Després de Torredarques vam esmorzar a Mont-roig, el terme del qual escorre les aigües dins la conca del Matarranya. La Sorollera, però, com ja ho vam veure amb Torredarques i també amb la resta dels pobles que hi ha al marge esquerre de la N-232 cap a Alcanyís, són tributaris de la conca del Guadalope.
Al mapa adjunt trobeu tots els municipis a què ens referim en aquest estudi compartit amb Ferran Guardiola. El recorregut: Torredarques, la Sorollera, la Codonyera, la Torre de Vilella, Bellmunt de Mesquí, la Canyada de Beric, la Ginebrosa i Aiguaviva. El propòsit del treball, us ho recordem, era la replega i anàlisi de la retolació oficial de la toponímia urbana (quasi tota castellanitzada) i els possibles exemples de manteniment del topònim tradicional en català.
Recordeu que les imatges de cada galeria poden ampliar-se.
En la primera imatge ja trobem que la comarcalització oficial inclou la Sorollera dins el Baix Aragó. Recordem que Torredarques apareixia dins la comarca del Matarranya, tot i no ser tributària de la seua conca. Veritat és que la relació amb Mont-roig és evident i potser siga la raó de la seua inclusió dins la mateixa comarca. També veiem la doble denominació del topònim al mateix cartell; recordem, però, que tret de les entrades del poble, a les carreteres només hi ha la denominació castellanitzada, La Cerollera. En la rajoleta la villa de Cerollera apareix dins el partido de Valde-rrobres, potser el centre més important de la comarca del Matarranya. La tercera imatge fa referència a l’etimologia del topònim. L’associació de la Cerollera es diu SERVA, amb el dibuix, suposem, d’una servera (Sorbus domestica). Un dels informants, que vam localitzar a la Rebassa, coneixia ben bé les serves. Hi ha, però, la sorolla o atzerola (Crataegus azarolus) ben present des d’antic a l’Aragó. Potser la Sorollera tinga més a veure amb aquesta planta que no amb l’arbre, també fruiter. A la darrera imatge de la galeria trobem l’església dedicada, com l’ermita d’Alcanar, a la Mare de Déu del Remei.
Les retolacions, com vam comprovar en l’aspecte de cada taulellet, i, més tard, en trobar el cartell (1) han estat renovades recentment. El carrer de l’Església, CALLE LA IGLESIA, sense preposició (com la resta de les novíssimes retolacions), voreja l’església i la seua gran plaça pren el nom de PLAZA DE LA CONSTITUCIÓN. LA CALLE PLANET hem de suposar que demana un ‘del’ i tindríem un carrer del Planet, perquè si amplieu el mapa trobareu Calle Llana, sense ovelles que donaren raó.
A diferents pobles del Matarranya hem trobat CALLE DEL MESÓN tot recordant algun hostal antic; potser aquest també se’n referisca. Pren aquest nom fins la mateixa plaça (Major?); PLAZA DE LA CONSTITUCIÓN que acull la plaça gran de l’església (1) i la de la Casa de la Vila o ajuntament (2). Si amplieu la tercera imatge hi trobareu una CALLE BAJADA DE LA PLAZA que, paradoxalment, tradueix el nom popular amb sentit contrari la Pujada de la Plaça. Aquest criteri per fer més fàcil el recorregut respon al caràcter oficialitzant de la nova denominació que pren l’inici del trajecte, i la numeració de les cases, des de l’ajuntament cap als afores del poble. Altrament, ens explicava un informant del poble, allò sempre ha estat la ‘pujada’ perquè s’entenia com l’entrada al poble des de la carretera que venia de la Canyada. I, en començar la pujada o acabar la ‘bajada’, a l’entrada del poble hi ha aquest magnífic pou.
La mola Mochén aparexia nevada allà cap al sud-oest.
LA REBASA és la Rebassa que, tal i com ens van informar, es trobava abans de la bassa que hi havia al sòl de la vila. CALLE LEVANTE acull un seguit de racons que davallen cap a llevant. La CALLE CORTA és un atzucat de nova denominació. Ràfec és el nom comú per designar el voladís que en d’altres pobles són ràfels; CALLE RÁFEC, doncs és adient a la descripció del mateix carrer.
La primera imatge d’aquesta darrera galeria ens parla del carrer Pla, que trobem a molts pobles del Matarranya com a CALLE LLANA. Dissortadament i curiosament, a Fontespatla una de les persones enquestades (una xica d’uns quaranta anys) ens assegurava que mai havia sentit carrer Pla, que allò era calle-llana. La influència de la retolació sobre el parlar és ben palesa en molts casos. D’un possible carrer del Fuster o de Fuster trobem un CALLE FUSTÉ, que ens aporta informació sobre la pèrdua de la -r però ens deixa sense saber si es tracta de l’ofici o del cognom. El CAMINO SANTET, al capdamunt del poble ens porta a l’ermita de Sant Cristòvol; no lluny d’aquest rètol n’hi havia un altre amb la denominació CAMINO SAN CRISTOBAL. A l’entrada del poble trobem dos carrers amb noms populars del veïnat CALLE MODESTO i CALLE TONET; al seu Pedrís, Ferran fa les darreres anotacions d’allò que hem sentit.
Al plànol següent podeu repassar aquestos i d’altres carrers, com un carrer de les Roques (CALLE PEÑAS) o el llarguíssim i ple de voltes carrer del Forn (CALLE HORNO). Com a tret destacable anotem que al nucli urbà només hi ha dos carrers amb hagiotopònims (San Joaquin i Virgen del Remedio)
