CARRERS (22) D'OFICIS 'A' (3) - Imatgies. Els dictats de la natura

Enlairats i desapercebuts, traduïts i traïts, clars o mig esborrats, de vegades absents, els noms dels carrers són portadors d’una informació que, sovint, ens ajuda a entendre més la nostra història, la nostra cultura, la morfologia dels mateixos vials, el paisatge del terme o la riquesa dialectal de la nostra llengua. En aquest cas, els carrers d’oficis ens parlen d’un seguit d’activitats i gremis, antiquíssims alguns, que expliquen el quefer diari d’una època o el vell comerç de molts pobles i ciutats.
A poquet a poquet, en aquest abecedari que anirem confegint, recollirem tots aquells carrers d’oficis que puguem. Amb el vostre ajut, a més, el llistat creixerà. Si sabeu d’algun carrer d’ofici (encara que siga d’alguna lletra ja publicada) trameteu una fotografia del rètol i una del carrer a
jbsensegel@gmail.com

“Auca dels oficis impresa a València per Miquel Borràs l’any 1578, la qual, segons Gayano i Lluch, és la més antiga d’Espanya. Hi figuren els oficis de fuster, manyà, sabater, impressor, sastre, corder, forner, barber, teixidor, campaner, cadirer, esmolador, alfarer, boter, calderer, manobre, matalafer, espardenyer, xocolater, imatginer, cabiller, pintor, batifuller, blanquer, corretger, carnisser, brodador, cisteller, sombrerer, calceter, embogador, espaser, torner, mestre d’aixa, plater, pedrapiquer, ferrador, passamaner, vidrier, enquadernador, caixer, tintorer, moliner, albarder, gravador, adobador, llaurador, cotamaller” M. Sanchis Guarner, La ciutat de València, 3a edició 1981
Hi trobem 48 oficis, però n’hi ha molts més. En successives entrades veurem diversos llistats inicials i marcarem en negreta aquells que corresponguen a la lletra de cada entrada.
El professor Sanchis Guarner, al mateix llibre, també ens parla dels gremis i confraries de València i ens diu uns mots ben adients al nostre treball “Com que els menestrals del mateix gremi solien tenir els obradors al mateix carrer, n’hi ha molts de testimoniats a la toponímia urbana actual; Déu faça que no canvien els noms d’aqueixos carrers”. I hem de dir que, sortosament, no sols hi són sinó que, a més dels normalitzats, hom ha procurat el manteniment de manisetes més antigues, en castellà, clar està.
Consultarem, sovint, el Diccionari Català-Valencià-Balear, el Diccionari Normatiu Valencià i el Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, d’ara endavant abreviats com DCVB, DNV i DIEC, respectivament.

ABAIXADORS

TÈXTIL-1

Carrer dels Abaixadors. València

DCVB L’operari que es dedica a abaixar el pèl dels draps de llana, amb unes grans tisores de molles i sense punta; cast. tundidor. Que a la dita germandaty confraria (dels teixidors de Balaguer) sien agregats acullits y associats barreters y sombrerers abaxadors y perayres, doc. a. 1618 (Col. Bof., viii,534). És un ofici quasi extingit d’ençà que s’introduïren les màquines tonedores.
El mateix filòleg valencià, en parlar-nos del “ram tèxtil”, esmenta la sinonímia “baixadors o tonedors”.

A València, encara trobem antigues retolacions, en castellà, “tundidores”, semblant a “tonedors”. Recordem el verb ‘tondre’, a l’hora de rebaixar i ‘abaixar’ la llana de les ovelles.

Tal i com ens ha fet saber l’amic Garcia Osuna, en consultar el Nomenclator de las puertas, calles y plazas de Valencia (1873), obra de l’arxiver municipal Manuel Carboneres, abans de carrer dels Abaixadors (A. 1527) apareix com Apuntadors al 1427, nom que trobarem després en un carrer de Palma i que es correspon amb un ofici diferent.

També a Barcelona hi ha el carrer dels Abaixadors. El Nomenclator de carrers de Barcelona (d’ara endavant NB) ens en parla:

“S’hi establiren i tingueren la casa gremial els abaixadors, després d’haver-se separat de la confraria dels teixidors de llana, creada per un privilegi donat per Pere IV a Barcelona el 8 de març de 1386. Les primeres ordenances del gremi daten de 1456.”

ADOBERIES
PELL-1

Carrer de les Adoberies a Tremp

DCVB Botiga o casa on treballen els blanquers adobant les pells; cast. curtiduria, teneria. Que negun blanquer o asseunador qui tengua adobaria no gos… lexar adobar ne asseunar com a mestre a negun qui sie stat catiu, doc. a. 1420 (BSAL, xxii, 311). S’adonà de la fetor dels cuyros… aquell baf d’adoberia, may li havia entrat al nàs ab més repugnancia, Pons Auca 164. a) Les Adoberies figura com a nom d’un barri entre Tremp i Talarn, i d’un riu que passa per aquest darrer poble.

La il·lustració correspon a un dels Estudis Monogràfics del Museu de la Porciúncula dels autors Joan Llabrés i Jordi Vallespir, titulat Els nostres arts i oficis d’antany, 7 volums (publicats entre 1980 i 1986) que recullen oficis ben antics de Mallorca. Al volum II hi ha un extens capítol “De la pell i del cuiro” que, sens dubte, farem servir en molts dels carrers que anem mostrant. Ens aprofita ara la següent definició

ADOBADOR DE PELLS. És l’industrial que, una vegada que les pells han estat retirades de l’escorxador, les prepara convenientment, amb diversos procediments i manipulacions, perquè puguin esser emprades en el comerç i en les indústries secundàries de la pell i del cuiro. Adoberies, per tant, són aquelles botigues on es preparen i s’arreglen aquestes pells.

Carrer d’Adoberies / Calle Tenerias, a Castelló de la Plana

Relacionats amb el treball de la pell i del cuiro, aquest llibre distingeix: adobador, albadiver, aluder, assaonador, baster, blanquer, bosser, broquerer, camusser, cobribanquer, coixiner de bísties, corretger, cuireter o cuirer, estovador, guadamassiler, guanter, guarnicioner, odrer, oripeller, passamaner, peller o pelleter, pellisser, pergaminer, sabater, seller o selleter i tirater. Alguns d’aquests oficis bategen carrers del nostre domini i, a mesura que apareguen, els explicarem.

Carrer de les Adoberies a València. Foto Garcia Osuna

Foto Antoni Garcia Osuna

També trobem el carrer de les Adoberies a València, no lluny del portal de la Valldigna, al barri del Carme. Apareix registrat al 1679 (Tenerías al 1867)

Imatge de todocoleccion.net

No disposem de fotografies del de Vic. L’amic Ventura Castellvell, però, ens ha fet arribar una imatge del pont de les Adoberies, situat al barri conegut com les Adoberies. “Per sobre el riu Meder, que toca a aquest barri, hi passa el pont que en diuen de les Adoberies, pont integrat dins la xarxa viària urbana de Vic”. “D’Igualada recordo el barri de les Adoberies. De petit estiuejava prop d’Igualada i sovint sentia parla de la mala olor que feien les aigües del riu Anoia que venien del barri de les Adoberies.”

Hi ha un carrer de l’Adoberia a Palma, tot recordant la Curtidora, fàbrica d’adobs de pell.
Veieu un suplement d’adoberies amb els carrer de Vic

ADREÇADORS

TÈXTIL-2

Fotografies d’Antoni Garcia Osuna

Amb una grafia diferent trobem a València el carrer dels Adreçadors (1447) dins Velluters, barri dedicat al treball de la seda.

DCVB Operari que feia roba de seda de totes classes i més tard les peces de lli per a les valones i collarets del temps dels Felips II i III (Aguiló Dicc.).

DNV Operari que feia teixits de seda de totes classes, i més tard les peces de lli, per a les valones i gorgeres.

ADVOCAT
COMERÇ I CÚRIA-1

Costera de l’Advocat, a l’Alcora

Carrer de l’Alqueria de l’Advocat, a Puçol

DCVB Qui té per professió defensar en judici, verbalment o per escrit, la causa d’una de les parts litigants. Guarda la lengua dels advocats, qui parlant donen dan, si donchs no ligues aquella ab cordes d’argent, Scachs 26.

Hi ha molts carrers d’aquest ofici acompanyats d’algun antropònim; ja vam advertir, però, que no era l’objectiu d’aquest treballet. Sí que aportem l’exemple de Puçol en què l’ofici ha estat l’especificatiu d’un topònim, l’alqueria de l’Advocat.

‘Comerç i cúria’ prové de la proposta de Sanchis Guarner “… classificació aproximada dels gremis i confraries laborals de València”. No hi apareix advocat, però dins aquest apartat inclou els juristes, notaris i escrivans, per la qual cosa ens sembla l’àmbit més adient.

AGULLERS
METALL-1

Carrer dels Agullers, Barcelona

DCVB Fabricant o venedor d’agulles. «A 28 de Agost 1668, en Concell de 36 se troba una suplicació donada per los agullers, demanant en ella erigirlos confraria y separarlos de la confraria dels manyans» (Rúbr. Bruniquer, v, 251).

NB: Hi eren establerts els menestrals fabricants d’agulles i utensilis per a la pesca. Llurs primeres ordenances, un cop independitzats del gremi que comprenia, amb els agullers, els manyans i els armers, daten de l’any 1786. El nom del carrer és anterior a 1778.

Pel que podem extreure del text del Nomenclator de Barcelona, hem de suposar que també els hams de pescar estarien fabricats pels agullers. Tret d’aquest carrer de Barcelona, desconeixem l’existència de cap altre al nostre domini. A València tampoc apareix en la relació de gremis i confraries laborals.

ALADRERS

FUSTA-1

Carrer dels Aladrers, València

Imatge del DCVB sobre l’aladre / arada

DCVB Fabricant d’aladres. Antigament els aladrers estigueren establerts a València, en el carrer que encara ara porta llur nom, i pertanyien al gremi de fusters, del qual se separaren l’any 1643 (Martí G. Dicc.).
Llabrés / Vallespir (1984) ens fa saber la distinció entre ‘fusters primaters o d’obra fina’, com ara els torners, cadirers i ebenistes, i ‘fusters grossers o d’obra comuna’, on s’inclou l’arader, el carreter o el boter.
Xaruga i Vernet van ser a la Plana els hereus de ferro dels antics aladres. Si bé ‘xaruga’ apareix als diccionaris, ‘vernet’ no s’hi troba. Potser es tractara d’alguna marca?

A més del carrer dels Aladrers de València (ja al 1555), a Alaquàs (imatge) hi ha també un carrer dels Aladrers i a Palma, un carrer de l’Arada. No és el propòsit d’aquest treballet, centrat en la toponímia urbana, però no podem oblidar un maset de l’Aladrer, a la vora del riu de Montlleó dins el terme de Vistabella del Maestrat, i un ben curiós mas de Trencaladres, a la Pobla de Benifassà.

Varietat d’aladres i xarugues a la Casa Membrillera de Vinaròs, un museu que tots els pobles haurien de tindre.

ALBARDER

Carrer de l’Albarder de Xodos

‘ALFARERS’

TERRISSERIA-1

Carrer Alfareries, a Alfara de la Baronia

Alfarer al DCVB i DNV només apareix com a gentilici dels habitants d’Alfara. Dubtàvem si aquest carrer, per la seua proximitat a la frontera lingüística, és dedicat als ‘mestres de fang’… o només es tracta d’un joc amb el topònim del poble, que no té a vore amb la terrissa, alfahhar, com els pobles d’Alfafar i Alfafara, sinó amb al-hara, ‘carrer’, ‘barri’ o ‘poblet’. Ens vam interessar pel seu origen i, segons que ens van informar des de l’ajuntament, el poble té un passat lligat a la terrissa i el nom del carrer l’hauríem de relacionar amb l’ofici, que ja ens apareix en l’auca de portada (1578), tot i que sembla un castellanisme. Ben altrament, com ja veurem, sí que hi ha ‘olleries’, ‘ollers, ‘gerrers, ‘canterers’, terrissaires’… Finalment (2025) afegim el carrer del polígon de Riba-roja de Túria.

ALGEPSERS
CONSTRUCCIÓ-1

Carrer de l’Algepseria, a Gandia, amb l’encert de les anotacions de l’antiga toponímia.

DCVB Fabricant o venedor de algeps; cast. yesero Cares tenen de roçi | de algepzer, Coll. Dames 423.

Ja vam advertir en la primera entrada sobre aquest tema

Plaça de l’Algepsar, a Sagunt

que atendríem també aquells carrers que pertanyen a la mateixa família lèxica que l’ofici. Hi ha un carrer de l’Algepser a Paterna; trobem també, però, aquest de Gandia, carrer de l’Algepseria, i el carrer de l’Algepsar de Xeresa o aquesta plaça de l’Algepsar de Sagunt; fins i tot, el carrer de l’Algeps de Mutxamel.
Com bé hom pot imaginar abunden els topònims rurals lligats a l’algeps. De tossals, paratges, barrancs, fonts… amb l’especificatiu ‘de l’Algepsar’ el món n’és ple. Convé destacar, això sí, una retolació singular que trobem a l’A-7, per la zona de la Magdalena (Castelló), que diu Bnc. del Aljezar, ben usual, altrament, a l’Alt Palància, on no s’utilitza ‘yesar’ .

ALUDERS
PELL-2

Curiós cartell del carrer dels Aluders, a València, on només castellanitzen el genèric

DCVB Qui converteix la pell en aluda. Tots aquells qui usaran del dit offici [de blanqueria], axí com son blanqués albadinés pergaminés e aludés, doc. reial, a. 1401

El mateix carrer, ara normalitzat, amb la indicació de la Gallera,
antic espai dedicat a la lluita de galls, avui sala d’art.

ALUDA f. || 1. ant. Pell d’ovella o de be, adobada i suavitzada, i que en blanc o colorida s’emprava per fer guants, bosses, folradures de llibre, etc.; cast. aluda. Un missalet… ab posts ab aluda negra cubert, doc. a. 1370 (Miret Templers 558).[] Que sapia ben vergar e palar les dites pells, e saber fer pregamins e aludes, doc. a. 1499 (Boll. Lul. vii, 157). Una bossa de aluda vermella, Inv. Eixarch. Dotse parells de aludes blanques per fer corretjes de llibres, inv. mall., a. 1593 (Butll. Bibl. Cat., v-vi, 213).

Coromines, en l’entrada ALUDA del DECLC, anota ‘cuiro preparat amb alum’ i el DNV defineix alum com a

Sulfat doble de potassi i d’alumini hidratat, generalment cristal·litzat en octaedres, utilitzat especialment com a additiu alimentari, per a adobar pells i com a astringent en medicina.

Com sembla que ja haurà quedat clar, deixem-nos embolicar pel diccionari de Martí Gadea

Aluders m. pl. Aluderos ó guanteros: industriales que en Valencia se ejercitaban en fabricar guantes de cabritilla. Aunque Escolano llamó así a los curtidores ó adobadores de cueros, como quiera que las diversas operaciones que sufren estos, constituyen en nuestra ciudad varios grupos de operarios, representados antes por los gremios de alsunaris o asahonadors, blanquers y guanters, esto es zurradores, curtidores y guanteros creemos más probable que los últimos han reemplazado a los aluders, dado que esta voz lemosina corresponde exactament á la latina aluta, y a la castellana baldés. En algún documento oficial de los siglos XVI y XVII se les denomina bossers y tireters.

També a Vic hi ha un carrer dels Aluders.

ANTIQUARIS

ALTRES-1

Paradoxal o lògic ofici, que per tractar d’antiguitats és prou modern.
DCBV ANTIQUARI, -ÀRIA m. i f., neol.
Afectat de recollir coses antigues; cast. anticuario. Y com a bon antiquari sou aficionat a sa pols, Ignor. 7.

A Reus, on hom celebra un mercat d’antiguitats cada dissabte, trobem aquest carrer dels Antiquaris.

APUNTADORS
TÈXTIL-3

Vora un portal del carrer de la Mar, a Palma, carrer dels Apuntadors

DCVB ant. Qui tenia per ofici apuntar els draps (V. apuntar, art. 2, || 4). En Pere de loer apuntador de la ciutat de Valencia…, per salari meu de apuntar deu draps de lana, doc. a. 1442 (Arx. Gral. R. Val.). March Texidor apuntador de draps, Ardits, iii, 4.

APUNTAR Doblegar els draps, aplegar-los i passar pels doblecs un fil per posar-hi el segell.

“Hi vivien els apuntadors que eren els qui tenien per ofici apuntar (donar punts) els draps, és dir, doblegar-los, aplegar-los i passar un fil pels doblecs abans de posar-hi el segell”. A Palma, l’actual carrer de Jaume II “es deia carrer del Segell perquè a la part de dalt hi havia les Cases majors (o Grans) del Segell, on es marcaven amb un segell les teles fabricades a l’illa, que, a més, havien de pagar un impost” Bibiloni 2012

ARENGADERS

ALTRES-2

A la part de la Geltrú, carrer dels Arengaders

ARENGADA f.

Afegeix la llegenda

|| 1. Peix Clupea harengus L., que habita per les mars septentrionals i és preparat amb sal per conservar-se; cast. arenque. L’arengada és importada al nostre país dins cubells o barrils, cada un dels quals conté centenars de peixos ben atapeïts; és una menja de gran consum, principalment entre la gent pobra. «Es dia que em vaig casar | vaig fer noces acabades: | es dematí arengades | i es migdia bacallà» (cançó pop., Ariany). Comprí un barril de arengades, en lo qual hagué 1150 arengades, doc. mall., a. 1521 (Bordoy Hist. Fel. i, 279). Arengades de Satubre y de Bretanya, val lo miller tres lliures… Arengada inglesa, val lo miller sis lliures, Tar. preus, 87. a) Arengada amb casaca: arengada enfarinada i fregida (Vendrell).—b) Arengada escalfeïda o arengada remolta: la que és tornada estantissa (Tarr.).

ARENGADER m.
Venedor d’arengades (Cat., Mall.). Fon.: əɾəŋgəðé (or., mall.).

És o no és la sardina de bota? Només el DNV en parla, però parteix de la nostra sardina pilchardus, més menuda, que l’areng. Realment, allò que al nostre país arengaven eren sardines (arengs són del nord) però per la manera d’amanir-les dins la bota, a molts llocs del Principat en diuen ‘arengades’, ‘sardina salada’ o ‘sardina de casco’ mentre a la Plana parlem de ‘sardines de bota’. A la Història Natural dels PPCC apareix una imatge d’una bota, com la que mostrem dalt, amb el següent:

“Igual que els arengs, les sardines (Sardina plichardus) es poden comercialitzar premsades i conservades en salmorra, i per això hom les coneix comercialment amb el nom d’arengades”

Pel que fa al carrer dels Arengaders de la Geltrú, volem destacar la qualitat de la seua retolació que, com adverteix una maniseta del carrer de Mossèn Narcís Font: “Les plaques de la nova retolació de la Geltrú han estat realitzades al taller de l’E.P.A.” ja al 1973.
Ja dins aquest juliol, vam ser a Granollers. Al comerç de Pesca Salada Fontdevilla, ja centenari, vam preguntar per les dues classes d’arengades que es veien a la porta (foto adjunta). Ens van explicar que tot es coneixia com ‘arengades’ però les de la bota eren ‘arengs’ i les de la caixa ‘sardines salades’. També vam preguntar per si hom ho coneixia com a ‘sardines de bota’ i, tot i que ho havien sentit, ells en deien arengades o ‘guàrdia civils’, nom que també hem sentit a la Plana.

ARGENTERS

METALL-2

El bar Plata, a Palma, sembla que vulga aclarir-nos el sentit de l’ofici del carrer de l’Argenteria

A Barcelona, carrer de l’Argenteria

A l’Argentina hi ha el riu de la Plata. Ben prop, doncs, es troben l’argent i la plata. Coromines ens diu que ‘plata’ equivalia, en un principi, a ‘planxa d’argent’. Si plata es troba també en la nostra llengua, “plater i plateria són mots a evitar com a acastellanats”. Els diccionaris, com veurem, no acaben de coincidir. Altrament, als nostres carrers trobem exemples de ‘plata’, ‘plateria’, ‘argenteria’ i ‘argenter’.
Del carrer de l’Argenteria, on encara avui trobarem alguna joieria, el Nomenclàtor de Barcelona ens diu

A Barcelona, carrer de la Plata

S’hi establiren en major nombre els argenters. El carrer ja s’anomenava així l’any 1423. El seu traçat correspon a l’antiga via del mar que sortia del Portal Major i es dirigia directament cap a la platja. L’any 998 ja existien a cada banda del camí edificacions que acabaren per tenir església pròpia: Santa Maria del Mar.

I del carrer de la Plata…

L’argent element metàl·lic. Se suposa l’existència antiga d’un establiment en el qual es venia la plata destinada a l’orfebreria.

DCVB
ARGENTERIA f.
|| 1. Brodadura o altre treball d’or o d’argent; cast. argentería. Item cinch balaxets e argenteria petita, doc. a. 1410 (Alós Inv. 25). Ab lo collar brodat de argenteria, Inv. Anfós V, 182. Ne gosen portar alguna brodadura ne argenteria en vestidures, doc. a. 1420 (Boll. Lul. ii, 220). Venien quatre patges de poca edat, ab gipons tots de argenteria, Tirant, cap. 60. Agulles de argenteria,Llorente Versos 52.
|| 2. Ofici d’argenter; cast. platería, orfebrería. En rams d’argenteria, d’ebanisteria, Roq. 7.
|| 3. Obrador o botiga d’argenter; cast. platería. Entorn les quincallerias de Barcelona y argenterias de fama, Pons Auca 40.
|| 4. Carrer o barri on estan els obradors i botigues dels argenters. En la argenteria viu molts anaps de argent, Llull Felix, pt. viii, cap. 22.
Fon.: əɾʒəntəɾíə (pir-or., or., bal.); aɾʒenteɾíɛ, aɾʒenteɾía (occ.); aɾʧenteɾía (val.).
Etim.: derivat de argenter.

A Palma, carrer dels Argenters

ARGENTER m.
|| 1. Home que treballa en la indústria de l’argent, de l’or i de les pedres fines; cast. platero. Gran re d’argenters e de revenedors qui tenien en lurs obradors gran re de copes bacins pitxers talladors escudelles d’aur e d’argent e d’altres joyes, Llull Blanq. 84. Com [mira] son més rich brillant un argenter, Canigó, iii.

Al DCVB ‘plateria’, que comprenem també com la forma castellana més habitual, té dues entrades, una referida a la vaixella i l’altra com a sinònim d’argenteria.

2. PLATERIA f.
Argenteria; ofici, obrador o botiga de plater; cast. platería.

El Diec2 no admet ‘plateria’, considerada com a castellanisme també per J.Coromines; només hi trobem ‘argenteria’ i, curiosament, ‘plata’, també com a sinònim d’argent.

Més curiós ens resulta veure que les entrades del DNV ‘plateria’ i ‘argenteria’ són idèntiques, tret del fet de parlar, l’una de plata i l’altra d’argent, això sí, sense esmentar-ne la sinonímia!

Carrer de la Plateria, a l’Arboç

plateria [plateɾía]
1. f. ORFEBR. Art i ofici de treballar la plata, l’or, el platí i altres metalls preciosos.
2. f. ORFEBR. Obra de plater, plata treballada.
3. f. ORFEBR. Taller i botiga de plater.
4. f. Brodadura amb fils de plata o d’or.
5. f. Conjunt d’objectes de plata, especialment el joc de coberts.

argenteria [aɾʤenteɾía]
1. f. ORFEBR. Art i ofici de treballar l’argent, l’or, el platí i altres metalls preciosos.
2. f. ORFEBR. Obra d’argenter, argent treballat.
3. f. ORFEBR. Taller i botiga d’argenter.
4. f. Brodadura amb fils d’argent o d’or.
5. f. Conjunt d’objectes d’argent, especialment el joc de coberts.

A més del carrer dels Argenters de Palma, travessa del carrer de l’Argenteria a la plaça d’en Coll, a Reus trobem una bella placeta dels Argenters. També a Barcelona hi ha un singularitzat carrer de l’Argenter “Per un propietari que exercia l’ofici de l’argenteria establert al carrer. El carrer data del segle XIV”.

Als afores d’Alcàsser, ja al polígon industrial de l’Alter, trobem el carrer dels Argenters, a la vora d’altres noms d’oficis com el carrer dels Ferrers o carrer dels Gremis. Recordem l’entrada que vam dedicar al polígon de Son Castelló i el seguit de gremis que hi apareixien.

El llibre Els arts i oficis d’antany dedica un apartat a l’argenter, dins “3. Menestrals del ferro i similars” del volum V. És molta la informació que ens aporta sobre els argenters de Palma. Només n’extraiem alguns fragments que ens semblen interessants sobre:

“el món fascinat i poc conegut dels nostres ARGENTERS i JOIERS, que en la quietud i misteri dels seus obradors, manipulaven l’or, la plata i tota casta de pedres fines per a muntar corones i creus, custòdies i copons, llànties i bàculs, a més de tota casta de joies, amb què s’adornaren els nostres avantpassats, com barbades i cordoncillos, tumbagues i anells, cadenetes i botonades…!”. “El Gremi dels honorables ARGENTERS data del s.XIV i en temps primer era conegut amb el nom de Officium argentariorum o aurifabrorum, així com també com a Confraria del gloriós Sant Eloi.”(.)”Fa una cinquantena d’anys, en aquest carrer, un portal sí i l’altre també era una Argenteria. Santiago Russinyol, a L’illa de la calma, ens el descriu un poc satíricament:

Així com allí no hi ha botigues – es refereix als altres carrers on s’hi veuen palaus i mansions senyorials- aquí no hi ha res més. Tot són botigues. Així com allí els casals són amplíssims, aquí les cases són tan estretes que sembla que estiguin de cantó i així com allí hi creix l’herba en les esquerdes de les parets, aquí a cada foradet, a cada encletxa, a cada juntura hi neix un aparador, atapeït de piquetes d’or…! Que s’allunyin o que s’apropin, que ens mirin de cara o de reüll, que s’hi facin o que no s’hi facin, a ells deixau-los fer anelletes, i bosses d’argent, i botonets, i els teniu entretinguts com un infant amb una nina. Amb unes estenalletes i una troca de fil d’argent, tant el capdellen i els descapdellen, i el filen i el desfilen, i el torcen, que tenen per a divertir-s’hi un any… Són actius, són bellugadissos, són amable i són enraonadors i que com quasi tots són parent, lo que vol un cosí ho vol l’altre, i allò és un carrer de família… Un bon amic de Palma, xueta, arqueòleg i de cognom Tarongí, com l’autor d’un diccionari mallorquí-castellà, també s’hi dedica, al sí d’una família d’antics argenters.

Ja al 2018 vam localitzar, tot eixint de la seua magnífica plaça, un carrer del Argenters a Vic que, curiosament, també inclou algun comerç adient.

ARQUERS

ARMERIA-1

Desconeixem si ‘arquer’, a més de la definició que ens aporta el DCVB, correspon també a l’ofici de la construcció d’arcs o només a l’ofici de guerrer.

DCVB ARQUER m.

I. Guerrer armat d’arc per tirar sagetes; cast. arquero. Un arquer trasc-li ab una sageta qui li partí lo cor, Llull Blanq. 82. De arquers e de balesters qui sapien be la art de tirar, Eximenis, XII Crestià. Un sagitari o arquer meraueylós de veura, Hist. Troy. 154. Dos-cents arquers m’esperen en la plana, Canigó ii.

II. Llin. de Barc., Gir. i Tarr.

Etim.: format damunt arc

ARTS I OFICIS
ALTRES-3

Aquest vial de València, carrer de les Arts i dels Oficis, és, en certa manera, un hiperònim de totes les entrades que farem sobre ‘carrers d’oficis’. Planteja, al mateix temps, una diferenciació entre dues activitats humanes amb una tènue separació, semblant, si fa no fa, a la de l’artista i el menestral. Ara bé, quin bon artista no domina l’ofici? Quin menestral no posa l’ànima en aquelles obres que realitza? Al cap i a la fi ‘art’ prové del grec ars, que també té com a traducció ‘ofici’. L’oficial que va realitzar l’espill de la façana cantonera d’aquest carrer de València també hi va posar la seua part d’artista.
Hi ha l’Escola de Belles Arts i l’Escola d’Arts i Oficis. Es tracta, doncs, d’arts menors, aquelles que no són la música, la pintura, l’escultura… Veiem el DCVB

ART f. o m.: cast. arte.

1. Manera de fer una cosa segons regles. En est món ha hom art et manera per la qual pusca usar del offici en què és, Llull Cont. 282, 1. Poch ensajats en l’art de fer brasset encara, Pons Auca 151.

Belles arts: les que per l’exercici de les facultats intel·lectuals tendeixen a expressar la bellesa, com són la pintura, l’escultura, la música, l’arquitectura i la poesia.

OFICI| 3. Professió d’una art mecànica, sia de menestral, sia de conrador. De tots los officis los més sobtills mestres, Proc. Olives 1909. Y tots ab un mestre havian après lo offici del texir, Alegre Transf. 82. a) Gremi, associació dels qui exerceixen una art mecànica. A quatre prohòmens del dit ofici, doc. a. 1380 (Col. Bof. xl, 189). Aprés ballaren los officis de aquella ciutat de Paradys,Villena Vita Chr., c. 207.

Oficis majors: nom que es donava als càrrecs de Justícia, Jurats en cap i Mostassaf.

ARTESANS
ALTRES-4

A Palma, plaça de l’Artesania, obra recent, batejada el 2001

Si parlàvem dels conceptes art i ofici, ara s’afig ‘artesà’ i ‘artesania’, que troba en la manualitat la seua raó. Els diferents diccionaris que ací observem, però, tornen a creuar art i ofici.

DCVB ARTESÀ m.

Qui exerceix un ofici manual; cast. artesano. Preus e salaris dels artesans, Spill 1169. Sastres calceters fusters ferrers revenedors pagesos y altres qualsevols artesans que se assenten, doc. a. 1585 (Col. Bof. viii, 507).

Etim.: del cast. artesano, mat. sign.

ARTESANIA f.

Conjunt dels artesans (Castelló). Revelantnos el bon humor de la nostra artesania, J. Pascual (BSCC, xi, 302).

DIEC artesà artesana
1 m. i f. [LC] [PR] [IMI] Persona que exerceix un art manual.

2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’artesà o a l’artesania.

DNV artesà -ana [aɾtezá]
1. m. i f. PROF. Persona que exercix un art o un ofici manual.
2. m. i f. PROF. Persona que fa obres d’artesania.
3. adj. De l’artesà o de l’artesania, o que hi té relació.
Almenys tots coincideixen en la manualitat. Per als ‘menestrals’, el DCVB i el DIEC guarden “l’art o ofici mecànic” i el DNV manté la ‘manualitat’… Ho deixem per a l’entrada ‘menestral’.
A més de la plaça de l’Artesania de Palma, situada a la part antiga, trobem un carrer de l’Artesania a Sant Julià de Vilatorta i un altre a Barcelona. D’aquest darrer, el NB ens diu
“En homenatge a l’obra menestral feta a mà. Vial ascendent amb origen a la plaça de Llucmajor que delimita els barris de Verdum i Roquetes per l’oest.”
Més productiu resulta carrer dels Artesans que, a més de Vinaròs, trobem a Alaquàs (imatge), Alboraia, Cerdanyola del Vallès i l’Olleria.

I a de Xixona, Amand Picó ens regala unes fotografies i una precisa explicació del nom del carrer de l’Artesà Gelador, tot un refresc per a l’estiu que s’acosta.

Carrer de l’Artesà Gelador, a Xixona

“El nom del carrer vol ser un record als gelaters de Xixona escampats a tot arreu de l’Estat, sobretot a la costa mediterrània, amb negocis propis de gelateria. Es calcula que hi ha ctualment entre 300 a 400 famílies dedicades a esta activitat. La majoria o una bona part viuen a Xixona a l’hivern (4, 5 o 6 mesos), durant el qual les gelateries estan

tancades. Algunes les obrin per Nadal per vendre torró. A l’octubre els gelaters celebren les “seues” festes de Moros i Cristians en no poder gaudir-les en la celebració oficial d’agost. La tradició gelatera de Xixona ve de molt lluny i segurament té a veure amb la venda de gel procedent dels pous de la neu de la Carrasqueta, dels quals se’n conserven quatre o cinc, un d’ells restaurat i situat molt a prop del repetidor de TV3.”

ASSAONADORS
PELL-3

A València, carrer dels Assaonadors

Assaonadors / Zurradores, i la llengua emblemàtica

El DCVB no ens dóna l’equivalència castellana de zurradores que és la que trobem al mateix carrer com a denominació anterior a la normalització. Hi apareix curtidor, ofici que trobarem en un carrer de Torreblanca, però considerat pel DCVB com a castellanisme i que no trobem al DNV ni al DIEC.

DCVB ASSAONADOR m.

|| 1. Qui té per ofici assaonar les pells; cast. curtidor. Que tot assaunador haie assaunar… lo cuyram, doc. a. 1372 (arx. mun. de Barc.). Los maiorals et prohòmens del offici dels assaonadors de la ciutat de València, doc. any 1392

CURTIDOR m. (castellanisme):
Adobador de pells.
Sinòn. preferibles: adobador, blanquer, assaonador, calatraví.

carrer dels Assaonadors, València

Veiem els sinònims que ofereix el DCVB. Tot i ser diversos tractaments fets a la pell, no són exactament sinònims. El darrer, ‘calatraví’, es relaciona amb el fet que la Calatrava, barri de Palma, concentrava les feines de l’adoberia. ‘Adobador’ equivaldria a l’hiperònim d’aquest camp semàntic dels menestrals de la pell, curtidor en castellà. Més específic, com ens diu Llabrés / Vallespir és l’ofici de l’assaonador, que fan equivaldre al de blanquer:

És qui té l’ofici d’assaonar les pells, donant-los la bellesa, la flexibilitat i la consistència oportunes, per ser usades en les diferents aplicacions industrials.

Martí Gadea, al seu diccionari, identifica ‘asaonador’ al castellà zurrador, tal com ens expliquen les manisetes del carrer.

Zurrador: el que tiene por oficio zurrar i curtir los cueros

I si anem al DRAE veiem que el creuament de significats de les diverses tasques de la pell (abaixador, adobador, assaonador, blanquer…) és evident.

ZURRAR: Curtir y adobar las pieles quitándoles el pelo

Per al cas de València (potser a la Calatrava no coincidesca exactament), ens ho explica molt bé Miquel Lillo en el seu blog dedicat als carrers de Gremis i Oficis del Cap i Casal
https://www.imatgies.com/2015/04/blog-post_98.html

http://gremisoficisicarrers.blogspot.com/2015/04/gremis-oficis-i-carrers-valencia_18.html

Eren uns menestrals que tenien per comesa assaonar i adobar les pells per a llevar-les el pèl. L’assaonador prenia del blanquer les pells o els cuirs “en blanc”, és a dir, només adobats amb tanins vegetals i sense acabar. Damunt aquesta matèria hom aplicava tot un conjunt d’operacions, anomenades actualment d’acabament, i lliurava així un article enllestit per a l’ús que n’havien de fer els sabaters, els basters i l’altre personal d’oficis relacionats amb la pell. Aquest era un laboriós procés que desenvolupaven tres professionals diferents de manera consecutiva: primer els blanquers, seguidament els assaonadors i per últim els diversos menestrals que en feien els béns concrets (sabates, selles de muntar, bosses, etc.) També se’ls va denominar ‘assaonadors de les voltes’ fent referència als porxos o rafals que per ací abundaven.

També a Barcelona (foto) trobem un carrer dels Assaonadors i a NB la seua explicació

Hi eren establerts els menestrals assaonadors de pells o cuirs, el gremi dels quals és anterior a 1257, i perduraren fins poc després de 1836. Tingueren una representació en el Consell Municipal de la Ciutat que va establir el rei Jaume I. El carrer i el nom daten d’abans de 1447.

ÍNDEX
A
Abaixadors
Adoberies, Adoberia
Adreçadors
Advocat
Agullers
Aladrers, Arada
Alfareria
Algeps, Algepsar, Algepser, Algepsers, Algepseria
Aluders
Antiquaris
Apuntadors
Arengaders
Argenter, Argenters, Argenteria, Plata
Arquers
Arts i Oficis
Artesà Gelador, Artesans, Artesania
AssaonadorsPotser trobem algun carrer d’altres oficis de la A, com aigüera o aiguador, alambiner, armer o apotecari (a Manresa hi ha un carrer). Seguirem…
Agraïm les col·laboracions d’Àngela Buj Alfara, César Canós, Ventura Castellvell, Antoni Garcia Osuna, Amand Picó i Pepa Vilar.