LINGÜISTES PEL CARRER, A CASTELLÓ. UNIVERSITAT JAUME I

Foto de Roman Cebrian

Aquest 11 de juliol els Lingüistes pel carrer han estat a la Universitat Jaume I, dins del curs d’estiu organitzat per la Fundació Germà Colon L’assaig: pensament en diàleg i models de llengua 
El vestíbul de la Facultat de Ciències Humanes ha acollit l’exposició que s’ha presentat en els actes acadèmics de la vesprada i a les 16 hores l’hem explicada a alumnes i ponents del curs. L’acollida de les persones que ens escoltaven ens ha resultat molt gratificant per l’interès demostrat i les preguntes que ens han fet sobre la metodologia i diferents aportacions. 

Foto de Roman Cebrian

Volem agrair, molt especialment, el professor Lluís Gimeno, per la seua disponibilitat i gestions per a portar l’exposició a la universitat. 

 

Aprofitem per a comentar els carrers que trobem a la capital de la Plana: carrer-calle de Joaquín García Girona, carrer-calle de Carles Salvador, carrer-calle de Ramon Llull, carrer-calle del Cronista Revest i plaça les Normes de Castelló.

 

Foto de Roman Cebrian

Els aspectes a destacar són la doble denominació “carrer-calle”, genèric totalment comprensible “carrer” en qualsevol placa de via urbana, sense, pensem, la necessitat de la traducció simultània vertical. Val a dir que en el cas dels nostres lingüistes només el genèric ‘carrer’ pateix la traducció. No corren aquesta sort la majoria de les plaques dels carrers de Castelló que, sovint, apleguen al ridícul (Carrer del Ceramista Godofredo Buenosaires, i baix, Calle del Ceramista Godofredo Buenosaires).

Foto de Roman Cebrian

Un altre aspecte és la singularitat d’alguns autors, com el benassalenc Joaquim Garcia Girona, autor de Seidia, o la del Cronista Revest, que només troben carrer a Castelló. El tercer punt és la plaça les Normes de Castelló, localitzada com a plaça només a Castelló, si bé que el carrer Normes de Castelló reapareix al Campello, a l’Alacantí.

 

El fet de la bilingüització del genèric ha estat excepcional en les poblacions de la nostra recerca i la majoria demostraven la normalitat de “carrer”. Aquesta doble denominació, però, sí que l’hem localitzada, a més de Castelló, en altres poblacions planeres, i es repeteix el “calle-carrer”, a Xilxes, a la Plana Baixa.

Carrers amb lingüistes a la Plana Alta i la Plana Baixa (Muntatge d’Hugo Bernat)

En aquestes mateixes comarques, els pobles que formen la nostra investigació són: Almassora (carrer d’Enric Valor), Benicàssim (carrer Manuel Sanchis Guarner, carrer Carles Salvador, carrer Enric Valor), Borriol (carrer Sanchis Guarner), Orpesa (carrer Ramón Llull sic), Torreblanca (carrer Carles Salvador [sense placa], carrer d’Enric Valor); i a la Plana Baixa, Almenara (avinguda d’Enric Valor [sense placa], carrer En Sanchis Guarner), les Alqueries (carrer Enric Valor), Borriana (plaça Manuel Sanchis Guarner), Nules (carrer Ramon Llull, carrer Acadèmia Valenciana de la Llengua, carrer d’Enric Valor ), Onda (carrer Francesc Ferrer Pastor, carrer Carles Salvador, carrer Sanchis Guarner, calle Enric Valor), la Vall d’Uixó (carrer de Manuel Sanchis Guarner), Vila-real (carrer Josep Nebot, carrer Manuel Sanchis Guarner, carrer Enric Valor i Vives), Xilxes (calle-carrer Sanchis Guarner, calle-carrer Carles Salvador).

 

Mapa de les dues comarques amb els nostres lingüistes

Observem que les singularitats referides a Castelló de la Plana reapareixen a Vila-real, en el sentit de ser l’única població a on trobem un lingüista, Josep Nebot, i també la dedicació d’una via pública a una institució lingüística com l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, a Nules. D’aquest tipus consideraríem també la plaça i el carrer de les Normes de Castelló ja anomenats i, més al nord, la plaça dels Gramàtics, a Lleida.

 

Altres poblacions de comarques veïnes són Benicarló (plaça Ramon Llull), Vinaròs (carrer Ramon Llull) Traiguera (carrer Pere Labèrnia) i Vilafranca (carrer Carles Salvador). Cal dir que el traiguerí Pere Labèrnia Esteller, autor del Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina, té un carrer també a Tortosa (Baix Ebre) i a Barcelona. La comarca de l’Alcalatén no té cap via urbana amb presència de lingüistes ni els Ports. 

 

D’esquerra a dreta: l’acadèmic de la RAE, Pedro Álvarez Miranda, la professora Rosa Agost de l’UJI, Joandomènec Ros, president de l’IEC, Lluís Gimeno, secretari de la Fundació Germà Colon i Joan Rafael Ramos, acadèmic de l’AVL. Foto de Roman Cebrian
 
Dins del comentaris en el col·loqui posterior a la presentació alguns dels assistents han proposat noms per a carrers com Germà Colon, a Castelló, Carles Salvador a Benassal (a on serà Lingüistes pel carrer, a l’agost, a la Fundació Carles Salvador), i també amb el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Joandomènec Ros, comentàvem un possible carrer de l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. També hi ha hagut l’interès del professor Pedro Álvarez de Miranda, membre de la Real Academia Española de la Lengua, per saber si lingüistes catalans són reconeguts en altres territoris peninsulars. Podem dir que el qui més troba ressò és Ramon Llull en carrers a Xerès de la Frontera o Madrid, per exemple. Propostes, idees i suggeriments que ens han fet passar una tarda d’estiu amarats a prop de la mar d’aquesta llengua mare.

Després d’Elda-Petrer, Tortosa, Rossell, Vinaròs i l’UJI, a l’agost anem a Benassal. Us mantindrem informats.


JOC D’OBSERVACIÓ
Tenint en compte les explicacions sobre on trobem cada autor i fixant-nos en el mosaic de dalt, podeu fer (a comentaris) un llistat ordenat, tot començant per Plaça Normes de Castelló, dels 30 indrets (poblacions) on trobem les plaques. Us direm la primera i la darrera
Castelló,…, Nules.
Els encertants rebreu un llibret!
Publicacions creat 899

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt