Un betlem amb el pesebre

He rebut un article de la Vanguàrdia de Josep Miró i Ardèvol amb el títol “El Parlament i el pessebre“. Si hi feu una ulladeta veureu que en destaca la crítica següent:  La censura pretesament religiosa esdevé exclusió cultural. L’amic Daniel Climent, el de les plantetes, que tanta cultura religiosa i etnogràfica ens mostra sovint, hi estarà totalment d’acord. De fet, n’ha parlat diverses vegades. També a la Catalunya del Nord existeix la polèmica.

A Palma, a Cort (l’ajuntament) munten cada any un pesebre ben interessant. Enguany fa goig, veieu-ne les imatges a la galeria: els reis van en carro, hi ha la matança del porc, el safareig (bassa en diem nosaltres), el molí aiguader, el tancat amb les cols i les figues de pala (figa de moro o palera), tarongers de Sóller, balls tradicionals, les brodadores, arquitectura popular, indiots (titos)…, tot un món de la Mallorca rural representat amb les figuretes del betlem; un valor afegit, l’etnogràfic.

Això sí, lingüísticament hi ha una mica de betlem. Ací a la Plana, si no vaig errat, parlem de ‘betlems’; Toni Royo (amb 1.200 visitants al Betlem del Casal) o Paco Membrado ens en donaran raó.  Al Principat ‘pessebre’ n’és l’equivalent; la cova amb la burra, el bou, la mare de Déu, Sant Josep i el Jesuset rep, com ací, el nom de ‘naixement’. A la Catalunya del Nord, ens ho comenta Joan Peytaví, hi ha la tradició del pessebre i també “uns són polèmics perquè se’ls instal·la en els ajuntaments i uns laïcistes els porten a tribunals per fer enretirar-los”. A Palma sembla que també hi ha una mica de creuament lingüístic perquè en cercar-lo a la xarxa trobem l’entrada  El pessebre de Cort  (no el d’enguany) i, en obrir-la, IB3 ens parla del “betlem de Cort”. Els diccionaris ens mostren aquesta varietat: el DNV té betlem com a normatiu i pesebre (sonora) com a variant; el DIEC2 no admet betlem sinó pessebre (sorda); el DCVB admet betlem i pesebre o pessebre. Per la seua data (1891), convé anotar l’aportació de l’estimat diccionari de Martí Gadea que ens parla del belém com a “Especie de teatrito donde se suele representar por niños el Nacimiento del Hijo de Dios” (el Betlem de la Pigà o el famós Betlem de Costur en serien mostres d’aquests betlems vivents, també amb adults).

El lingüista mallorquí Gabriel Bibiloni, en parlar-nos dels Hispanismes de Nadal, ens comenta aquests mots “També són hispanismes les paraules betlem i pessebre, per a designar la representació del naixement de Jesús, però d’aquests no en farem cap problema, llevat de la grafia de pessebre. Aquestes representacions, d’origen franciscà, es difongueren en el nostre país en el segle XVIII a les esglésies i palaus, i en el XIX o potser XX a les cases particulars”; després ens parla de la sonoritat del pesebre.

I ara que ja han vingut els Reis i s’acaba aquest període de descans escolar vull desitjar molta salut i força a tots els mestres que reemprendran la tasca diària. Bon trimestre!

 

Publicacions creat 844

2 pensat en “Un betlem amb el pesebre

  1. Gràcies, Jesús, les teues indagacions sempre tan interessants i útils. I és que, a aquest ateu que t’escriu, sempre li han encisat els pessebres, betlems o pesebres (a Alcoi sempre he sentit dir-ne betlem), i em sembla un símptoma més de la blanor del políticament correcte que no sapiguem distingir entre els fets culturals, etnològics, i les idees i el laïcisme, que compta amb tots els meus respectes. Soc, doncs, un ferm partidari de plantar el betlem (i si algú té una idea millor, doncs avant). Salut i bon any 2023

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt