CARRERS (28) SUFIXOS (2) ELS DIMINUTIUS -et /-eta

Si qualque vegada algú ha tingut dubtes sobre el caràcter afectiu dels diminutius, aquest passatge de l’Amoroset, trobat al poble de Ripoll, li confirmarà allò que sempre havia sentit. És més, al mateix poble veiem un altre carrer amb un diminutiu que, si hom creu relacionat amb les eines agrícoles, també pot pensar que, amb vacil·lació vocàlica, es tracta d’aquell personatge d’amorós tracte que prova de lligar amb formosa muller. I aquest, cavaller del segle XXI, ho fa amb bicicleta!


Bo, a banda d’afectivitats, en aquesta entrada anotem la presència del diminutiu als nostres carrers, tot recordant que la llengua també es manifesta als taulellets ceràmics, lloses pètries i plaques metàl·liques que hom té a bé per retolar el carreram. Fixem-nos ara en exemples amb el sufix -et / -eta que, ho sabeu, no és l’únic per formar diminutius en català. El carrer l’Aljubet de Bocairent
El diminutiu d’aljub, aljubet, explica també allò de les sonoritzacions (llop/ llobet – groc/groguet i prat/pradet).

 

Sovint hem sentit a dir que dins la llengua catalana el parlar valencià sol emprar més diminutius; fins i tot diminutius de diminutius, com ara xic-xicotet-xicotinyo-xicotirrinyo… Veritat és, però, que en les retolacions de carrer el seu ús es troba per tot el domini.  A l’illa de Mallorca, a Binissalem, on hi ha la casa de l’escriptor de Bearn, trobem aquest carrer de sa Porteta. I és porta, com vorem en properes entrades, un substantiu que s’acompanya d’altres sufixos diminutius. 

De la porta al portal i el seu diminutiu ‘portalet’, tan abundant perquè eren moltes les ‘viles planificades’ (recordeu el llibre del professor Rosselló) que, voltades de murs, disposaven de portals d’eixida  (tots batejats i als quals dedicarem alguna entrada). Entre tants portals havien d’haver ‘portalets’. Carrer del Portalet és un exemple que trobaríem, a més de les Coves de Vinromà (preciós, el lloc), Granollers, Besalú, Vistabella del Maestrat i Vilafamés, en molts altres pobles i ciutats (Tavernes, València, Tarragona,…). És significatiu, i reconfortant, que a Granollers la castellanització antiga només la va patir el genèric ‘calle’.
Fora murs solen trobar-se molts ‘ravals’ i, en aquest cas, un ravalet, que sovint es mostra com un genèric que no demana ‘carrer’. El carrer del Ravalet el localitzem a Atzeneta del Maestrat
Porxos, parxes, perxis, perxes… són exemples que trobem a molts indrets, espais coberts adossats a un mur, limitat lateralment per columnes. En aquests casos diminutius, però, ens trobem amb l’absència i el record del passat, plaça dels Porxets a València, o com un cobert o cobertís, carrer del Porxet a Eslida. Recordeu aquells genèrics l’entrada Carrers (8) els generics 1

Com veieu, dins el món hídric hi ha molts diminutius, com ja vam comprovar en una entrada de 2014 referida als carrers amb hidrònims.

Noteu el paral·lelisme entre el carrer de Borriana i el de Barcelona. Els tres exemples centrals destaquen el diminutiu en el món del reg, exemples d’Almassora on hi ha braç/bracet i fila /fileta. La vareta respon a l’instrument de fusta que atorgava la tanda de reg de cada usuari. I aquesta ‘filloleta’ de la fotografia, també d’Almassora, ens mostra un cas de diminutiu sobre el diminutiu ‘fillola’

En aquest mosaic fotogràfic trobem diminutius sobre aspectes fitonímics i agrícoles. Tots dos móns van ésser tractats a
Carrers (12) fitònims 1
L’exemple de Càligcarrer del Canyeret, ens serveix per afegir una altra informació als mots acabats en -et -eta, i és el fet que molts topònims que coneixeu, com ara Poblet, barranc del Carraixet, Canet… no tenen l’explicació en cap diminutiu provinent d’-ittus sinó en el sufix col·lectiu –etum que explica el poble del monestir com un xopar, bosc de pollancres; el Carraixet com un carrascal i Canet (no tots) com un canyar. En aquest cas sembla més aviat un diminutiu de canyar, que ja és col·lectiu de canya. L’exemple, a més, explica el tancament Canyaret>canyeret (pel veïnatge de la palatal, ny, com bé ens ha fet saber la dialectòloga i amiga Àngela Buj).
Del carrer dels Viverets de Xàtiva en diu alguna cosa Agustí Ventura al seu llibre Els carrers i les partides de Xàtiva, tot fent referència un testament de l’any 1751 “…que antiguamente era calle de San José a la calle dicha de la Fuente alta, vulgarmente dels Viverets“. No ens aclareix, però, el significat d’aquests ‘viverets’.

D’elements lligats a murs i valls ja en vam parlar a Carrers (2) de murs i vals

Afegim d’altres elements lligats a la defensa de les viles amb el sufix diminutiu.
El carrer del castellet pertany a Alcúdia, a l’illa de Mallorca. Tant el carrer Torreta, de Vilafamés, com el carrer Muret, de Bocairent i el carrer Tapieta, el Forcall, prescindeixen de la preposició. Aquesta absència només es justifica en aquells carrers en què l’especificatiu ens explica alguna qualitat del carrer (estret, llarg, fosc, blanc…). Recordeu l’entrada Carrers (14) la qualitat
Un altre exemple de diminutiu sobre diminutiu el trobem a Campos, Antic carrer des Vallet Petit. Aquest cas ens serveix també per reivindicar la retolació d’alguns indrets que, tot i no correspondre a la denominació oficial, mereixen aquest requadret que retorna l’existència de qualque element històric o que n’explica l’urbanisme. En trobem molts casos a Palma amb unes petites rajoletes que ens retornen el call jueu.

Incloem, ara, altres elements urbanístics com la Glorieta, a Vilar de Canes. Són diverses les definicions que trobaríem de ‘glorieta’, diminutiu lexicalitzat (volem dir que pren un significat propi que pot no tindre relació amb el mot primitiu). Placeta pública ajardinada, coberta o no… que també trobareu com a genèric a l’entrada Carrers (8) els generics 1

A Vallibona hi ha aquest element arquitectònic que bateja un espai veí del Planet, la Llotgeta. 

En aquest mosaic trobem diminutius relacionats amb orònims i un ‘punyalet’ que s’ha clavat pel mig. Alguns casos ja estaven explicats a Carrers (3) oronímia als carrers

Hi volem destacar la relativitat del qualificatiu ‘planet’ en el cas de Vallibona on predominen les costeres. 
Mereix un comentari lingüístic l’exemple de Santa Eugènia (Mallorca). A la “Normativa oficial toponímica i antroponímica” de la UIB, que n’és l’organisme competent a les Illes, podem llegir: 
Han de ser sempre amb la forma normativa i estàndard. Tractant-se d’usos formals no té la més mínima justificació la utilització de l’article salat, propi del parlar col·loquial. Així retolarem i escriurem en qualsevol text formal Carrer dels Frares, Plaça del Mercat, Costa de les Verdures, Carrer de l‘Aigua, Carretera de l‘Arenal, Camí de l’Arxiduc, etc.
Si ens fixem en el rètol Plaça d’es Puget, amb el diminutiu de puig, observem la presència de l’article salat, ben present en molts dels carrers de Mallorca. Succeïx, però, que la contracció no l’encerten, com sí que ho feien amb l’Antic carrer des Vallet Petit. Aquesta variació, o simple falta ortogràfica, apareix sovint als casos de can a molts establiments de Ciutat.
Hem deixat per acabar l’entrada aquest exemple de Vilafamés que compta amb una doble denominació: Carrer Isleta (denominació popular) i Antic Carrer Illeta (denominació apareguda en la documentació antiga). Sobre el seu significat, illa de cases al DCVB, s’afegeix la possibilitat (tal i com ens comentava Xavier Allepuz) que hom ho atribueix al fet que hi vivia molt poca gent; tret de dues o tres cases, la resta són portes falses. Al llibre esmentat més amunt d’Agustí Ventura també se’ns parla de la Illeta de Sant Miquel, a Xàtiva

Penjar aquest enllaç al facebook i, més encara, fer-ho amb grups interessats per la llengua, possibilita que puga rebre suggerències i col·laboracions. Rosa Guinot Bernat, cosina i padrina, em va recordar que al meu poble, Almassora, hi ha el jardinet de l’Estacioneta, tot un regal de diminutius que ens parlen d’una plaça del poble que va ser glorieta musical i jardí de la infantesa i que, vés per on, tenia l’estació de la Panderola, aquell tren que vola, a la voreta. 



Fa uns dies, a Torreblanca, vaig trobar aquest carrer del Ribet. Suposem que l’hauríem de retolar com a ‘rivet’, ‘riuet’, diminutiu de riu.









I encara, el 28 de novembre  d’enguany, a Santa Margalida (Mallorca), aquest carrer de ses Casetes.



ÍNDEX DELS DIMINUTIUS APAREGUTS
Aljubet, amoroset, arbrets, barranquet, basseta, bracet, campet, canaleta, canyeret, casetes, castellet, ereta, estacioneta, fileta, filloleta, glorieta, isleta-illeta, jardinet, llegonet, llotgeta, muret, olmets, penyetes, planet, portalet, porteta, porxet, puget, punyalet, raset, ravalet, ribet, riereta, senieta, tapieta, timonet, torreta, tossalet, vallet, vareta, viverets.
Dels 41 exemples podem considerar-ne 3 (els marcats amb negreta) com a lexicalitzats, que prenen una significació específica que no respon al mot primitiu.
 
Recordeu que ja hem dedicat una entrada als augmentatius i despectius.

 

 

Publicacions creat 773

4 pensat en “CARRERS (28) SUFIXOS (2) ELS DIMINUTIUS -et /-eta

  1. Molt bonica, l'entrada! Enhorabona! Jo també vaig fer un apunt sobre diminutius als noms de lloc del meu poble, Vilafranca del Penedès, diferent del teu i no tan complet. Per si hi vols donar un cop d'ull: toponimiavilafranca.blogspot.com/2018/08/toponimets.html

  2. Hola, Jesús. Enhorabona pel teu treball excel.lent i incansable. Com un apunt complementari, a Rafelcofer (la Safor) tenim el carrer Xiquet com a oposició al Major, el seu paral.lel.

  3. Moltes gràcies,… Quan puga el fotografiaré i, si pots tu, envia'm la fotografia del rètol i del carrer. Hi ha també un 'carrer Xic' al Principat, com pots vore a l'entrada que vaig fer sobre la 'qualitat' dels carrers, aquells que no precisen la preposició 'de'.
    imatgies.blogspot.com/2014/11/carrers-14-la-qualitat.html

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt