Eixa primavera d’hivern, que tants fruits ens regala, arriba aviat a la muntanya i més tard a l’Institut. Els arbres del nostre centre, un regal botànic i diari, encara no han copsat canvis marcats; al secà, però, ja pinta el xop vora un barranc, es despulla la parra o grogueja la figuera. Aquesta setmana el nostre alumnat apadrinarà un arbre del nostre institut i, com si fos aquell Harvey Keitel, estanquer d’Smoke, li farà un retrat setmanal… I amb les setmanes vindrà el canvi i, amb Imatgies, sabrem més de… les fulles mortes.
 |
| Magrana i m’escura |
 |
| Presseguer que sense presses s’embruna |
 |
| El raïm, sempre està a la parra! |
 |
| … i no a la figuera |
 |
| Cirerer, bord o ver |
 |
| Pinta la tardor el xop avui, entre la carrasca i el pi |
 |
| Servera i no mentidera |
 |
| Més feliç que un gínjol |
