INACCIÓ I DESÍDIA. COSTES I LA COSTA. La mar que tenia marges-19

No són aportacions sinó deportacions: la mar s’emporta les roques del Muro.

L’abandonament de la nostra costa per part de Costes és, si més no, paradoxal. Hom esperaria d’una entitat de l’administració de l’estat amb aital nom que vetlara pel manteniment de la costa, que lluitara contra els elements que amenacen amb la pèrdua de territori espanyol, almenys com ho faria Madrid amb l’illa de Perejil. Doncs no, hem d’avesar-nos a comprendre que Costes no està per la costa, i les administracions (local, provincial, autonòmica o estatal) tampoc! Només cal deixar passar el temps perquè la mar se’ns vaja tragant.

Fa poc més d’un any ja vam fer una entrada (I ara els marges) on denunciàvem que hi havia diversos punts (prop de les Palmeretes, i pel camí de la Mar) on la mar anava menjant-se el mur. El cost no hagués estat massa gran, la ferida era menuda. Es va deixar sense apanyar, però, i ara segueix rosegant i llevant roquetes perquè, a continuació, caiguen les roques grans i la mar puga partir la carretera del Muro.

Més al sud tenim veïns que, davant la inacció de Costes en defensar la costa, compten amb l’acció del seu ajuntament. Al nord tenim un port que segueix creixent i, amb ell, els nostres problemes.

Podeu trobar totes les entrades d’Imatgies sobre aquesta qüestió a LA MAR QUE TENIA MARGES

 

Publicacions creat 813

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt