Un banc de proves.. I ara, per què no esculls sotaiguats? (lmqtm-24)

Una observació detinguda sobre les imatges que ens ofereixen els vols aeris dels darrers trenta-cinc anys ens permet afirmar el que ja intuíem: la costa almassorina ha estat un continu banc de proves de Costes per a les possibles solucions a la desfeta provocada pel port, sobretot com a obstacle per al pas de sediments. L’any 1971 ja comptàvem amb alguna escullera de cent metres; uns anys més tard, entre aquestes se n’afegien unes de ben curtetes. Tot, però, era insuficient per a les maleses que ens regalava el creixement del port. L’any 1982 hi havia una promesa i inici de projecte que, en tres fases, havia de construir nou escolleres paral·leles; només s’acomplí la primera fase amb allò del Benafelí que coneixem com ‘les dos tes’, punts 3 i 4 del mapa de 1987 (2 de 9, la realitat i el desig). Aquestes informacions les vam reproduir als butlletins de la Vila-roja i podeu llegir-les a l’entradaLa mar que tenia marges (5).

1987- En aquesta primera imatge localitzem les diverses esculleres de nord a sud: 1- la de la  Mitgera; 2- la de Petillo;  3 i 4- les T corresponents a la primera fase del projecte que havia de completar-se amb la resta de les nou promeses; 5- del Xopar; 6- de les Palmeretes; 7- del carrer Venècia; 8- la del Maso; 9- la del Quartel; 10- la dels Deu Mandaments i 11- la de Vora Riu (1,8 i 11 més llargues).

2003- S’hi observa la prolongació de la 1 i 11, l’aparició d’una nova per la Tarongera, l’aportació d’arena en diversos trams i l’acumulació a la zona sud (entre 8 i 11). La del Maso (8) es desplaça 78 metres cap al sud.

2005- El port (que en la imatge no podem veure; consulteu el Visor de l’ICV) creix fins a arrimar-se a 800 metres de la Mitgera. Observeu també el creixement urbanístic de la zona de Catalans.

2015- Hi veiem les noves esculleres de Palmeretes (70m. més al nord de l’antiga) i l’esmentada del Maso. Els veïns de la mar encara no entenem perquè no es va aprofitar la base antiga per prolongar la nova i perquè es van desfer malament les antigues, tot deixant roques soltes que són un perill per als banyistes (observeu les ombres de les antigues a la imatge del 2022). Comença la desfeta de la T del Benafelí i la construcció de la nova davant del carrer de les Faroles. Noves aportacions de materials: ací arena, allà cudols, més enllà barreja amb terra argilosa (veieu la mar Roja i Job)…

2022- La T de Catalans pateix una amputació i la de Benafelí despareix. N’apareix una de nova (davant el carrer de les Faroles) que ha de solucionar el problema; “desfer un sant per vestir-ne un altre”. Una altra encertada decisió en aquest banc de proves que, a la primera llevantada amb ganes, ens va portar la Glòria! inundacions al Benafelí i la platja damunt el passeig Marítim. Ens trobem ara, doncs, amb una T amputada i cinc esculleres llargues amb trams sotaiguats. En directe podreu comprovar que la qualitat de la construcció no és la mateixa; la darrera en fer-se està més desencaixada i malmesa que la resta d’esculleres. En aquesta imatge també podeu observar les taques que representen les antigues esculleres desfetes per a treure’n les roques i les aportacions de grava grossa entre Benafelí i les Palmeretes.

Detall i ampliació de cadascuna de les imatges de la portada en aquesta galeria:

Si hom observa alguna de les marors amb onades grans podrà comprovar que les ones trenquen damunt la costa perquè més endins hi ha massa toll (potser algú recorde que abans, després de la ‘falcà’, podies caminar amb aigua al genoll, foto dels ralladors). A la part sotaiguada de les esculleres trenquen molt abans perquè el toll damunt aquestes roques és menor. El gran problema de la nostra costa és el toll, la batimetria. Les aportacions de materials que es fan des de la costa i es deixen per simular una platja desapareixen amb les marors (recordem que enguany no n’hem tingut cap, de llevantada). Les colònies de posidònia que, amb el nom d’alguer, cobrien grans superfícies del nostre litoral i rebaixaven la força de les marors també ha desaparegut tot emportant-se l’habitat de moltes espècies marines (de riquesa pesquera). El port, com cada port d’aquesta costa, ha perjudicat greument els pobles veïns del sud perquè no ha deixat passar els sediments que aporta el corrent de deriva (nord>sud). El transvassament continuat ni se’l plantegen i el Pinar ha vist allunyar-se la mar mentre ací se’ns arrima massa (el mateix passa amb l’Arenal de Borriana i la Serratella, al sud del port). Els problemes també s’han agreujat amb la no aportació de sediments dels rius (embassaments) i amb el creixement constant del port.

El canvi climàtic hi és, però mai no ha de ser una excusa per a la innacció. Cal trobar solucions, algunes d’urgència perquè el mur es trenca per diversos punts, i caldrà combinar la defensa amb la recuperació de l’ecosistema marí, amb els plantejaments més naturals que ens permeta retrobar una millora global. Especialistes com José Cristóbal Serra plantejava no fa massa la solució en les esculleres sotaiguades (“arrecifes”) que permeten la circulació de l’aigua i podrien retindre part del material que aboquen a la platja. Nosaltres creiem que seria una molt bona solució per a la nostra costa, per resoldre aquells trams que han quedat, a hores d’ara, desamparats. Pel seu cost plantegem, ara, només uns trams d’urgència. La solució aportaria també beneficis per a l’ecosistema marí i per a la riquesa pesquera de la zona. Potser, fins i tot, la professora Eulàlia Sanjaume ho trobara encertat. Només cal que també Costes ho mire amb bons ulls i, tot continuant la seua estratègia de banc de proves, ho aprovara… i el Port hi col·laborara.

Una reflexió final. Si bé els ports tenen als enginyers com artífex de la seua construcció, potser Costes hauria d’estar en mans de geògrafs físics, coneixedors dels corrents de deriva, de la morfologia litoral, de les aportacions sedimentàries… de la geografia costanera natural. De ben segur ens hagués anat millor. Ara, però, estem a l’UCI. En tot cas, qualsevol activitat d’aquesta magnitud precisa de la col·laboració de molts especialistes de les diverses matèries. Històricament, això sí, sembla que hi ha hagut una dependència excessiva de l’enginyeria.

Publicacions creat 879

One thought on “Un banc de proves.. I ara, per què no esculls sotaiguats? (lmqtm-24)

  1. Por fin lo he pogut leer. Explicació molt minucios, se sent que vives aquí y lo vives intensament. A ver si tiene algún efecto de empuje en la conciencia del Port.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt