Com aquests pescadors de l’escullera del Maso, matiners i obstinats, seguim amb el recull de carrers batejats per animalets de la mar. Deixeu-vos enganxar per l’hamet de la Ictionímia i envieu-nos algun carrer pescat. Emperador Xiphias glaudius carrer de l’Emperador (Vinaròs) I quin diríeu que és el peix del gran bec? Doncs efectivament és aquest. Li […]
A LA PASSAREL.LA
Camine cada matí de set a vuit; una horeta que enganya allò que guanye en l’esmorzar de les nou. Com que el Muro segueix sent dels cotxes ho faig per la passarel·la de fusta, invent que, estiu rere estiu, segueix distraient els almassorins per no acabar l’avinguda de la Mediterrània (projectada el 1979) […]
L’HOME I LA LLUNA. Lluna vella de novembre
Porta una bona estona preguntant-se si és fanal I veu que no s’afona, que el redolí va cap a dalt Que m’ho diga ella! I la lluna li diu que, plena i vella, d’argent somriu.
LLUNA VELLA I VIATGERA
Digueu-me si no és viatgera aquesta lluna matinera entre Penyagolosa i el Marinet una cistella de rovellons ha fet Després del bany ha eixit I ara…de marxa tota la nit!
LLUNA VELLA D’ABRIL
Potser, com nosaltres, esperaven pescar la lluna. Mentre les gavines, després d’abandonar les Goles, corrien cap al nord, aquestes garces dormirien al Millars. I vora les nou, que no les vuit, encetava l’alçada una lluna… rogenca, com el sol que l’encalça. La lluna, la bruna vestida com vol Torna […]
LLUNA VELLA DE FEBRER. Plena, vella i bella.
Dir que la lluna és matinera resulta paradoxal, però així ho diem, encara que siga vesprada, quan alguna cosa s’esdevé prompte. I avui la lluna ha eixit quan encara el sol s’amagava, com volent saludar el capvespre. I avui, que el Corte Inglés celebra ‘El día de los […]
LLUNA VELLA DE GENER. VESPRA DE SANT ANTONI.
Val a dir que anit, vespra ennuvolada de Sant Antoni, la lluna no acabava de lluir. Heus ací, però, que algú havia amanit una exposició I la lluna encuriosida entre núvols i gassetes va guaitar. I encara va pintar un tímid riu d’argent. Aquest matí, abans que eixira el sol, s’ha penjat com un garlanda […]
DESÍDIA
No, no, la cançó aquella era Perfídia. Desídia és deixadesa, neglicència, messinfotisme, indolència, abandó, despreocupació, mandra, passotisme… Afegiu-hi els que vulgueu. Ja ens tenen acostumats. Altres anys era la caseta de la Creu-roja que ja no ho és i se n’ha anat quan tocava. El problema de les aixetes platgeres persisteix i, a més, enguany ens trobem […]
FREDA LLUNA PLENA
Dictat de la Natura (11) Pel febrer, lluna plena lluna freda. No em direu que no sona a dita antiga. Crec, però, que no existeix, me l’ha dicatada, avui, la natura. Fins i tot, crec haver recuperat una grip que suposava ja superada. Tant era el fred que no resultava difícil ‘congelar la imatge’. Bo, […]
LLUNA AL PLE. Lluna vella de desembre
Dictats de la natura (6) Enguany és la tretzena lluna vella, recordeu les dues d’agost. Bo, al cap i a la fi, és la mateixa, però mai no és igual, com tampoc la mar, ni el capvespre ni la nit. Diuen que és mentidera però innocent no ha deixat de fer el seu ple aquest 28. […]