El cantant de l’Alcúdia, a qui ja vam dedicar una entradeta,
va tancar el seu gran any musical a Morella. La nit prometia fresca perquè el fred encara no ha arribat i la lluna, com una rosa de paper, esperava que Penalba cantara la Perxelera. I no la va defraudar; tampoc als que esperàvem sentir les lletres de Vicent Andrés Estellés i el Bolero de l’Alcúdia, Al país de l’olivera o l’U d’Aielo (un fragment el podeu sentir al vídeo que us adjunte). Gairebé totes les cançons del seu disc De soca-rel, i dic gairebé perquè ens va deixar sense Havaneros, un tema que vam enyorar.
Una havanera que, pel seu origen mallorquí, eixampla la llengua que Jonatan tant s’estima i ens agermana amb altres racons de la nostra cultura.
I encara vam cantar un reivindicatiu Tio Canya, més necessari que mai, que portava, com sabeu, una faixa de Cinctorres (diguen el que diguen).
Una havanera que, pel seu origen mallorquí, eixampla la llengua que Jonatan tant s’estima i ens agermana amb altres racons de la nostra cultura.
I encara vam cantar un reivindicatiu Tio Canya, més necessari que mai, que portava, com sabeu, una faixa de Cinctorres (diguen el que diguen).
Enans, però, foren els músics i balladors de Rascanya els que ens van amenitzar la primera hora al teatre municipal.
L’u d’aielo
Un deu per als músics… i el meu per al llaüt
I en marxar, que diuen per allà dalt, encara vam copsar la silueta d’un tossal coronat d’història i bona gent, on havia cantat u que venia d’un riberenc alter.
Absolutament d'acord. Veu del folklore pur i músics armonitzant amb molta destresa…
Avui Venus ja ha sobrepassat la Lluna. L'espectacle continua