Els cognoms de les Illes Balears. Gabriel Bibiloni

Gabriel Bibiloni ens ha fet un nou regal a tots els que estimem l’onomàstica. L’any 1982 Francesc de B. Moll publicava l’edició ‘molt augmentada’  del seu llibre Els llinatges Catalans (1959 i n.23 de la col·lecció “Els treballs i els dies”, Editorial Moll). Quaranta anys després i dins la mateixa col·lecció (n.58), Gabriel Bibiloni publica Els cognoms de les Illes Balears. A primer cop d’ull, paradoxal la relació dels dos títols. Si Moll emprava ‘llinatge’ per a tot el domini, Bibiloni fa servir ‘cognom’ per a les Illes, potser com la forma estàndard i més extesa. Només hi ha, doncs, congruència: G. Bibiloni ha estat, des de sempre, un defensor de la normalització i normativització lingüístiques; també, per exemple, a la retolació dels carrers de Palma. De fet, l’autor obre la Presentació amb aquests mots: “La finalitat inicial i primària d’aquest llibre era d’oferir als lectors una relació de tots els cognoms tradicionals de les Illes Balears amb la grafia normalitzada”.

Les 650 pàgines del llibre ens ofereixen un repàs a 1932 cognoms de les Illes. En cada entrada, a més de la grafia normalitzada, trobarem “la pronunciació dels cognoms, les variants gràfiques que han estat utilitzades, l’etimologia o procedència de cada cognom, algunes dades sobre la seva antiguitat a cada illa o sobre cognoms composts amb l’afegiment d’un topònim (..) I també hem volgut afegir tots els topònims de les Illes que es vinculen a cada cognom (..) encara hi hem volgut afegir tots els cognoms històrics -desapareguts- que hem pogut documentar”. També és, doncs, una aportació necessària als estudis toponímics que troben sovint una explicació en l’antroponímia; osmosi entre les dues disciplines bàsiques de l’onomàstica. Vegem-ne una mostra a les entrades Bernat i Guardiola:

El cognom Bernat, a més de la ‘insospitada’ tria a l’atzar que us puga fer somriure, ve al tomb per dues raons. D’una banda, el fet que al País Valencià trobaríem les variants formals Bernad i Bernal; d’una altra, per la seua aportació toponímica a les Illes i, sobretot, pels nombrosos exemples de Cavall Bernat, existents també a la península, i sobre els quals un altre mallorquí, Cosme Aguiló, fa temps que en prepara un estudi.

El cognom Guardiola, que nosaltres, com a visitants de l’illa, havíem vist retolat tantes vegades com a Gordiola (fabricant de vidre) té en Guardiola, forma etimològica, l’entrada al llibre i als diversos topònims recollits.

A banda dels sis apartats finals, com ara l’apèndix 3 “Cognoms balears procedents de noms d’ofici o càrrec” (que ens ha de servir per a les entrades d’aquest blog dedicades als carrers d’oficis) i tants altres aspectes complementaris, Gabriel Bibiloni enceta el llibre amb una Introducció on repassa la història del cognom, del nom de família, i la relació amb els topònims. Un capítol dedicat a “La normalització gràfica dels cognoms” i uns mots sobre les característiques del recull completen un estudi introductori ben didàctic abans d’oferir-nos el conjunt alfabetitzat dels cognoms balears amb l’anàlisi particular de cada ‘llinatge’.

Una gran obra, no sols al servei dels estudiosos de l’onomàstica, sinó, com ho va ser el seu Els carrers de Palma (2012), de la ciutadania en general; i així en fa el convit: “que els qui ho desitgin puguin regularitzar oficialment i amb una certa seguretat lingüística la forma gràfica del seu cognom, cosa que permet la legislació vigent, i que un bon nombre de persones ja han fet”.

 

Publicacions creat 838

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt