El títol és prou explicatiu per entendre que, abans dels selfies que tan de moda estan, també hi havia autoretrats sense mòbil. Un espill, un vidre, l’aigua… eren els elements que ho feien possible i, a més, el fotògraf hi apareixia amb la càmera (fotògraf fotografiat).
La dedicatòria és ben merescuda perquè el meu amic Enric fa uns dies que em va fer arribar una cançó d’aquell Enric Herràez: Es converteix en un peix, amb lletra i tot:
Aquesta noia beu massa whisky
menja sopa de malta per esmorzar
té els ulls de color Glen Fidish
i els seus somnis viuen a Jack Daniel’s parc.
(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).
Només es deixa seduir amb Four Roses
i desprecia un diamant davant d’un Ballantines
no tens res a fer amb un Johnny Walker
si abans arriba un altre amb un Cutty Sark.
La seva suor és dolça com Bourbon de luxe
vol batejar-me amb Whyte & Mackay
per Setmana Santa va de Vat “69”
i per Nadal de Monks o JB.
Aquesta noia beu massa whisky
menja sopa de malta per esmorzar
té els ulls de color Glen Fidish
i els seus somnis viuen a Jack Daniel’s parc.
(Quan intenta ofegar-la es converteix en un peix).
En l’aeroport demana Passport
i en els aniversaris Chivas regal
en les depressions beu Baileys
i en l’algaravia Black & White.
L’abraço i em diu: “T’estimo Jamie”
s´ho juga tot a les curses per White Horse
100 Pipers ambienten la nostra casa
i es vol fugar amb Long John.
Aquesta noia beu massa whisky
menja sopa de malta per esmorzar
té els ulls de color Glen Fidish
i els seus somnis viuen a Jack Daniel’s parc.
Podeu intentar trobar totes les marques de la cançó a la foto d’un bar de Ciutat de Mallorca. Fins i tot, Enric, hi trobaràs un Canadien Club.
Afegim ací dues imatges més d’autoretrats de fotògrafs fotografiats en un bar (un contrallum a Perpinyà i un amagat a Valldemossa; a veure si el trobeu!).
A la propera entrada posarem la resta d’aquelles que hem recollit.
