ENSENYANT ALS CARRERS. (carrers 34)

Reproducció de l’aula d’una escola a la fira de Vilafamés.
Volia dedicar aquesta entrada al món de l’ensenyament, mestres que aquests dies, malgrat el confinament, no deixen de treballar des de casa amb propostes per als alumnes i, segurament, amb més correccions de les que tenien previstes.
Hi trobarem un seguit de carrers i places d’un camp semàntic relacionat amb l’espai dedicat a l’ensenyança amb exemples d’arreu del nostre domini.
Els rètols dels carrers, ho hem dit alguna vegada, configuren una aula al carrer, un punt d’aprenentatge. Ara, amb aquest “Ensenyant als carrers”, juguem amb la idea declarada.
A l’exemple d’Oliva (la Safor), carrer de l’Aula, trobem també la germanor de les retolacions antigues, en espanyol, i les noves, amb un acurat disseny de nucli antic. La plaça (de) les Aules de Castelló acull dos edificis de la Diputació.

A Barcelona vam trobar aquesta plaça de l’Acadèmia, que dona accés al convent de Sant Agustí el Vell, el qual també bateja la plaça veïna que veiem dalt, amb arbres i fanals. Al nomenclàtor de Barcelona trobem la informació adient per la qual es nomena així: 

“Per l’Acadèmia de Matemàtiques destinada especialment a la formació d’enginyers militars, sancionada el 1739. Era instal·lada a l’edifici de la porteria de l’antic convent de Sant Agustí, que fou enderrocat gairebé totalment entre 1714 i 1718 per formar els glacis de la Ciutadella.” 
El col·legi, un altre mot lligat a la docència, l’hem recollit a Vilanova i la Geltrú (Garraf), Sabadell (Vallès Occidental) i Tremp (Pallars Jussà), aquest darrer amb el genèric travessera.



A Palma de Mallorca vam localitzar un carrer de la Criança que vam recollir sense saber-ne el seu sentit ni si podríem incloure’l en aquest camp. Heus ací que Gabriel Bibiloni, al seu llibre sobre Els carrers de Palma (2012) ens aporta la informació per poder-lo incloure. “Rep el nom de l’escola dita la Criança (..) una institució per a l’educació de les filles de la noblesa, creada en 1510 pel canonge Gregori Genovard i per Elisabet Cifre, que en fou la primera rectora”.
A Barcelona, el carrer de l’Ensenyança, cantoner amb el carrer del Call, pren el nom d’un monestir, tal i com ens informa el nomenclàtor:
Per haver-se instal·lat en el carrer, en el solar i palau que havia estat de l’arquebisbe de Tarragona, les monges de la Companyia de Maria dedicades a l’ensenyança, vingudes de Besiers a mitjan segle XVII (1650). El nom li ve del monestir de la Puríssima Concepció de Nostra Senyora, conegut popularment per La Enseñanza.”
També Castelló (la Plana Alta) compta amb un carrer (de l’) Ensenyança
Amb denominació idèntica, carrer de l’Escola, l’hem trobat a Sagunt (el Camp de Morvedre), Xàbia (la Marina Baixa), les Coves de Vinromà (la Plana Alta) i el Poblet (el Poble Nou del Delta, Montsià).
El plural “les escoles” feia referència, creiem, al fet que solia partir-se l’alumnat: escola de xiquets i escola de xiquetes. D’aquesta manera ho coneixíem en la meua generació, també després, amb institut masculí (Ribalta) i femení (Penyagolosa, després) fins la benvinguda de l’institut mixt. Així, com a carrer de les Escoles, el vam fotografiar a llocs tan distants com Sant Joan de Mediona (Alt Penedès), la Jana (el Baix Maestrat), Porrera (Priorat) i Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). La fotografia és de juny de 2018… i encara és a la presó! 
El carrer de l’Escola Vella ens porta un referent repetit a molts pobles, tot i que són pocs els que han guardat un carrer, com aquest de l’Alcora (l’Alcalatén), amb la conservació de les manisetes antigues. Comentàvem, més amunt, el sentit de ‘les escoles’ i a Maria de la Salut (Pla de Mallorca), encara queda aquest carrer Escola de Nines, retolat com calle escuela de Niñas. No vam saber trobar el rètol en català, tot i ser-ne la denominació oficial. L’escola és avui el Casal de Cultura. La Galera (Montsià) ens ofereix un rètol sense article ni preposició, carrer Escoles
Escola Graduada apareix al DCVB com aquella on s’imparteixen diversos graus d’ensenyament. A l’illa de Mallorca hem trobat diversos exemples. El carrer de l’Escola Graduada (Palma) encara conserva aquesta escola, tot i que construïda de nou en destruir, el 1972 tal i com ho assenyala Bibiloni (2012), un bell edifici de 1912. A més, hi ha el centre de salut Escola Graduada (foto gran).
També a Binissalem (el Raiguer), hi ha el carrer de s’Escola Graduada, amb l’article salat.
A peu o en bicicleta, les dues modalitats millors per trobar carrers interessants a Palma. “El carrer de les Escoles pren el nom de escoles de gramàtica fundades per jesuïtes a mitjan segle XVI”. A més d’aquesta interessant informació de Bibiloni (2012) ens va captivar el fet dialectal neutralitzador de la maniseta de 1797, C. de las Escolas.
A Santa Margalida (Pla de Mallorca) torna l’article salat amb el carrer de s’Escola. Sant Jordi (el Baix Maestrat) ens ofereix retolacions bilingües, com ara Traiguera i Cervera, amb Plaza Escuelas / Plaça Escoles. Ribesalbes (la Plana Baixa), només ens aportava, almenys al 2014, la retolació en castellà calle Escuelas.
L’estudi, nom que ens ensenya diversos significats bateja un carrer bilingüe a Traiguera (pàtria de Labèrnia), que advoca pel mateix que nosaltres, l’estudi dels carrers: calle estudio. La versió en la nostra llengua no ha disposat de pressupost per a l’apòstrof: carrer de l Estudi. a Morella (els Ports) trobem el pla de l’Estudi, amb un interessant genèric equivalent a plaça, que fa tautològica l’anotació del google plaça del Pla de l’Estudi. Ben prop, el portal dels Estudis ens parla de l’antigor d’aquests. A Sant Llorenç de Morunys (Solsonès), també hi ha un portal de l’Estudi que enceta el carrer de Sant Nicolau. Per últim, a Banyoles (Pla de l’Estany) anotem una plaça dels Estudis.
A Palma, el carrer de l’Estudi General ens mostra també un preciós indret reconstruït al 1951, l’edifici de l’Estudi General. Agafa, per tant, el nom d’aquesta “institució d’ensenyament superior creada per Ferran el Catòlic el 1483 i traslladada de la seva seu inicial (Monti-sion) a aquest lloc el 1561 (..) El 1673 es va convertir en la Universitat Lul·liana de Mallorca, que el 1772 canvià el nom per Universitat Literària de Mallorca, en un moment d’uniformització de les universitats espanyoles” (Bibiloni-2012).
I sense eixir de l’illa, també a Palma, trobem un carrer de l’Institut Balear que pren el nom d’aquest institut de la fotografia, edifici de 1912 “…que ara es diu Ramon Llull però que inicialment es digué Institut Balear (…) fundat al 1836 (…) va ser el primer institut de l’Estat espanyol, liberal, avançat però també espanyolitzador, on estudià la burgesia liberal mallorquina i d’on sorgiren els principals intel·lectuals de Mallorca”. Convé llegir el text sencer p.393 del llibre de Gabriel Bibiloni, ja esmentat. Manacor ens aporta una ronda de l’Institut que ens du a l’actual  IES Mossén Alcover. A Palma un carrer de la Mestra, que també guardarem per a les entrades dels oficis, ens és adient per la dedicatòria d’aquesta entrada. 
Teníem molts dubtes sobre el sentit d’aquesta ‘mostra’ que apareix en d’altres pobles mallorquins. Ens recordava, ves per on, aspectes d’escriptura i cal·ligrafia… allò de ‘fer la mostra’, com copiar el model que ens havia escrit la mestra o el mestre, i eixa ha estat l’excusa per mostrar-vos el carrer sa Mostra de Binissalem. La col·laboració del gran toponimista mallorquí Cosme Aguiló en ser preguntat, ens ha tret de dubtes: “A Santanyí hi ha vora el poble el lloc de sa Mostra. El nom ve de l’edat mitjana quan el virrei venia a la vila i es feia mostra de tir de ballesta.” i “Es Cos i sa Mostra són llocs d’activitats lúdiques i a Santanyí són indrets veïns. Sa Mostra hi és també a Campos i a Llucmajor, i a Santanyí es documenta el 1578. El 1585 el virrei Lluís Vich vingué a Santanyí a prendre relació i mostra dels homes d’armes.” informació que ja recollia a la seva tesi La toponímia de Santanyí i ses Salines (2007).
Res de Exemplar que s’ha de copiar o imitar”. Amb tot, ens ha valgut per recordar una mica de lèxic de l’escola, avui oblidat.
A més d’aquest carrer de les Escoles del Temple de València, que ens obligarà a cercar-ne el significat i la història, i el carrer de la Universitat de Lleida, tanquem provisionalment aquesta entrada dedicada als ensenyants amb la ronda de la Universitat i la plaça de la Universitat, dos topònims de Barcelona carregats de reivindicacions i moltes manifestacions. Mireu què en diu el Nomenclàtor de Barcelona sobre l’origen evident del nom:
“Per la Universitat, que hi dóna davant, construïda el 1874 per Elies Rogent. El Consell de Cent basteix l’any 1536, al capdamunt de la Rambla, l’Estudi General, en què s’aplegaven els ensenyaments dispersos en diferents albergs del carrer d’en Ripoll. La seva activitat va persistir fins al 1714, quan Felip V converteix l’edifici en caserna i trasllada la Universitat a Cervera. Es reinstal·la a Barcelona l’any 1837 a l’exconvent del Carme, lloc que ocupa fins al 1874.”

Des de Barcelona, i sempre amatent, l’amic Ventura ens eixampla la informació de la Rambla dels Estudis i ens adjunta unes quantes fotografies d’altres indrets de Catalunya.

“La Rambla de Barcelona ha rebut diferents noms segons els trams que hi ha entre la plaça Catalunya i el port. És a dir, de nord a sud. A causa d’aquesta diversitat de noms sovint l’anomenen les Rambles.
Aquests trams són: 
– Rambla de Canaletes, per la font de Canaletes.
Rambla dels Estudis, perquè hi havia l’Estudi General o Universitat, en un edifici de finals de l’edat mitjana que es va enderrocar a mitjan segle XIX.
– Rambla de les Flors (nom popular) per les parades de floristes, o rambla de Sant Josep (nom oficial) perquè hi havia l’antic convent de Sant Josep dels carmelites. En el lloc d’aquest convent s’hi va construir el mercat de Sant Josep, conegut popularment per mercat de la Boqueria. Abans de construir el mercat les parades de venda estaven a l’aire lliure, al pla de la Boqueria, per això el nom del mercat. Però popularment també tenia un altre nom aquest lloc, pla de l’Òs, ara de l’Os, perquè gent que s’oferia per treballar es posaven, esperant que algú els cridés, amb un òs (ara os) penjat de l’extrem d’un pal.
– Rambla dels Caputxins, perquè en aquest tram hi havia hagut un convent de caputxins.
– Rambla de Santa Mònica, el tram final, perquè hi ha la parròquia de Santa Mònica on abans hi havia hagut un convent d’agustins.
A les plaques que Ventura Castellvell ens ha enviat per millorar aquesta entrada hi ha, a més de l’esmentada de la Rambla dels Estudis (Barcelona), la plaça dels Estudis de Vilallonga de Ter (Ripollès), el carrer de l’Escola de Taurinyà (Cerdanya) i carrer de l’Escola Vella a Er (Conflent), les dues darreres de la Catalunya Nord. 


Publicacions creat 796

4 pensat en “ENSENYANT ALS CARRERS. (carrers 34)

  1. Oportú -com sempre-, didàctic i positiu, ara que alguns s'estant passant amo el mestres.
    Crec que, en mes d'un municipe -posem per cas CULLERA- hi han la CASA DE L'ENSENYANÇA, de temps republicà… Ara no hi puc desplaçar-me, per fer-ne la foto…
    Avant, mestre.

  2. I el sector de la Rambla barcelonina on hi havia hagut l'Estudi General entre 1536 i 1714 es coneix, encara, com la Rambla dels Estudis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt