En el 50 aniversari de l’institut Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, Lingüistes pel carrer també hi ha volgut ser present i s’ha sumat als 50 actes que durant aquest curs escolar organitza la comunitat educativa del centre educatiu. Alguns d’aquests són viatges, conferències i concursos, entre d’altres. El major nombre d’activitats està previst que es realitze la setmana del 18 al 22 de març, convertint aquesta setmana en uns dies de jornades culturals i lúdiques.
Els alumnes de tots els nivells educatius de l’institut visiten l’exposició, amb la realització també d’activitats relacionades amb aquesta.
Els alumnes de tots els nivells educatius de l’institut visiten l’exposició, amb la realització també d’activitats relacionades amb aquesta.
S’ha volgut aprofitar aquesta celebració per a unir-la a una altra també de reconeixement social en l’Any Fabra, aquest 2018. Per això en el 150 aniversari del lingüista Pompeu Fabra i Poch s’uneix el 50 aniversari del sociòleg Manuel Sales i Ferré.
El sociòleg que dona nom a l’institut és fill d’Ulldecona i hi té un bust i una plaça a la localitat, coneguda popularment com La Mera. Aquest nasqué a Ulldecona el 24 d’agost de 1843 i morí a Vinaròs el 10 de desembre de 1910.
Podeu llegir un documentat i interessant article, sobre Sales i Ferré, dels professors Gregori Siles Molina i Ramón Flecha García, de la Universitat de Barcelona, a la publicació del Centre d’Estudis d’Ulldecona raïls:
https://www.raco.cat/index.php/Rails/article/viewFile/244054/364770
“Aquest mes de desembre de 2010 és el centenari de la mort de Manuel Sales i Ferré (Ulldecona, 1843-Vinaròs, 1910), un dels intel·lectuals més destacats de l’Estat espanyol de l’últim terç àmplia i eclèctica obra intel·lectual com a historiador, arqueòleg, antropòleg i sociòleg. Va ser el primer catedràtic d’aquesta darrera disciplina a l’Estat espanyol. Encara així és una figura que resta bastant oblidada, atès que hi ha un gran desconeixement de la seva obra i trajectòria. El 1985, l’Ajuntament d’Ulldecona, la seva població natal, li va retre un homenatge celebrant diferents actes i conferències, així com també es va editar una publicació en un intent de recuperar la seva personalitat (Ulldecona i Tarragona, 1985), a la vegada que s’anomenava l’institut de secundària de la població amb el seu nom. A final dels anys setanta i començament dels vuitanta del segle XX, també apareixen dos llibres, que són fins al dia d’avui les millors aproximacions que hi ha al seu pensament: de Manuel Núñez (1976), Manuel Sales i Ferré: Los orígenes de la Sociología en España, i de Rafael Jerez (1980), La introducción de la sociología en España, Manuel Sales y Ferré: Una experiencia frustrada
https://www.raco.cat/index.php/Rails/article/viewFile/244054/364770
“Aquest mes de desembre de 2010 és el centenari de la mort de Manuel Sales i Ferré (Ulldecona, 1843-Vinaròs, 1910), un dels intel·lectuals més destacats de l’Estat espanyol de l’últim terç àmplia i eclèctica obra intel·lectual com a historiador, arqueòleg, antropòleg i sociòleg. Va ser el primer catedràtic d’aquesta darrera disciplina a l’Estat espanyol. Encara així és una figura que resta bastant oblidada, atès que hi ha un gran desconeixement de la seva obra i trajectòria. El 1985, l’Ajuntament d’Ulldecona, la seva població natal, li va retre un homenatge celebrant diferents actes i conferències, així com també es va editar una publicació en un intent de recuperar la seva personalitat (Ulldecona i Tarragona, 1985), a la vegada que s’anomenava l’institut de secundària de la població amb el seu nom. A final dels anys setanta i començament dels vuitanta del segle XX, també apareixen dos llibres, que són fins al dia d’avui les millors aproximacions que hi ha al seu pensament: de Manuel Núñez (1976), Manuel Sales i Ferré: Los orígenes de la Sociología en España, i de Rafael Jerez (1980), La introducción de la sociología en España, Manuel Sales y Ferré: Una experiencia frustrada
. Llibres en els quals en bona part ens hem basat per redactar aquest article. Des de llavors, poc més s’ha escrit sobre Sales i Ferré, més que citacions i algun article puntual”
Tot i que els periples vitals del sociòleg i el filòleg no coincidiren, sí
que tingueren una aportació important i destacable en el vessant social. El
primer en la naturalesa mateixa dels seues estudis i aportacions i el segon en
dotar una societat d’una normativa lingüística indispensable per a l’ús social
de la llengua.
Esta molt ben fet
que xulu es mi¡olt xulu que interresant