A l’amic Jose Górriz
Cal aclarir que es tracta de San Cristóbal i la Virgen de Loreto, tots dos de Fortanete. També, perquè no s’esglaie ningú, el festeig ve al cas perquè, curiosament, se celebren les dos romeries a sengles ermites el mateix dia, el 10 de juliol (darrerament, però, i per allò de la gent que es troba lluny del seu poble, se celebra el diumenge més arrimat a la data tradicional). Veritat és que a molts altres llocs de la península la Mare de Déu provinent d’Itàlia sol celebrar-se el 10 de desembre, una mica massa fresquet per aquestes terres.
36 fotografies més, com si fora un rodet d’abans, i un vídeo (llàstima que hi ha el soroll del vent) us il·lustren un matí amb dos romeries.
I la rondalla… de Vinaròs! Molta gent que va baixar cap a la costa manté les tradicions d’aquelles generacions que, naturalment, tenien relacions amb la gent del Maestrat. Lluny el temps d’anar a extremo.
Les ermites de Loreto s’escampen arreu de les nostres comarques i també d’aquestes, de tradició ramadera i exportadores de llana… Caldrà tornar-hi! Ara ja hem aprés que les roselles són ababoles, les falcies encejos i els clavaris, que ens han fet la caritat de donar-nos tortas, són caridaderos.
Es veu que no se li acaben les lliçons, a aquest inacabable mestre.
I que dure.
FUSTERianament
Gràcies, Isidre. Natural-ment
Sempre he tingut una gran simpatia per Aragó, i per això vaig treballar dos cursos a Terol 1970-71, a l'Institut masculí, abans Ibañez Martín, ara no sé si és la vega, vora l'escala que baixa del Óvalo a l'estació del tren, mentre Labordeta estava al Femení. M'el he recorregut tot, i no m'agrada algún anticatalanisme creat, que abans no estava. Durant la Corona d'Aragó, anàvem junts, i crec que hauriem de continuar. Les fotos de categoría. Agustí
Sí, Ventura. Hi ha moltes coses que ens uneixen i hi ha més frontisses que fronteres. Tant de bo no hi haguera aquest anticatalanisme de què parles. A tot arreu hi ha gent bona!