TOPONÍMIA, PATRIMONI I TERRITORI……………………. III Jornades d’Estudis d’Almassora (una crònica)

No, no es tracta del rodatge de cap pel·lícula d’aquell Sam Peckinpah salvatge. Quan parlem de toponímia, però, cal combinar les ponències amb les eixides de camp.    
  Amb més de seixanta inscrits a través del CEFIRE i uns quants veïns més d’Almassora, divendres passat s’encetaven, a la Sala d’actes de Caixalmassora, les III Jornades d’Estudis d’Almassora; enguany, dedicades exclusivament als noms de lloc: Toponímia, patrimoni i territori. 

La ponència inaugural ens la portava el professor Vicenç Rosselló Verger, i nosaltres vam tindre l’honor de fer-li la presentació. El recorregut sobre les diverses teories dels topònims Almassora i Millars es van cloure dins els murs de la Vila i el seu Darremur, aspectes estudiats al llibre Viles planificades valencianes medievals i modernes  

Maite Mollà (Acadèmia Valenciana de la Llengua) amb El projecte de recuperació de la toponímia tradicional valenciana, amb especial referència a la comarca de la Plana ens explicà el treball que la Secció d’Onomàstica, en col·laboració amb l’Institut Cartogràfic Valencià  porta endavant en un procés de normativització i normalització dels nostres noms de lloc.
 

Dissabte, Cèsar Mateu (Servei de Dinamització Lingüística de l’Ajuntament d’Almassora) amb La nova toponímia urbana d’Almassora  va repassar l’estat de la qüestió dels noms dels nostres carrers i ‘cantà’ el procés de bateig que hom ha seguit els darrers anys, tot exposant-nos les dificultats, les col·laboracions i la normativa que regeix aquesta activitat.

I, després del cafenet, vam passar pel Saló dels Llauradors on el magnífic retaule de manisetes realitzat per Diago sobre un dibuix de J.Llorens ens anunciava que Ferran Guardiola i un servidor (membres de la Societat d’Onomàstica) parlaríem sobre la Toponímia rural d’Almassora.
I, com a bons amics amb prop de quaranta anys de conlloga, ens vam repartir camins i partides. Després d’una introducció sobre el treball de camp i el recull general, Ferran, bon caminant, ens parlà dels camins i els caminassos, de carreteretes i sendes i de com els noms i malnoms bategen la majoria de topònims d’aquest terme nostre. El vam seguir amb els contrast de partides que mostra el retaule emmanisat de 1929 i el croquis publicat per la Caixa Rural el 1971. 
 
 
 

Encara vam poder parlar del significat d’algunes partides. I, allò que és més important, vam poder escoltar el públic que tant ne sap dels noms del seu poble, com el professor David Igual, que ens té promesos uns Boverals que, potser, explicarien el Boverot.

 
 
En una Jornada, res millor que els aparonets per retrobar companys i dialogar amb la gent interessada per allò que s’ha dit o pel que vindrà. 

 

Apressat pels balls d’Agullent i amb un munt de paperassa, l’amic Emili Casanova, tot somiant noves generacions de filòlegs repassà un llistat de topònims interessantíssims. I fou tal la informació del catedràtic de la Universitat de València que ja desitgem que arriben a fer-se unes actes d’aquestes Jornades i puguem, pausadament, assaborir els mots que parlen de La toponímia valenciana com a font de la història de la llengua. 

 

I no és cap fandango ni cant d’estil allò que veieu en aquesta imatge. A la vesprada, cofiats amb uns barrets de les Jornades (un altre detall del nostre Ajuntament), tot partint de la Pica(d)ora vam récorrer un tram urbà per fixar-nos en la variada retolació d’alguns carrers i en l’absència de rètols de topònims ben interessants.
I vam recordar que hom podria fixar uns cartellets que ens parlaren del Raval, del ravalet de la Llenya i del de l’Herba, de la Biga i de la Vieta que tants anys va donar pas a una enyorada Panderola. I també fora bo que alguns, com ara la Picaora, s’ornaren amb una breu explicació que fera saber als joves que allí no es picaven els bous sinó el cànem, conreu almassorí uns segles enrere… i que l’Hort dels Corders de Castelló és cosí germà d’aquesta plaça que també tenia, com la Biga, un quiosco del Dobló.
I encara vam recórrer l’Estret, on hi havia uns llavadors, i per la séquia vam arribar a la Casa de les Reixes que enguany, com la Revolució Francesa, compleix 230 anys. I vam veure unes Rev/balladores amb força aigua que baixava pel Millars, el mateix nom que el dia abans el professor Rosselló, que també ens acompanyava, havia explicat.
I en tornar, i mentre reclamàvem un faristol que contara la història i funció de les boqueres, alguns ens deien que era bonic saber que l’alcaldessa i aquella regidora no sols havien estat a la inauguració, com sol passar, sinó que havien romàs tota la Jornada amb nosaltres.
I a elles, a Cèsar Mateu, a Gerard Clausell i, sobretot, a Javier Soriano, hem d’agrair l’oganització d’unes Jornades que ja miren cap a 2020.
Fotografies de Paco Hernàndez, de Cèsar Mateu, de Javier Soriano i també nostres.
Publicacions creat 773

2 pensat en “TOPONÍMIA, PATRIMONI I TERRITORI……………………. III Jornades d’Estudis d’Almassora (una crònica)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt