EL CANVI CLIMÀTIC COM EXCUSA. La mar que tenia marges (13)

La mar del Benafelí (1961) “L’antigor almassorina”. Arxiu de Rosalia Beltran Serra

Ja fa uns quants anys que denunciem l’estat pèssim de la nostra costa, la nostra mar. Podeu trobar dins la carpeta MAR una vintena d’articles que en parlen. La foto de portada denuncia, en la seua senzillesa, el problema més greu (a parer meu) que té la mar d’Almassora, i és un problema de fondo…, de toll. En la imatge es veu com podien rallar  ‘aigua als genolls’. En altres trams de la nostra costa, com ara el Pla de la Torre, hagueren salvat una curta “falcà” i també tindrien toll als genolls. Avui, no podrien mantindre el rall si no ho feren des de la mateixa platja.

I si avui entrem i ja tenim ‘toll a salvar’ és perquè el Port impedeix el pas de sediments, el pas d’arena, que ens ve de nord a sud; l’arena que sí que es queda al nord del Port, a la platja del Pinar. El mateix passa a Borriana amb la Serratella que pateix la barrera del seu port que la deixa a l’Arenal; i també a València passa amb el Saler, i a Sagunt…

Afegiu el problema dels embassaments que frenen les aportacions dels rius. L’Ebre ja no ens nodreix de sediments (recordeu l’episodi de l’any passat al Delta) i el Millars tampoc. Els corrents d’aportació de sediments són nord-sud i, per tant, a nosaltres sí que ens beneficia que l’Ebre ‘tire’ l’aigua a la mar i millor si porta sediments.

I heus ací que aquests són els dos factors que ens estan matant: falta d’aportació de sediments i la barrera del Port que no deixa (des de fa dècades, però cada vegada més) passar les minses aportacions que ens venen del nord. Sense sediments, la mar segueix el seu rellotge i ens va guanyant en toll. En acabant, les onades de dos metres trenquen al toll de dos metres, que es troba massa prop del Muro, i se n’ixen.

Sembla que l’ajuntament espera els resultats d’un estudi de batimetria i, si no vaig errat, confirmarà allò que visualment i físicament tenim comprovat: Hi ha toll a salvar!

El canvi climàtic és una realitat, i també els efectes de cada maror. Ara bé, posar com excusa el canvi climàtic és una manera de rentar-se les mans, el Port i Costes. No assumir una evidència tan clara com que el Port ens ha anat fotent la nostra platja i que ens perjudica cada dia més és insostenible i Costes ho sap.

Mentrestant, hem de sentir que el port de Castelló és un dels més rentables de l’estat. Fora lògic i ètic que part dels seus beneficis, per llei, els aportara anualment com a compensació del mal que ens fa.

Costes, per la seua banda, sembla esperar noves línies d’allò que és la primera fila. Hauríem de tindre clar que la nostra primera línia està cent metres dins la mar, els que ja s’han tragat durant el segle XX. Tot i que coneix la manera de millorar-ho, segueix amb provatures, com ara desfer les esculleres menudes que encaixonaven els sediments millor o llevar una paral·lela que defensava part del Benafelí.

I ara, un any més, a esperar que la mar se n’isca! La història parla dels valencians com a ‘muelles’, ben blanets i que ens poden prendre el pèl sovint; els almassorins, més que blanets i sense ser del Madrid, som merengues!

 

 

Publicacions creat 765

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt