L’EXCURSIONISME VALENCIÀ, ESPORT I… VICENT PITARCH

Sí, agut observador, el títol del llibre no és exactament el d’aquest article; Vicent Pitarch n’és l’autor. No em direu, però, que no veieu una certa tautologia, una antonomàsia, en veure tan prop “compromís cívic” i “Vicent Pitarch”. Almenys, jo, sempre he entés aquest sintagma lligat a la persona de Vicent, al seu quefer gairebé diari, perquè bé sabeu que sempre està amatent a qualsevol petició que tinga a veure amb la defensa d’aquesta llengua, d’aquesta terra, d’aquest País… I li costa tant dir que no! No fa massa va rebre un merescut homenatge per part de l’entitat El Camí… i encara no tenien davant aquest magnífic llibre publicat per la Universitat Jaume I.

Ressenyes vindran, esperem, del mateix món de l’excursionisme, que enriquiran, sens dubte, el treball d’aquestes vora 360 pàgines. Ara, només pretenem donar notícia d’aquesta novetat sobre el moviment excursionista al País Valencià, que ha estat “sobretot als darrers cent anys, un fenomen civicocultural potent, que ha contribuït a la modernització social i a la recuperació identitària del país”. I ja podeu imaginar que aital fenomen, tard o d’hora, havia de merèixer l’atenció i estudi aprofondit de Vicent; sobretot, si durant les tres darreres dècades ha esdevingut un experimentat excursionista tot terreny, com ens narra en el primer apartat de la Introducció. Com a lingüista fusterià, no oblida explicar-nos “qüestions de noms”, com ara els termes excursió, excursionisme, esport i deport, alpinisme, muntanyisme, senderisme, trèkking…  Ens parla, després, de l’objectiu que guia el llibre “L’activitat muntanyenca organitzada, que practiquen societats, centres o clubs declarats excursionistes (..) identificats amb el paisatge i la gent del país, amb la defensa del qual se senten compromesos (..) excursionisme ecològic i, si ho preferiu, ecoidentitari”. “La seducció del paisatge” i un apartat d’agraïments tanquen la Introducció

El treball aprofondit d’investigació històrica que ens aporta el llibre té una primera part “Entre la Renaixença i la República”; una segona en “La resistència sota el franquisme” i una tercera situada a “Els darrers cinquanta anys”. Dedica una quarta part a “Les entitats”, cinquanta-tres, que són “una mostra ben representativa de l’excursionisme del país”. El repàs és cronològic, tot partint de l’any de creació de cada entitat, entre la Colla Excursionista El Sol (1926) i El Camí al País Valencià (2020). Una cinquena part, “Aplecs, focs i flames”, ens parla d’aquelles activitats del món excursionista lligades a la nostra llengua i cultura i, per tant, dins l’àmbit dels Països Catalans.

El meu Vicent excursionista

Ja veieu que aquestes paraules no mereixien el nom de ressenya, que més d’una entitat o persona excursionista haurà d’enllestir, ni que només siga per mostrar la joia de saber-se dins aquest magnífic estudi.  Ben altrament, jo volia comentar quatre cosetes d’aquest “homenot” també excursionista. No és la primera vegada que en destaquem el civisme dins d’aquest blog, fins i tot en el títol: Vicent Pitarch, el compromís cívic.

I, com li passava al fill del forner de Burjassot amb allò del Cant a València, sempre postposat, em passa amb Vicent… Un dia ja t’ho diré tot! Ara, només un seguit d’imatges, que podeu prémer i ampliar per veure-hi algunes traces de Vicent en excursions que hem fet plegats, no massa lluny. La de dalt és de 2004, per l’ombria del Desert de les Palmes.

L’any 97, amb Ferran Guardiola i gent del CEC, vam voltar dos dies entre Cantavella i la Cuba, la mola Mochén era ben llarga.

Potser fora l’any 1998. El que sí que és ‘decididament innegable’, com ell diria, és que plovia prou, per la lloma Bernat i al peiró de la Vega, ja prop de Xodos. L’altra imatge, la de colorins, correspon a un tram del Boi en l’excursió que unia Culla amb Sant Joan i que va finir a Vistabella, també xopats.

Les dues primeres correponen a l’any 98, si no anem errats. La primera imatge, eixida des de les Useres cap a Penyagolosa, us permet jugar a trobar gent diversa. La tercera (pas de la rambla de la Viuda) i la quarta (esmorzar a Sant Miquel de les Torrocelles) són de 2004. Vicent sempre ha aprofitat qualsevol forum, com ara l’IEC, per cantar les excel·lències del camí dels Pelegrins. Manuel Pérez Saldanya en va quedar content.

L’any 2009, guiats per l’enyorat Pere-Enric Barreda, vam recórrer un tram del camí que el rei en Jaume havia fet uns segles abans. Eixida de Fortanet (1) i arribada a l’Avellà (2). L’any següent vam recórrer el tram que anava des de Villaroya de los Pinares fins a Fortanet; pel camí de los Pilones navegaven sis cavallers i una dama (algú havia de fer la foto). També hi era Berni…

Del primer tram vaig fer-ne un relat (edició limitada per als caminants). Us n’oferisc un tast, que podeu llegir en prémer la imatge:

 

Finalment i ben content, volia declarar-vos que la foto de la portada del llibre és d’un servidor; meua, no de google, que Vicent va proposar i Carme Pinyana, com a excel·lent editora, va tindre a bé acceptar.

Gràcies a tots dos per l’honor.