 |
| 7 de juny de 2008. Inauguració de la Fundació Carles Salvador |
Si parlem del Mestre, se’ns pot figurar que parlem de Pompeu Fabra, i no aniríem errats, i es va guanyar el qualificatiu per tot el seu mestratge i quefer lingüístics. Però més pròxim a les nostres terres hi hagué un altre mestre, aquest també amb significativa aportació lingüística i alhora de vocació professional. Carles Salvador Gimeno (València 1893-1955) exercí el magisteri, entre altres pobles com Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida) o la Pobla de Benifassà (Baix Maestrat), a Benassal i, com és sabut, fou en aquest poble de l’Alt Maestrat a on fructificà la seua tasca lingüística. Aquest gust i amor per la llengua no fou exclusiu per la lingüística, sinó que també va ser cridat per les muses. Així, la seua faceta poètica ens és ben coneguda i reconeguda. Els estudis imprescindibles de Pere-Enric Barreda, Josep Daniel Climent, Lluís Meseguer, Vicent Pitarch, Vicent Simbor…, entre altres, i els homenatges, exposicions, etc., promoguts per diverses institucions, ens acosten a tot el polimorfisme d’aportacions que feu Carles Salvador: mestre, gramàtic, poeta, dramaturg, etnòleg…
Cartell de l’exposició “Lingüistes pel carrer” dedicat a Carles Salvador.
L’obra de Salvador Gimeno, covada i desenvolupada fonamentalment a Benassal, ha tengut un reconeixement que no ha quedat reclòs al Rivet o a la Font d’En Segures. La creació de la Fundació Carles Salvador, amb seu a Benassal, amb el copatronatge d’institucions tan imprescindibles per a aquesta com l’Institut d’Estudis Catalans i l’ajuntament de Benassal ha materialitzat la difusió i reconeixement de la seua obra en l’Aula Museu, amb seu a la localitat al carrer de la Mola, núm. 8
El nostre mestre, el nostre lingüista, en la seua vessant gramatical ─i també poètica─ ens ha permès seguir-lo pels carrers de la nostra geografia cercant aquell carrer, aquella avinguda a on estiguera també reconegut. En total, fins avui, n’hem localitzat dènou, concentrats al País Valencià i ubicats sobretot en comarques valencianes. Així, dotze vies urbanes porten el nom de Carles Salvador (11 carrers i 1 avinguda a Montserrat) en pobles i comarques de València:
Benaguasil (el Camp de Túria), Rotglà i Corberà (la Costera), Puçol (l’Horta Nord), Aldaia (l’Horta Oest), València (l’Horta), l’Alcúdia, Carlet, Montserrat i Museros (la Ribera Alta), Gandia i Xeraco (la Safor) i Aielo de Malferit (la Vall d’Albaida).
Sis carrers se situen a les comarques de Castelló:
Benicàssim, Castelló de la Plana, Torreblanca (la Plana Alta), Onda, Xilxes (la Plana Baixa) i Vilafranca (els Ports).
A les comarques alacantines només ho trobem a Pedreguer (la Marina Baixa).
 |
| Carrers dedicats a Carles Salvador. Mosaic d’Hugo Bernat
|
De les seues dedicacions lingüístiques i creatives, tres són reconegudes en algunes plaques: carrer Mestre Carles Salvador, a Aielo de Malferit; carrer del lexicògraf Carles Salvador, a l’Alcúdia; carrer del Poeta Carles Salvador, a València.
Aquestes tres dedicacions són materialitzades en aportacions de conferències com “El bilingüisme: problemes que planteja a les escoles”, “La gramàtica no ha de matar la llengua”…, o els 399 lemes del Petit vocabulari de Benassal, del qual Carles Salvador ens diu:
«El present vocabulari comprèn solament mots propis del parlar de Benassal, que no figuren en la part publicada del Vocabulari del Maestrat, replegat i ordenat per Joaquim Garcia Girona, el qual vocabulari registra fins al mot guaja (amb pronúncia castellana).
Hi hem afegit alguns mots que tot i ésser registrats al tal Vocabulari del Maestrat els havem oït amb una altra pronúncia o amb una distinta significació, o bé amb un matís de significació diferent.
El present recull no és altra cosa que una part mínima del tresor lèxic del Maestrat i, no caldria dir-ho, una part del benassalenc, les característiques del qual ja han estat estudiades pels filòlegs.»
Aprofitem també la referència a Mn. Joaquim Garcia Girona per a congratular-nos per la troballa del carrer dedicat a Benassal, a l’autor de Seidia. Nom que portà ja el carrer de l’Hostal, l’any 1922, en què se l’anomenà fill adoptiu, i al mateix carrer figurava una placa que fou destruïda durant la Guerra Civil. Amb aquest carrer, l’autor benassalenc en té dos a tot el domini lingüístic, juntament amb el carrer dedicat a Castelló de la Plana.
De la faceta poètica, que apareix a la placa de València, us deixem amb «El bes als llavis» i us esperem dilluns 7 d’agost, a les 7 de la vesprada, a la Fundació Carles Salvador, en què presentarem l’exposició Lingüistes pel carrer, i hi serà fins el 25 d’agost.
Veniu i gaudiu i bon estiu!
Dins l’amagatall del cor
hi ha una galta pàl·lida,
la tebior d’un bes molt fi
i una paraula punxaguda
que tu mai no vas dir-me.
Dins l’amagatall del llavi
hi ha desiguals petjades
d’unes dents amorosides:
-Tot el somni d’un Amor
dorm, caut, al trébol dels llavis-.
Dins l’amagatall dels ulls
nia la teua mirada
ben farcida de guspires
com el cel replé d’estrelles…
El teu llavi s’esbadella.
Tremola al vent del desig, el teu cor…
I l’Amor, nu i fredolic,
cus i recús, per cobrir-se,
les sedes dels nostres records
(fragment del “Poema de tu i jo”, dins de l’obra El bes als llavis. Castelló de la Plana: Biblioteca de Contemporanis, núm. IX – Societat Castellonenca de Cultura, 1934)
