No, no, la cançó aquella era Perfídia. Desídia és deixadesa, neglicència, messinfotisme, indolència, abandó, despreocupació, mandra, passotisme… Afegiu-hi els que vulgueu. Ja ens tenen acostumats. Altres anys era la caseta de la Creu-roja que ja no ho és i se n’ha anat quan tocava. El problema de les aixetes platgeres persisteix i, a més, enguany ens trobem […]
FREDA LLUNA PLENA
Dictat de la Natura (11) Pel febrer, lluna plena lluna freda. No em direu que no sona a dita antiga. Crec, però, que no existeix, me l’ha dicatada, avui, la natura. Fins i tot, crec haver recuperat una grip que suposava ja superada. Tant era el fred que no resultava difícil ‘congelar la imatge’. Bo, […]
LLUNA AL PLE. Lluna vella de desembre
Dictats de la natura (6) Enguany és la tretzena lluna vella, recordeu les dues d’agost. Bo, al cap i a la fi, és la mateixa, però mai no és igual, com tampoc la mar, ni el capvespre ni la nit. Diuen que és mentidera però innocent no ha deixat de fer el seu ple aquest 28. […]
LLUNA JUGANERA
Com que tots parlaven de les llunes d’agost, la de setembre, gelosa, ha volgut lluir en joc. I heus aquí que, sense avisar, ha encetat l’ascensió. I amb les presses…flash! I clar…resta fosc. I li he dit espera’t que ara torne. Però ella, ja se sap… Cap amunt! I li he furtat la càmera al fill, […]
LLUNA JUGANERA. El conte del diumenge
Començava rogenca la lluna, com si encara arrossegara el sol… i a mesura que s’enlairava lluïa rostre de xarol. Uns nuvolets li van dir de jugar… a conillet amagadet, damunt la mar. I, com si bufara ponent, també s’amagava el riu d’argent. Sabreu, però, que tampoc la lluna s’estima els retalls i és per això que eixia dels amagatalls […]