes del nostre valencià actual, no se’n va fer massa cas; tot semblava abocat a l’ensenyament, quan ja sabien que fa més per la llengua una hora diària de dibuixos animats que moltes de classe. La TV, però, no és el tema d’avui. 

Sobre la retolació teniu diverses entrades referides a la toponímia, les carreteres, els cartells turístics… a Retolacions èbries, Els Ports destí turístic. Toponímia desorientada i Retolacions viàries i toponímia (1).

 

Han passat 34 anys d’aquella llei i, pel que fa a la retolació, no hem avançat gens, fins i tot, i ací declare la meua queixa, hem empitjorat substancialment. La castellanització de molts productes, que abans només coneixíem en valencià, és evident. Posem, com a exemple, el peix. 
Consum, a Barcelona
Un canvi bàsic ha estat el pas de les pescateries i paradetes del mercat del peix a allò que en diuen grans superfícies o supermercats. I d’aquests darrers, dos de ben coneguts porten nom valencià i, tots dos per al bon consum  i per al mercat que no dóna, tenen una secció de peix fresc. Com que el peix fresc encara no havia patit massa traduccions esperàvem que la retolació tinguera a bé mostrar el seu nom tal i com l’havíem conegut sempre, a la mar, a la llotja i al mercat. Heus ací, però, que el llobarro ha perdut la seua identitat i tots el coneixen com a lubina, la mussola (caralló) ja és cazón, ni tan sol caçó (també valencià). Veritat és que, de tant en tant, ens regalen allò de la llengua emblemàtica i retolen ‘peix fresc’, al costat sempre, clar està, de ‘pescado fresco’ i aconsellen consumir ‘aladroc’ i ‘boquerón’. La retolació, però, de cadascuna de les espècies exposades es troba sistemàticament en castellà, amb la qual cosa es perden els noms que sempre hem dit (mòllera, abadegets, mollets, corballs, ratjada o escrita…). 
Mercat del Ninot, a Barcelona
Alguns mercats encara mantenen la nostra llengua per a retolar el peix (veieu sinó les mostres de Vinaròs), però si voleu llegir els rètols en valencià en qualsevol dels supermercats valencians us caldrà anar a Catalunya; allí Consum parla valencià! 
Pel que fa als nostres peixos i les variants que tenim per anomenar-los veieu: Carrers (16) zoònims marins (A-D), Carrers (16) zoónims marins (E-L)Carrers (18) zoonims marins (M-O)
Una curiositat dialectal que volem esmentar és el cas del musclo i la clòtxina. Almassora és el poble més meridional que diu ‘musclo’. Més avall, per la costa almenys, ‘petxinot’, a Borriana, i ‘clòtxina’, fins ben avall, són els noms de diverses espècies de la família Mytilidae. Resulta, però, que a València en parlar castellà diuen clóchinas, i així apareix retolat als restaurants. Aquesta variant sí que ens ha arribat alguna vegada en la retolació d’aquestos dos supermercats
Rètol de Vinaròs on, com al Baix Ebre, diuen l’Ebro, considerat per J. Coromines, Lleures i converses d’un filòleg, la solució genuïna d’aquestes terres i no cap importació aragonesa.
Per si voleu recordar altres circumstàncies de la dificultat de poder ‘viure en valencià’.
Publicacions creat 895

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt