BERENAR

L’altre dia, la meua neta m’ho va dir:
“Quan vaig a Almassora esmorze i berene, a Mallorca berene dos vegades”. Ja fa uns anys, el 2012, vam trobar aquest rètol a Manacor. Per l’ordre dels mots, i per l’ús que en fan mallorquins i menorquins, sabem que aquest berenar equival a l’esmorzaret nostre. Per als valencians el ‘berenar’ és de capvespre i horabaixa. Hi ha, però, uns detallets que ens ho fan repensar. “Ja t’has posat el berenar al saquet?” (ara motxilla) o, més antiga, una preciosa frase feta de subsistència al camp: “La manta i la berena mai no fan nosa a l’esquena”. En ambdues frases la berena, el berenar, té un sentit més ampli, referit a la rua, a l’entrepà, al llonguet, sense marcar-ne el temps.  
El DNV dona unes definicions restringides a l’ús dels valencians. El DIEC2 també és restrictiu. Possibilita, això sí, un enllaç a ‘esmorzar’ però no en fa cap aclariment.
Altrament el DCVB ens parla de les dues accepcions:

BERENAR || 1. a) v. int. Menjar a mitjan capvespre (Cat., Val., Mall.); cast. merendar. L’hora de brená [sic] | hi va Santa Pauleta | Ab un cistellet, cançó pop. cat. (Milà Rom. 2).—b) m. Menjada relativament lleugera que es fa a mitjan capvespre (Cat., Val., Mall.); cast. merienda. Ab almorsàs | e berenàs, | … | li feu guastar | la bona let, Spill 5234. Del passeig dels “Enamorats” y de brenàs al Bogatell,Pons Auca 156.
|| 2. a) v. intr. Menjar el matí per primera vegada en el dia (Mall., Men.); cast. almorzar, desayunar. ¿I de què barenaría? deia sa pella.—Fé’m un ou estrellat, deia N’Elienoreta, Alcover Rond. vii, 3. «Cada pic que es sol sortia | i no us veia, bona amor, | berenava de tristor | i de llàgrimes bevia» (cançó pop. Mall.).—b) m. La primera menjada del matí (Mall., Men.); cast. almuerzo, desayuno. Es capitá passá per orde que donassen berenar a sa mare, Alcover Rond. ii, 276. 

Per a més aclariments, com sempre, cal acudir a Coromines. El gran filòleg ja ens diu que es tracta d’un mot que trobem a les diverses llengües romàniques, provinent del llatí ‘MERENDA’. També comenta el fet, ben antic en la nostra llengua, de la concurrència del verb substantivat berenar amb berena. I moltes coses més que podeu trobar  DECat vol I, p.768


Amb les coses del menjar, ja ho sabem, no es juga, però les variants que enriqueixen la nostra llengua sempre són benvingudes. 
Recordeu l’entrada sobre les ‘llesqueries’.
Publicacions creat 773

10 pensat en “BERENAR

  1. Encara ho embolica més aquesta berena a la que fa menció aquest fragment d'una jota tradicional: "si voleu saber,sinyores /de quin color és la pena:/anar-se'n a treballar /i, deixar-se la berena…"

  2. A Llíria nomenar "Rua" mai ho he escoltat, si bé quan vaig vindre a almassora em vaig adonar que molts bars portaven com a títol aquest nom.
    És bonic poder conéixer les diverses formes de dir a un mateix concepte entre pobles, la riquesa lingüística que gaudim de la nostra llengua.

    Gràcies Jesús 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt