La costa d’Almassora, com tantes d’altres d’aquesta mar nostra, ha patit els efectes d’un dels pitjors agents d’erosió, l’home. Enguany (fotografies adjuntes) ha tornat a conèixer els efectes del port de Castelló i la regressió que pateix en trobar-se a migdia d’eixa gran barrera que impedeix, de nord a sud, el pas de sediments que configuraven […]
CARRERS (18) ZOÒNIMS MARINS (M-O) amb Àngela Buj Alfara
Cap a principis dels vuitanta, a l’escullera del Maso calia acudir abans de l’eixida del sol si hom volia tenir lloc per pescar damunt d’alguna de les cotitzades roquetes de la punta. Es tracta d’un fragment d’una fotografia que vam fer ben dematí; l’eixida del sol ens regalava un contrallum. En la foto sencera, que […]
CARRERS (17) ZOÒNIMS MARINS (E-L) amb Àngela Buj Alfara
Com aquests pescadors de l’escullera del Maso, matiners i obstinats, seguim amb el recull de carrers batejats per animalets de la mar. Deixeu-vos enganxar per l’hamet de la Ictionímia i envieu-nos algun carrer pescat. Emperador Xiphias glaudius carrer de l’Emperador (Vinaròs) I quin diríeu que és el peix del gran bec? Doncs efectivament és aquest. Li […]
A LA PASSAREL.LA
Camine cada matí de set a vuit; una horeta que enganya allò que guanye en l’esmorzar de les nou. Com que el Muro segueix sent dels cotxes ho faig per la passarel·la de fusta, invent que, estiu rere estiu, segueix distraient els almassorins per no acabar l’avinguda de la Mediterrània (projectada el 1979) […]
L’HOME I LA LLUNA. Lluna vella de novembre
Porta una bona estona preguntant-se si és fanal I veu que no s’afona, que el redolí va cap a dalt Que m’ho diga ella! I la lluna li diu que, plena i vella, d’argent somriu.
LLUNA VELLA I VIATGERA
Digueu-me si no és viatgera aquesta lluna matinera entre Penyagolosa i el Marinet una cistella de rovellons ha fet Després del bany ha eixit I ara…de marxa tota la nit!
LLUNA VELLA D’ABRIL
Potser, com nosaltres, esperaven pescar la lluna. Mentre les gavines, després d’abandonar les Goles, corrien cap al nord, aquestes garces dormirien al Millars. I vora les nou, que no les vuit, encetava l’alçada una lluna… rogenca, com el sol que l’encalça. La lluna, la bruna vestida com vol Torna […]
LLUNA VELLA DE FEBRER. Plena, vella i bella.
Dir que la lluna és matinera resulta paradoxal, però així ho diem, encara que siga vesprada, quan alguna cosa s’esdevé prompte. I avui la lluna ha eixit quan encara el sol s’amagava, com volent saludar el capvespre. I avui, que el Corte Inglés celebra ‘El día de los […]
LLUNA VELLA DE GENER. VESPRA DE SANT ANTONI.
Val a dir que anit, vespra ennuvolada de Sant Antoni, la lluna no acabava de lluir. Heus ací, però, que algú havia amanit una exposició I la lluna encuriosida entre núvols i gassetes va guaitar. I encara va pintar un tímid riu d’argent. Aquest matí, abans que eixira el sol, s’ha penjat com un garlanda […]
DESÍDIA
No, no, la cançó aquella era Perfídia. Desídia és deixadesa, neglicència, messinfotisme, indolència, abandó, despreocupació, mandra, passotisme… Afegiu-hi els que vulgueu. Ja ens tenen acostumats. Altres anys era la caseta de la Creu-roja que ja no ho és i se n’ha anat quan tocava. El problema de les aixetes platgeres persisteix i, a més, enguany ens trobem […]