ALS REIS, EL REI (Homofonies, 6)

Aquestos dies ventosos capgiren els sentits i ens fan veure l’eixida de sol com un capvespre. 

Si guaitem cap al sud, però, la llum és tota una altra i la neteja ventada ens apropa, més enllà de Cullera,  les serres de Corbera, Mondúver o Almirall; el Montgó, més llunyà que vergonyós, s’estima un fort mestral o una agosarada tramuntana per deixar-se veure. Avui no és el cas.  

Les corbes marines acudeixen cada matí a les Goles.

A llevant, de mica en mica, s’imposa el rei.

I el riu que sempre riu

Publicacions creat 844

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Articles Relacionats

Començar a escriure un terme de cerca al damunt i premeu enter per a la cerca. Premeu ESC per cancel·lar.

Tornar A Dalt