LLUNA JUGANERA

Com que tots parlaven de les llunes d’agost, la de setembre, gelosa, ha volgut lluir en joc.

I heus aquí que, sense avisar, ha encetat l’ascensió. I amb les presses…flash! I clar…resta fosc.

I li he dit espera’t que ara torne. Però ella, ja se sap… Cap amunt!

I li he furtat la càmera al fill, que té un zoom d’aquells. I la lluna arrossegava la mar en l’horitzó.

I mentre canviava la color xerrava amb el cel per veure si li amania uns nuvolets.

I diríeu que m’ha vist i ha volgut jugar a fer-me la rateta. 

I ara al costat, i ara baix i…

Encara més propet

I ha trobat un coixí, fet de cotó de cel i gases de nit.

I orgullosa ha pintat la mar

I ens ha dit: Bona nit!