DISCRIMINACIÓ POSITIVA. La mar que tenia marges (8)

La primera fotografia és de l’any 2000, la segona és actual, com podeu comprovar amb el creixement bestial del port o la desaparició de la T de Benafelí. (per veure-les en detall i contrastar-les amb altres anys mireu al visor cartogràfic de l’ICV
El creixement del port és, sens dubte, la causa directa de tots els nostres mals  i les conseqüències que hem conegut any rere any. 
DISCRIMINACIÓ POSITIVA és un concepte sociològic que ben bé ens haurien d’aplicar, perquè els almassorins de vora mar patim situacions de marginats. Som uns perjudicats seculars; que sabem que tenim la primera línia de costa dins la mar; que hem patit inundacions i marors perquè el fons marí, sense els sediments que venen del nord i es queden al Pinar, té el toll cada vegada major… i allargueu-ho fins on cregueu!
Una discriminació positiva suposa que una Llei de Costes, feta des de Madrid per a tota Espanya, no pot considerar de la mateixa manera aquells que han ocupat cales verges o espais protegits i aquells que patim la misèria de ser veïns dels poderosos.  Discriminació positiva i necessària és deixar, almenys, que hom puga restaurar el mal que li ha fet la maror sense haver d’escoltar “el artículo… prohibe la restitución de..”. En compte d’ajudar-nos, l’estat ens colpeja més per veure si ens avorrim i deixem que el port arribe al riu…
Discriminació positiva, un valor que l’ajuntament hauria de reivindicar amb molta força per rebaixar una miqueta la injustícia que patim des de fa tants anys!
Veritat és, el regidor Joan Antoni Trenco hi havia insistit, que han tornat camions i pales per refer la platja; Benvinguts!
 
Seguim reclamant, però, la urgència per refer els trams de mur caiguts i el retorn d’aquelles petites esculleres que mantenien les caixes d’àrids més estables i no, com ara, amb trams de muntanyes de grava (vora riu, nord de les Palmeretes…) i racons pelats amb el perill d’eixir-se’n la mar (sud de les Palmeretes o camí de la Mar)
Mireu el detall d’aquesta imatge del 2000 on les esculleres dels anys setanta, de només 100 metres, mantenien els materials millor. Cal reivindicar la reconstrucció d’algunes que ara ens són urgents o, en tot cas, millors solucions que ens aporten els tècnics adients, a ser possible sense fer provatures que empitjoren la situació.
En entrades anteriors hem pogut comprovar com les propostes del projecte del 81, que incloïa diverses esculleres paral·leles, encara no s’ha assolit.
Repasseu les anteriors entrades
Publicacions creat 773

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt